ELS NENS NECESSITEN AVORRIR-SE PER SER MÉS CREATIUS

Avui en dia, molts pares se senten culpables al pensar si estan fent el correcte per als seus fills o si seria millor fer el contrari. Aquesta actitud provoca en els menors inestabilitat emocional, estem davant una generació de nens angoixats i insegurs. Moltes vegades es tracta de menors amb pares cada vegada  més protectors, obsessionats  perquè els fills no pateixin, anticipant-se als seus desitjos, resolent els seus problemes i justificant-los constantment. Això causa moltes pors als infants. Tanmateix, fa que tinguin  menys capacitat  d’autonomia i amb la conseqüent baixa tolerància a la frustració. Acostumen a ésser nens i adolescents amb agendes molt plenes, amb moltes activitats que els mantenen contínuament ocupats, no paren un moment. I que, sinó estan ocupats , diuen que s’avorreixen. Cal que s’avorreixin, perquè és en aquests moments en els que reflexionen i son creatius. Sense espai  ni temps no hi ha creativitat possible i es quan pot aparèixer ansietat i depressió. Són infants que cada vegada tenen menys temps per a jugar, aspecte que els ajudaria a desenvolupar-se emocionalment. Mitjançant el joc  augmenta la seva tolerància a la frustració, a controlar la impulsivitat, a respectar torns de paraules i a escoltar amb més atenció. Tanmateix, el joc és una oportunitat  per a riure, fomentar  el sentit de l’humor i les emocions positives. Tots ells aspectes molt importants per al benestar i posterior desenvolupament del nen.

Els menors necessiten temps per a jugar i també temps per avorrir-se. Hi ha moments i edats per a tot. No es recomanable que un nen tingui des que s’aixeca fins que se’n va a dormir tot planificat, i que no li quedi cap minut lliure. Es difícil aguantar aquest ritme, ja que es requereix  continua atenció, organització i planificació... no es pot distreure jugant. Els nens d’avui en dia han d’aprendre a avorrir-se, a estar amb ells mateixos. Cal dir que, si contínuament l’adult els guia, no deixa que vagin sent autònoms  i que generin recursos per ells mateixos. Per tant, tindran dificultats en resoldre conflictes tant a l’escola, amb els amics com a casa.

En el nostre dia a dia a la consulta, els psicòlegs, acostumem a veure dos tipus de casos: 1) Pares que venen  a la consulta per tal d’aprendre a relacionar-se i a educar millor als seus fills, sense tant desgast emocional diari. Son nens que no tenen cap patologia important. Ajudem a aquests pares  a gestionar  tota la part emocional del seu fill, volen aprendre sobre regulació emocional, a tolerar la frustració i a poder ajudar al seu fill a autocontrolar-se. 2) Per altra banda hi ha les patologies més complicades. Son famílies  que tarden molt a venir a consulta. Els ajudem a millorar, a fer canvis de conducta i els donem pautes educatives adaptades a la patologia del seu fill.

Una part important de la tasca a consulta és la psicoteràpia individual amb el menor, ja que té molta importància el treball individual en resolució de problemes, desenvolupament d’habilitats  de tolerància a la frustració, gestió de les emocions i generació de metes.