BENEFICIS EDUCATIUS DELS VINCLES INTERGENERACIONALS

L’estructura i els rols que assumeixen els membres de les famílies han evolucionat en les ultimes dècades. En aquest artícle hem centrare en els vincles nets-avis. Les funcions dels avis han passat de desenvolupar rols de tenir cura i explicar contes als nets a ser els protagonistes del desenvolupament afectiu i personal d’aquests, junt amb els seus pares. El nombre d’avis i avies, principalment avies, implicats en la cura dels nets és cada vegada major, especialment en les situacions de crisi econòmica, que fa que assumeixin responsabilitats en l’àmbit familiar, degut a la incorporació de les dones en el mercat del treball i als pocs recursos públics amb els que compten les parelles joves com alternativa per als nens més petits. També cal dir, que l’envelliment de la població comporta que els avis visquin durant anys o dècades al naixement dels nets, i per altra part, cada vegada tenen unes condicions més acceptables de salut per assumir aquest rol. Per tant, els avis han recuperat la importància dins de l’àmbit familiar, proporcionant als nets: afecte, temps, seguretat i protecció durant la infància i adolescència.

La convivència o el contacte interpersonal avi-net l’hauríem de contemplar com una oportunitat, un benefici educatiu per al net en diversos aspectes. Aquí, basant-me en la literatura existent, hem centraré en quatre : 1) El pla emocional/afectiu, 2) l’actitudinal, 3) el conductual i 4) el simbòlic.

Pla emocional/afectiu

La creació de vincles emocionals sòlids depèn del contacte personal, del diàleg, del tracte entre els dos i de les conductes afectives comunicatives que faci servir l’avi, entre les que s’inclourien: mostres d’interès, preocupació, interaccions, demostracions de recolzament i ànim,  respostes verbals i no verbals i recompenses. En aquest pla, cal mencionar tres beneficis derivats de les relacions intergeneracionals: 1) Es generen en el net sentiments de satisfacció relacional i d’utilitat, al percebre que l’avi agraeix ser escoltat i/o acompanyat. 2) Els nets se senten emocionalment propers als seus avis quan aquests prenen part en les seves activitats, fins i tot quan estan físicament lluny d’ells. Per tant, l’avi seria un recolzament emocional per al net, sobretot en la infància, i més en casos de famílies desestructurades, perquè la seva presencia i actitud poden reduir el nivell d’estrès del nen i, en definitiva, ajudar a restaurar els conflictes. 3) Gràcies a l’avi, el net es beneficia de l’enfortiment dels vincles afectius cap a la seva família. La realització d’activitats comunes afavoreix la creació de vincles estables i duradors i, amb això, augmenta la complicitat entre les generacions.

Pla actitudinal

La literatura de la relació intergeneracional mostra que els avis influeixen en les actituds i els comportaments dels seus nets. El primer aprenentatge per al net es genera pel recolzament mutu que prèviament ha rebut dels seus avis. Els nets que han percebut en la seva família, la cura i l’afecte cap als avis, fins i tot, amb alguna dependència associada, expressen opinions més positives respecte a la cura de la gent gran i dependent que els que no ho han tingut a la seva família. Fins i tot, són més propensos a mantenir el vincle intergeneracinal i repetir aquesta cura amb els seus propis progenitors. La convivència intergeneracional intervé fortament en el procés de formació de la identitat dels nens. El segon aprenentatge del net es relaciona amb un canvi d’actitud respecte a les persones grans. Es reconeix una major obertura cap a la seva història, els seus orígens i cap al que han aconseguit, aprenentatge que els ajudarà a desenvolupar dues habilitats socials importants : l’escolta activa i l’empatia.

Pla conductual i/o comportamental

Els avis poden influir en la conducta del net en dos sentits : de forma directa i de forma indirecta. De forma directa, en el sentit de que alguns avis exerceixen de controladors de les conductes dels seus nets i, en ocasions, de mediadors en conductes autoritàries dels seus progenitors. De forma indirecta, els nets poden sortir beneficiats per la interiorització de normes i pel model de comportament que suposa la figura dels seus avis. En primer lloc, poden aprendre estratègies per a manejar-se davant situacions d’estrès. En el cas de conviure i tenir cura dels avis que tenen una demència associada, el net pot reflectir una conducta més madura que els seus iguals. En segon lloc, es pot facilitar la comunicació amb les persones diferents a un mateix, així com el coneixement mutu, potser perquè el net tindrà una valorització de si mateix més real per estar convivint o en contacte amb una persona diferent a ell en edat i en circumstàncies, sempre i quan hi hagi hagut una relació emocional propera entre avi i net. En tercer lloc, els nets poden  mostrar unes conductes cíviques positives vers els altres i transmetre una imatge positiva a la societat sobre perquè tenir cura i atendre als avis en família. En quart lloc, poden proporcionar-li l’oportunitat de desenvolupar la capacitat d’autonomia amb tot el que comporta la gestió del temps i de responsabilitat. En cinquè lloc, el net  aprendrà a integrar-se a la vida social de la família. La convivència amb la cura d’un avi pot suposar un enfortiment de les relacions intergeneracionals i una millora en la sociabilitat.

Pla simbòlic

S’entén per benefici simbòlic el guany intangible que l’avi pot aportar a la vida del nen, que en ocasions es traduirà en conductes, actituds o en mostres d’afecte. En primer lloc, la convivència intergeneracional repercuteix en un creixement personal del net en varis sentits. L’avi pot ser un transmissor d’experiència i de saviesa, ja que pot explicar que ha aprés de la seva vida o de la dels demés de forma directa i implícita. El que porta associat el coneixement d’uns valors que van configurant la identitat del net, i que l’ajudaran a orientar les seves decisions futures. Es a dir, el net pot aprendre a diferenciar el bo i dolent per confrontació, pot entendre que és ser una bona persona gràcies als exemples i consells dels avis. Tanmateix pot augmentar la seva fortalesa i resiliència en aquesta transmissió intergeneracional. Alhora que aprendre altres valors: la generositat ( per haver compartit el seu temps), el respecte a totes les persones sense importar les condicions, la responsabilitat per la cura i atenció a altres persones, el respecte i la consideració dels membres de la seva família, la voluntat d’escoltar el que l’avi té ganes d’explicar, i el gaudi en l’ensenyança i en la transmissió de la saviesa i l’experiència. La identitat es forja gràcies a que l’avi transmet la cultura familiar ( valors, tradicions, costums), la cultura popular i conserva la memòria col·lectiva.

En aquest artícle s’ha vist que la coexistència amb l’avi és una peça clau per al net, ja  que configura la seva identitat. S’ha posat de manifest la valuosa funció social de la seva figura de cara a l’aprenentatge de certs valors, actituds i conductes positives en el net; en definitiva, perquè el fa créixer com a persona.