Les hores de son que nens i adolescents necessiten per aconseguir un bon
equilibri físic i mental depenen de la seva edat. L’associació Espanyola de
Pediatria recomana que un nen d’edat preescolar ( de tres a cinc anys), ha de
dormir entre 11 i 12 hores al dia; a edat escolar ( de sis a dotze anys), entre
10 i 11 hores, i a partir dels dotze anys, aproximadament 9 hores. És important
planificar l’hora a la que van a dormir els nostres fills i a l’hora que
s’aixequen per tal d’aconseguir que dormin les hores necessàries que els
corresponen per edat. Establir rutines els ajudarà a dormir i descansar bé.
L’avís d’anar a dormir és important que sempre se li doni de la mateixa forma i
per la mateixa persona. Per tant, dormir és vital per al benestar del nen i de
l’adolescent. Durant el son es desenvolupen importants funcions que són
necessàries per a un bon equilibri físic i mental. No dormir bé és relaciona
amb estar irritable, tenir un baix estat d’ànim, sentir-se fatigat i tenir son
durant el dia, presentar problemes de concentració, empitjorament del rendiment
acadèmic, entre altres problemes. Una de les causes que impedeix que alguns
nens descansin adequadament per la nit és la por excessiva a dormir sols i
sense llum a la seva habitació.
La majoria de nens tenen por a
dormir sols en algun moment de la seva vida, especialment entre els 3 i els 6
anys, quan encara no son capaços de diferenciar la realitat de la fantasia.
Aquesta por evolutiva, que tendeix a desaparèixer cap als 9 anys, hi ha nens en
els que no desapareix amb l’edat i repercuteix negativament en ells i en l’entorn.
Els impedirà gaudir d’activitats que són típiques per la seva edat com: dormir
a casa d’un amic, passar la nit fora de casa durant una excursió escolar. A més,
dels problemes ocasionats a nivell familiar, ja que la insistència de dormir
acompanyats pot provocar: 1)Discussions, ja que a vegades els pares no estem
d’acord en si hem de cedir al desig dels nostres fills.2)Interferències en les
tasques. Ja que un nen amb por a la foscor pot trigar en anar a dormir quasi
una hora mes que un nen sense por, el que ens pot impacientar i interferir en
les nostres rutines. 3) Cansament. El cansament després d’una nit amb freqüents
crides es considerable. Per tant, en els casos en que la por es converteix en
un problema per al propi nen/a i per a la seva família es recomanable demanar
ajuda per tal de superar-lo.
La fòbia a la foscor, un dels problemes més freqüents en la infància,
afecta negativament al nen i a la seva família, però sortosament el seu
tractament es senzill i eficaç. El protocol
d’intervenció inclou com a tècnica principal l’exposició gradual en viu
i es complementa amb altres estratègies educatives, conductuals i de teràpia
cognitiva que ajuden al nen a fer front a allò que li fa por. Es comença amb
una avaluació als pares i al nen, que permet determinar quines variables fan
que el problema es mantingui i a quins estímuls específics te por el nen. La
fase educativa té com a objectiu que els pares i el nen aconsegueixin entendre
l’origen i manteniment de la fòbia. Les sessions següents es dediquen a
proporcionar al nen estratègies útils per a l’afrontament de la por. Mitjançant
l’anàlisi funcional coneixem l’origen del problema i quines variables l’estan
mantenint en l’actualitat. Quan el nen manifesti activació fisiològica el
tractament inclourà entrenament en respiració. Si presenta pensaments ansiògens
s’aplicaran tècniques cognitives que l’ajudaran a substituir aquests pensaments
per cognicions més positives. En cas de que presenti pors a éssers imaginaris,
cal utilitzar l’exposició en imaginació per tal de reduir la seva por a
personatges inexistents. Si per altra part, tem a situacions reals s’empraran
tècniques cognitives. Una vegada el nen ha adquirit habilitats d’afrontament de
la por, s’inicia una exposició gradual en viu, dirigida a casa pels pares i
supervisada pel terapeuta. Cal tenir en compte les condicions en les que dorm
el nen alhora de preparar una jerarquia d’exposició de diferents situacions.
Alguns nens dormen al llit dels pares, d’altres en la seva habitació amb la
companyia del pare o mare, i d’altres dormen sols amb la llum encesa, o criden
o van moltes vegades al llit dels pares. Per tal d’augmentar les conductes
d’afrontament s’empra un programa de reforçament, pactat prèviament amb els pares
i el nen. Els pares també han d’aplicar determinades pautes de modificació de
conducta, per exemple, l’extinció de les queixes fòbiques.
Cada infant és diferent, per tant, quan sigui necessari els terapeutes
haurem d’adaptar la intervenció a l’edat, capacitat cognitiva, motivació i
d’altres característiques del nen i del adolescent. Seguint aquest protocol, en poques setmanes serà capaç de dormir en la seva habitació, sense la
companyia dels seus pares i sentin-se tranquil en la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada