L’ASSERTIVITAT ENS PERMET GESTIONAR MILLOR LES NOSTRES EMOCIONS

El concepte d’assertivitat està molt relacionat amb el concepte d’habilitats socials, i hi ha autors que els utilitzen com a sinònims. Ambdós, són conceptes relativament nous, que sorgeixen en el camp de la psicologia social a mitjans del s XX i es popularitzen a partir de la dècada de 1990 dins l’àmbit de la teràpia conductual. En els seus inicis, l’assertivitat s’orientava a evitar els efectes i les conseqüències negatives que en el pla de les relacions interpersonals podien tenir determinades actituds i expressions inadequades. Per tant, constituïa un petit apartat dins el gran capítol de les habilitats socials, les quals es dirigien únicament a les persones amb algun tipus de dèficit en els seus comportaments socials. Els dos conceptes han anat evolucionant i avui en dia tenen un concepte molt més ampli. Les habilitats socials s’han generalitzat a tota la població, no només a aquells que presentaven conductes inadaptades. Actualment, la Intel·ligència interpersonal o social es considera com una de les competències bàsiques per a aconseguir unes relacions positives amb els altres. L’assertivitat s’orienta cap a la comunicació efectiva i afectiva a la vegada, i es relaciona amb la capacitat de generar sentiments agradables i la pràctica de valors tant essencials per a la convivència com: l’empatia, honestedat, llibertat, responsabilitat, respecte…No hi ha cap dubte, que el bon desenvolupament de les habilitats socials exigeix parlar d’un bon desenvolupament de l’assertivitat. En aquest post faré esment d’una de les definicions d’assertivitat que considero que posa de manifest l’amplitud del concepte i les dificultats que comporta ser veritablement assertiu. Per tant, Lazarus (1971), la defineix com : defensar els drets personals i expressar els pensaments, emocions i creences de forma directa, honesta i apropiada, sense trepitjar els drets d’una altra persona. Per tant, relaciona assertivitat amb llibertat emocional, la qual implica ser capaços de reconèixer i expressar adequadament cada estat afectiu. Tanmateix, la conducta assertiva inclou quatre aspectes : 1) Capacitat de dir no. 2) Capacitat de demanar favors i fer peticions. 3) Capacitat d’expressar sentiments positius i negatius. 4) Capacitat d’iniciar, mantenir i tancar converses. L’assertivitat és un art i no només una tècnica. No n’hi ha prou amb tenir aquesta habilitat sinó que s’ha de saber distingir quan, on, com i amb qui es pot ser-ho i estar pendent dels efectes sobre un mateix  i sobre l’altre, que són els que determinen en últim terme el grau de competència assertiva. Per tant, no només cal tenir tècnica assertiva, sinó que cal una actitud, un sentiment, una disposició plenament assertiva. Aquesta, requereix un aprenentatge que conjuga aspectes cognitius amb aspectes emocionals i conductuals. Els tres són igualment importants i cap d’ells per si mateix és suficient. L’assertivitat comporta dues dificultats importants: Integrar-la correctament i ésser capaços d’aplicar-la a situacions emocionalment problemàtiques. Si en moments tranquils ens anem familiaritzant amb ella i assagem possibles respostes assertives, poc a poc anirem interioritzant aquestes respostes i cada vegada serem més assertius.

En el seu llibre “ Intel·ligència social “, Daniel Goleman, recull les més recents i significatives troballes sobre els mecanismes cerebrals que desencadenen la nostra conducta social i regulen les relacions humanes. En aquest llibre ens parla de les “ neurones mirall”, les quals son les responsables del fenomen del contagi emocional. La seva activació garanteix que una altra persona pugui experimentar al moment la mateixa emoció que percep en el nostre rostre o en la nostra actitud corporal. Gràcies a aquestes neurones, l’observació d’una conducta assertiva desencadena un efecte mimètic en qui la contempla. Cal dir, que després es requereix un aprenentatge i un entrenament, però d’entrada presenciar actituds assertives mobilitza l’impuls de comportar-se assertivament. Segons apunta Goleman, la investigació psicològica demostra que llegir un relat sobre la bondat, o en el cas que ens ocupa sobre assertivitat, provoca idèntic impacte emocional que l’observació del mateix acte. El contagi emocional ens fa sensibles, però també vulnerables a les emocions dels altres. En un primer moment, quan una persona posa en les seves paraules, la seva actitud o els seus actes certa dosi de ràbia, menyspreu o refús cap a una altra persona, a qui ho escolta o ho rep automàticament se li contagien aquestes emocions. Des d’un punt de vista merament biològic, és difícil evitar un impacte inicial negatiu i, per tant, com podem sentir-nos per quelcom que ens arriba de fora. Però, segons Goleman, l’escorça orbitofrontal permet al nostre cervell desenvolupar estratègies per avaluar, filtrar i modular el que rep. Si fem un entrenament en aquesta línia, encara que en un principi sofrim un contagi indesitjat, en una segona fase podrem optar per no entrar en l’espiral d’aquestes emocions. Així aconseguirem evitar el drama i elaborar interpretacions diferents si tenim en compte la nostra autoestima , confiança i consideració vers els demés. Pensant que no sempre tenen raó, que poden tenir formes de veure les coses diferents a les nostres i que projecten determinats aspectes del seu món personal sobre nosaltres, de la mateixa manera que fem nosaltres amb ells. Per últim, dir que l’assertivitat és precisament un poderós recurs per aprendre a gestionar millor les nostres emocions, fomentar aquest hàbit reflexiu i afavorir una ressonància emocional positiva vers els demés.