KIVA. EL MÈTODE FINLANDÈS PER A ACABAR AMB L’ASSETJAMENT ESCOLAR

L’escola és un dels llocs on nens i adolescents passen més temps. En aquest entorn formal,  adquireixen nous continguts, valors i normes que els preparen per a ser adults, alhora que es creen nous llaços amb els seus companys i estableixen relacions d’amistat. A més, l’escola suposa el primer contacte amb figures d’autoritat formals. En aquest escenari, un dels problemes que més preocupa al personal educatiu, així com a les famílies i professionals de la intervenció és la violència escolar i en particular, l’assetjament escolar o bulling. En aquesta última dècada, s’ha realitzat un important esforç per tal de reduir i prevenir els problemes de violència i assetjament escolar i, des d’una perspectiva més positiva, fomentar la convivència i la integració social dels alumnes a l’aula ( Díaz Aguado, 2006; Ortega, 2010). Els primers treballs sobre l’assetjament escolar es van centrar principalment en l’agressor, posteriorment va passar a tenir més protagonisme la víctima. Estudis recents sembla que no es centren tant en l’agressor i la víctima de forma individualitzada, sinó que analitzen més la dimensió relacional. En aquest sentit, és important incloure en l’anàlisi a tots els alumnes, ja que molts d’ells coneixen la situació i les seves reaccions davant l’assetjament que sofreix alguns dels seus companys poden ser molt diferents. Des d’una perspectiva psicosocial, cal assenyalar la dimensió interpersonal de la violència escolar que implica almenys tres rols: l’agressor, la víctima i, en molts casos, l’espectador. La relació entre aquests tres grups se sol fonamentar en el silenci dels testimonis davant els casos de bulling, un aspecte que contribueix al sentiment de poder de l’agressor i vulnerabilitat de la víctima. En aquest post comentaré una noticia contemporània, que he pogut llegir aquesta setmana, sobre una nova iniciativa portada a terme a Finlàndia per a tractar l’assetjament escolar i que ha obtingut uns resultats excel·lents. A Espanya fins i tot s’ha llençat una campanya de firmes per que a les escoles s’implanti la mateixa formació que s’ha fet a Finlàndia per a tractar aquesta problemàtica. La iniciativa finlandesa s’anomena “KiVa”, acrònim senzill de les paraules finlandeses Kiusaamista Vastaan (contra l’assetjament). Va sorgir d’un seriós compromís entre la comunitat educativa i el govern finlandès. “ El projecte es va anar posant en funcionament de forma aleatòria a les escoles”, segons explica Chistina Salmivalli, professora de Psicologia a Turku i una de les creadores de KiVa. La universitat va realitzar, uns anys després, un estudi per a avaluar el desenvolupament del programa. S’obtingueren resultats espectaculars. Van participar 234 centres de tot el país i 30.000 estudiants d’edats compreses entre 7 i 15 anys. Els casos d’assetjament escolar van desaparèixer en el 79% de les escoles i  es  va constatar que KiVa també augmenta el benestar escolar i la motivació per estudiar. El programa KiVa ha rebut diversos premis: Premi Europeu de Prevenció del Crim al 2009, el Premi de Política Social per al millor article al 2012 i quatre Premis Nacionals a Finlàndia al 2008, 2010, 2011 i 2012. A diferència d’altres models que es centren exclusivament en la víctima i l’assetjador. KiVa intenta canviar les normes que regeixen el grup, ja que dins el grup hi han els altres, aquelles persones que no assetgen, que observen. A través de la comunicació no verbal transmeten el missatge de que el que passa és divertit o està bé, encara que tinguin una opinió diferent. Per tant, no s’ha de canviar l’actitud de la víctima, sinó influir en els testimonis. Si s’aconsegueix que no participin en l’assetjament, això fa canviar l’actitud de l’assetjador. L’objectiu és conscienciar de la importància  de les accions del grup i empatitzar, defensar i recolzar a la víctima. Els estudiants reben una vintena de classes als 7,10 i 13 anys per tal de reconèixer les diferents formes d’assetjament i millorar la convivència. Compten amb material de suport: manuals per al professor, videojocs, un entorn virtual, reunions i xerrades amb els pares. Es va poder comprovar que moltes víctimes no explicaven el seu cas, per tant van afegir una bústia virtual per poder denunciar des de l’anonimat si són víctimes o testimonis. KiVa estableix que els vigilants del pati utilitzin unes armilles antireflectants per  augmentar la seva visibilitat i per a recordar als alumnes que la seva tasca és ser responsables de la seguretat de tots. A cada escola hi ha un equip KiVa, format per tres adults que es posen a treballar tan aviat com tenen coneixement d’un cas d’assetjament escolar al centre. Primer actuen com a filtre per a saber si és un assetjament sistemàtic o quelcom puntual. Després es reuneixen amb la víctima per a donar-li recolzament, ajudar-la i tranquil·litzar-la. També parlen amb els assetjadors per que siguin conscients de les seves accions i les canviïn. Els docents KiVa s’entrevisten amb els assetjadors, la víctima i tots els alumnes que creguin convenient. Valoren en quin moment es millor comunicar la situació als pares i fan un seguiment del cas. Moltes vegades, després de l’entrevista on l’assetjador es descobert, deixa de fer-ho. Hi ha casos difícils, que poden portar a canviar de grup a la víctima, però son excepcionals segons comenta una de les responsables de l’equip KiVa. Els membres del grup contra l’assetjament són docents que el propi director tria tenint en compte les seves qualificacions universitàries en temes relacionats amb la violència escolar o estudis de comportaments de grups, entre altres disciplines.