LA MÚSICA REGGAETON I TRAP FOMENTA LA DESIGUALTAT CONTRA LES DONES

La música reggaeton i trap acostuma a ser la preferència de molts adolescents i joves, que l’escolten al mòbil via Youtuve, a l’ordinador i tauleta via Spotify, fins i tot a la ràdio. També cal citar la xarxa social Musical.ly,on es graben playbacks, i que arrasa entre els adolescents amb més de 90 milions d’usuaris  a tot el món.  No hem d’oblidar que la música és una font de culturització, però en aquesta música, tant la lletra com les imatges fomenten la violència directa cap a les dones, amb els seus missatges masclistes cap al sexe femení, on les dones han d’estar al servei de l’home i on moltes vegades les fan sentir culpables.Un aspecte a tenir en compte, és “si aquests adolescents i joves  són conscients del que diuen les lletres d’aquestes cançons” o només les escolten perquè els agrada el ritme, les ballen i canten. És gairebé impossible no escoltar-les, ja que sonen a tot arreu, a les discoteques, radio, botigues de roba… Estan de moda. Interioritzar aquests tipus de missatges masclistes des de la infantesa  fomenta la desigualtat contra les dones. No es tracten de missatges transgressors –com en moltes ocasions ha traslladat la música, el cinema o la literatura– sinó  d’assenyalar que s’està parlant d’apologia de la violència  cap a les dones en un producte que consumeixen els menors, que no tenen encara la capacitat  adequada per entendre el que volen dir les lletres d’aquestes cançons.Aquesta música  fa referencia molt explicita  a la sexualitat i així es balla, sense que això sigui censurable. En aquesta línia, un estudi realitzat en el 2006 a Rand Corporation basat en el seguiment de 1.400 adolescents durant quatre anys als Estats Units indicava que com més temps passen els joves escoltant música amb contingut sexual “degradant”, abans s’inicien en el sexe. Es referia a aquelles cançons que presenten el noi com a algú insaciable se­xualment i la noia com un objecte sexual. Escoltar aquest tipus de música, indica l’estudi, pot repercutir en els rols que n’assumiran en el futur uns i altres. Això no succeïa quan els adolescents escoltaven música amb contingut sexual sa.
Aquests últims dies, arrel d’una petició a Change.org, perquè es retiri una cançó Reggaetón amb incursions Trap, s’està debatent sobre si caldria prohibir-les, si només és un gènere musical, o si es fruit més d’una societat de valors sexistes i masclistes.Per tal de trobar solucions a aquesta problemàtica, considero que seria recomanable que els joves es fixessin  en les lletres de les cançons i en parlessin a nivell familiar, a l’escola i amb els companys, ja que comentar, discutir  i debatre  ajuda a prendre  consciencia i a que hi pugui haver una distancia, per tal de poder fomentar l’esperit crític. L’educació és fonamental també, es important que es facin  tallers d’educació sexual  de qualitat  i que els adults ajudin a aquests joves a reconèixer el seu potencial i a potenciar el pensament crític en relació a tota la informació que tenen accés. Per altra banda,la prohibició d’aquest tipus de música no crec que sigui la solució, ja que com tot el que es prohibeix es te més ganes de fer, provocaria que encara tingués més èxit. Però prendre mesures  a nivell de societat si que podria anar bé. On no es tolerin aquest tipus de formes d’actuar. Algunes accions podrien suposar molta pressió social, com per exemple parlar-ne  negativament en xarxes socials, deixant-ho en evidencia, no contractar aquest tipus de grups en festes majors. Calen iniciatives en aquesta direcció!