FER FRONT AL TRASTORN AFECTIU ESTACIONAL

Quan les hores de llum comencen a disminuir i el clima és torna més fred, moltes persones solen experimentar símptomes semblants a la depressió. En alguns casos, aquests símptomes solen ser relativament breus i poden estar relacionats amb factors estressants psicosocials estacionals. Tanmateix, en altres casos, la seva presència pot arribar a ser molt incapacitant. En aquestes línies, la APA ( American Psychological Association- Associació Americana de Psicologia) en un article dedicat al Trastorn Afectiu Estacional (TAE) ofereix una sèrie de consells per tal de fer-li front. Tal i com indica la APA, el Trastorn Afectiu Estacional  “és més que una simple tristesa hivernal”. És una forma de depressió que segueix un patró estacional, apareixent durant els mesos d’hivern. Els seus símptomes son els mateixos que en la depressió ( estat d’ànim trist, pèrdua d’interès o de la capacitat per a gaudir de totes o gairebé totes les activitats, sentiments de desesperança, fatiga o pèrdua d’energia, alteracions del son, increment de la gana i augment de pes, etc.), la seva gravetat pot variar i, amb freqüència, afecta a les relacions socials, laborals o d’altres àrees importants de l’activitat de la persona.

Per aprendre a afrontar el TAE, la APA ofereix les següents recomanacions:

-          Exposar-se a tanta llum solar com sigui possible. Alguns estudis consideren la reducció de l’exposició a la llum natural del sol com una de les causes del trastorn afectiu estacional, i recomanen exposar-se a la llum per tal de disminuir els símptomes. Accions com seure al costat d’una finestra, passejar durant les hores del dia o realitzar algun esport d’hivern per a obligar-se a sortir i mantenir-se en moviment, resulten bastant eficaços per aquest fi.

-       Hàbits alimentaris saludables. Els àpats reconfortants no tenen perquè incloure calories extra ni excés de sucre i grasses. Es pot ser creatiu i buscar receptes baixes en calories i de fàcil preparació. Per exemple, en lloc de menjar pastissos o galetes, tractar de fer unes postres de fruites de temporada, com les pomes o peres.

-        Passar més temps amb amics i familiars. Permet aixecar l’estat d’ànim i evitar l’aïllament social. Jugar amb els fills, prendre un cafè amb amics, trobades familiars, etc. És bo que la persona parli amb el seu entorn social de com li afecta aquesta estació de l’any, prenent-se un temps per a ensenyar-los en que consisteix el TAE, per tal que puguin comprendre millor la seva situació.

-          Mantenir-se actiu. És important no tancar-se a casa durant tot l’hivern. Hi ha moltes activitats que poden realitzar-se per a evitar-ho: sortir i gaudir de la seva comunitat, fer-se voluntari, unir-se a algun club social, passejar, patinar sobre gel, etc. Tanmateix, en casos en els que el TEA vagi apareixent cada any, és recomanable ser proactiu, anticipant l’hivern i planificant diverses activitats i compromisos per a mantenir-se actiu i així poder disminuir l’impacte d’aquest trastorn.

-        Buscar ajuda professional. Quan s’està lluitant contra els símptomes d’aquest tipus de depressió, algunes persones poden necessitar ajuda per part d’un professional de la salut mental, com un psicòleg. Com a psicòlegs podem detectar si la persona té un trastorn afectiu estacional i determinar el millor tipus d’intervenció. Les investigacions demostren que la Psicoteràpia, principalment la Teràpia Cognitiu-conductual, és un tractament eficaç per al TAE. Presenta més beneficis a llarg termini que la teràpia d’exposició a la llum ( ús diari d’una lampara lluminosa artificial) o la medicació amb antidepressius.

      En relació amb aquest últim apartat, la APA apunta la importància del paper que juguem els professionals de la psicologia, al estar capacitats per a comprendre “la connexió entre ment i cos”. La nostra amplia formació ens permet identificar les àrees problemàtiques i poder desenvolupar un pla d’acció per a intervenir i modificar-les, oferint estratègies amb la finalitat d’ajustar els objectius per a que siguin més fàcils d’aconseguir, de canviar conductes i hàbits pocs saludables, etc.