NOVES DIRECTRIUS SOBRE L’ÚS DELS TESTS PSICOLÒGICS

Els tests psicològics són una de les eines fonamentals en les que ens basem els psicòlegs alhora de fer una valoració psicològica de la persona que estem atenent. Després de la primera visita (presa de contacte i recollida de dades), el més convenient es fer una avaluació psicològica complerta. Es tracta de valorar l’aspecte cognitiu, emocional, de conducta  i personalitat abans d’emetre un diagnòstic i programar el tractament més adequat en cada cas. Per això, considero que com qualsevol altra eina s’ha d’utilitzar adequadament. Per portar a terme una avaluació psicològica rigorosa cal que els professionals que la realitzen tinguin una preparació i formació adequada, que els tests utilitzats mostrin unes bones propietats psicomètriques , i que s’utilitzin de forma correcta. Si es compleixen aquests tres aspectes els tests seran una eina fonamental per als psicòlegs alhora d’exercir la nostra professió. Les universitats i d’altres institucions educatives centren els seus esforços en la formació dels  professionals, els editors tracten de posar al mercat les millors proves possibles, i diferents organitzacions nacionals i internacionals s’esforcen per millorar l’ús que es fa dels instruments de mesura. Entre aquestes organitzacions mereixen especial atenció la Federació Europea d’Associacions de Psicòlegs (EFPA) i la Comissió Internacionals de Tests (ITC). A nivell nacional el Consell General de Psicologia d’Espanya (COP) col·labora estretament amb l’EFPA i la ITC, i és membre d’ambdues. Una tasca important que porten a terme aquestes organitzacions es la INFORMACIÓ. Tracten de difondre informació sobre la pràctica dels tests a totes les parts implicades: professionals, usuaris, institucions i societat en general. Entenent que, com més informació tinguin totes les parts menor serà la probabilitat de que es faci un mal ús de les proves. Per això, aquestes organitzacions han desenvolupat codis ètics, deontològics, i directrius per a guiar l’ús adequat dels tests. Dins d’aquesta estratègia informativa, la ITC ha desenvolupat recentment tres documents, on s’exposen directius per millorar l’ús dels tests en tres àmbits diferents. El primer és una declaració sobre l’ús dels tests en investigació, el segon són unes directrius sobre el control de qualitat dels tests, i el tercer unes directrius sobre la seguretat de les proves, per tal de garantir la seguretat en el procés d’avaluació. Aquests tres documents han estat traduïts recentment a l’espanyol, i es poden consultar a la pàgina web de la Comissió de Tests del Consell General de Psicologia d’Espanya ( www.cop.es), secció Comissió de tests.

L’avaluació, al igual que la pròpia psicologia, està en constant desenvolupament, influenciada per diferents factors, però sens dubte la força més important que promou els canvis són les noves tecnologies de la informació i especialment els avenços informàtics, multimèdia i Internet. Alguns experts (Bennet, 1999, 2006; Breithaupt, Mills i Medican, 2006; Drasgow, Luecht i Bennet, 2006) consideren que les noves tecnologies estan influint sobre tots els aspectes de l’avaluació psicològica, tals com el disseny dels tests, la construcció dels ítems, la presentació dels ítems, la puntuació dels tests i l’avaluació a distància. Tot això, està fent canviar el format i contingut de les avaluacions, sorgint el dubte raonable de si els tests de paper i llapis tal i com els coneixem ara seran capaços de resistir aquest nou canvi tecnològic. En aquest context de canvi tecnològic emergeix la Psicologia 2.0, que es basa en Internet i les xarxes socials. Per exemple, les avantatges potencials d’utilitzar els telèfons mòbils com a terminals per a l’avaluació obren noves possibilitats per a la psicometria del futur. Segons Hambleton (2006), sis grans àrees atrauran l’atenció d’investigadors i professionals en els pròxims anys. La primera és l’ús internacional dels tests, degut a la globalització creixent i a les facilitats de comunicació, el que planteja tot un conjunt de problemes d’adaptació dels tests d’uns països a uns altres. La segona és l’ús de nous models psicomètrics i tecnologies per a generar i analitzar els tests. Cal esmentar aquí tota la nova psicometria derivada dels models de Teoria de Resposta als ítems (TRI). La tercera és l’aparició de nous formats d’ítems derivats dels grans avenços informàtics i multimèdia. Ara bé, no es tracta d’innovar per innovar, abans de substituir els vells pels nous formats s’ha de demostrar empíricament que milloren l’anterior, les propietats psicomètriques com la fiabilitat i la validesa no son negociables. La quarta àrea que reclamarà gran atenció és tot el relacionat amb els tests informatitzats i les seves relacions amb Internet. Menció especial mereixen en aquest camp els Tests Adaptatius Informatitzats que permeten ajustar la prova a les característiques de la persona avaluada, sense que es perdi objectivitat o comparabilitat entre les persones, la qual obre perspectives molt prometedores a l’avaluació. La quinta tracta d’utilitzar sistemes  per a donar retroalimentació ( feedback) dels resultats als usuaris i parts legítimament implicades. Finalment, és molt probable que en un futur hi hagi una gran demanda de formació per part de diferents professionals relacionats amb l’avaluació, a part dels psicòlegs, com ara professors, metges, infermers, etc. No es tracta de que aquests professionals puguin utilitzar i interpretar els tests psicològics, sinó que demanin informació per a comprendre i participar ens els processos avaluatius i de certificació que es desenvolupen en el seu àmbit laboral.