EFECTES DELS MÒBILS EN EL CERVELL DELS ADOLESCENTS

Els nostres adolescents estan cada vegada més enganxats als mòbils i aquests aparells s’han convertit en un símbol de l’adolescència. Estudis recents s’han plantejat que l’ús del mòbil afavoreix la depressió, ansietat i l’aïllament social en els adolescents. Però encara no s’ha con firmat la relació causal d’aquestes correlacions, i encara hi ha molts investigadors que reconeixen no saber com afectarà al desenvolupament i al comportament.

La psicòloga social  Sherry Turkle, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, al  2015 va publicar  el llibre “ En defensa de la conversación: el poder de la conversación en la era digital” (Ático de los libros 2017). En aquest llibre  argumentava que tant adults com adolescents estaven perdent la capacitat   d’entendre’s i  atendre’s mútuament per culpa de la naturalesa desarticulada i solitària de les comunicacions electròniques. Precisament, aquestes són  facultats que ens fan ser humans.

Per altra banda, Laurence Steinberg, catedràtic  de psicologia de la Universitat Temple de Pennsilvania  i expert en desenvolupament adolescent, i que al  2014 ha publicat l’obra  “Age of opportunity”, sobre la capacitat de canvi dels adolescents. Diu que “ ja ha passat  amb el rock i l’ordinador. La joventut del món ha sobreviscut a tot, i creu que sobreviurà  als telèfons intel·ligents”. La mateixa qualitat que fa adaptables als  adolescents és també  el seu punt vulnerable. A l’inici  de la pubertat, el cervell mostra una gran plasticitat i una notable capacitat de remodelació. Els adolescents sempre estan impulsats a cercar novetats i  a assumir riscos, els joves posseeixen circuits neuronals flexibles que faciliten l’adaptació a l’entorn  mentre prenen decisions i aprenen. A mesura que es va arribant a l’edat adulta  la plasticitat va disminuint i la seva conducta  es torna més rígida. Com diu Steinberg, “qualsevol vivència que s’experimenti a l’adolescència té possibilitats d’influir en el cervell. El cervell dels nens i adolescents es veu influenciat per factors de tot tipus: progenitors, amics, escola, etc... els telèfons intel·ligents no tenen cap rellevància especial. Però, tot al que un dedica més temps deixa empremta més profunda en el cervell.

Als adolescents enganxats als mòbil se’ls etiqueta de solitaris, sense empatia i amb dificultats per a les relacions reals amb amics i parelles. Es tem que, el telèfon mòbil substitueixi les conductes saludables, com retrobaments cara a cara. Com a aspecte positiu cal dir, que molts adolescents es relacionen en xarxes amb la mateixa gent que en persona, i que aquests contactes, aquests missatges, serveixen per enfortir la relació. Un altre aspecte a tenir en compte és que en el mòbil, els adolescents, troben la possibilitat d’explorar relacions de tot tipus, eludint la vigilància directa  dels pares. De fet, comunicar-se a través del mòbil i reforçar vincles, pot ajudar a millorar l’empatia. Molts adolescents verbalitzen que es relacionen en línia amb els amics de la vida real, i és possible que entre ells estigui sorgint un vincle diferent i més profund gràcies a les intimitats que comparteixen així, però que els resultaria més  difícil expressar en persona. Mentre els adolescents es submergeixen en el complex món de la sexualitat i les relacions de tot tipus, també s’estan trobant a si mateixos, s’està formant la seva identitat.

Als EE.UU., els pares regalen  als seus fills un telèfon mòbil als 12 anys i els diuen “ Sort amb les noticies falses, l’assetjament i el porno” . Segons diu Nicholas Allen, director del Centre de Salut Mental  Digital de la Universitat  d’Oregón  “esperem a que madurin  de cop  i aprenguin a bregar al món dels adults. Hem d’anar modelant  amb el temps aquestes experiències que van vivint  perquè així vagin adquirint la seva autonomia. Sens dubte, és un àmbit on l’educació i les polítiques publiques tenen un paper important.”

Com ja he dit en altres posts, mantenir una bona relació amb els progenitors és un dels aspectes essencials  de la salut mental de l’adolescent. Per tant, seria més necessari que els pares intentin entendre’s amb els seus fills en l’ús de les  tecnologies. No seia millor preguntar-los que els fascina del mòbil, més que dir-los “deixa’l damunt la taula”.

Finalment dir, que cal intentar entendre l’esperit adolescent. Com diu Jay Giedd, director de psiquiatria infantil i adolescent de la Universitat de Califòrnia a Sant Diego, “La raó  per la que som nosaltres aquí i no els neandertals és perquè  nosaltres tenim adolescents. Els neandertals desconeixien l’adolescència: eren pares als 12 anys. L’ús que feien de les eines no va canviar gens durant quasi  200.000 anys. El seu cervell era més voluminós que el nostre, però van ésser incapaços d’adaptar-se quan el clima va canviar. Per la seva naturalesa, el cervell adolescent s’adapta a l’entorn. Potser, els joves d’avui en dia no memoritzin l’alçada de les muntanyes i la longitud dels rius, però seran capaços  de trobar la senyal enmig del soroll. Cal dir, que el volum de dades que anem reben dia a dia va creixent, i que el cervell dels adolescents d’avui en dia està més preparat per prioritzar i rastrejar.