VIURE SIGNIFICA GAUDIR DE LA VIDA MENTRE APRENEM

Els nostres adolescents són persones que no poden evitar el pas del temps i l’evolució cap a l’etapa adulta, persones cada vegada més grans i mes madures, persones que descobreixen el món cada dia. En aquest post parlaré de la felicitat, que definint-la d’una forma clara i senzilla es pot dir que és l’equilibri entre tres aspectes: la nostra sensació de benestar, les nostres relacions amb els demés i la confiança en les nostres possibilitats. La felicitat entesa com a quelcom que pertany al nostre interior. Tenir èxit suposa aconseguir allò que un es proposa, sigui el que sigui, encara que es tracti d’un petit objectiu. A la vida, quan aconseguim allò que ens proposem, gaudim d’una sensació de benestar que farà augmentar la nostra sensació de felicitat.

La ciència que estudia la felicitat s’anomena psicologia positiva. Per aconseguir l’èxit i/o felicitat seria bo millorar en els tres aspectes que comentaré a continuació: 1) Habilitat social: saber relacionar-nos amb els altres, tant a nivell familiar, escolar, social com en el treball. 2) Intel·ligència emocional: Saber resoldre les nostres emocions. 3) Control vital: Tenir control de la pròpia vida.

Començant per l’habilitat social, cal dir, que tenir aquesta habilitat significa ser capaç de relacionar-se amb els altres de la millor manera possible. Dominar l’habilitat social suposa connectar-se amb el món; un món pel qual és bo sentir la mateixa curiositat que sent un nen de tres anys que vol descobrir-lo pam a pam. Gaudint  en tot moment perquè cada instant és irrepetible, de la mateixa manera que hem d’aprendre de cadascuna de les persones que trobem pel camí. La principal eina que tenim per a relacionar-nos és la comunicació, tant a nivell verbal com no verbal. A nivell verbal és quan parlem o escrivim. La comunicació no verbal és la que fem servir sense utilitzar paraules, es a dir, per mitjà de signes, gestos, posició del cos, expressió de la cara, contacte visual, contacte amb les mans. etc.; fins i tot la roba que portem o el pentinat tenen un paper important en la comunicació no verbal. Els experts en comunicació constaten que la comunicació no verbal pot arribar a representar el 60% o el 70% de la comunicació en una conversa qualsevol. Un aspecte molt important alhora de comunicar-se és l’empatia, entesa com la capacitat de reconèixer i sentir les emocions de les altres persones. Si tothom tingués empatia la comunicació i la convivència serien molt més fàcils. Quan som empàtics la persona amb la que conversem se sent compresa, escoltada i còmoda, fins i tot amb més confiança per explicar les coses.

El segon aspecte que cal millorar per aconseguir l’èxit i/o felicitat és la Intel·ligència emocional. Una emoció és una interpretació espontània que fa la nostra ment del que està passant en aquell moment. Controla els nostres pensaments i  comportament, això fa que afecti en el nostre dia a dia i influeixi en les decisions que prenem. La felicitat depèn més de com vivim les coses que ens passen que no pas de les coses que vivim. Encara que no podem controlar l’aparició de l’emoció, si que podem decidir que volem fer amb allò que sentim. Un exemple clar d’això podria ser l’enamorament. Un adolescent pot pensar que està sentint una sèrie d’emocions  i que per això està enamorat, però com més va madurant com a persona i creixent aprèn que les emocions son molt variables al llarg del temps,  i que el que realment és important  és com gestiona aquestes emocions, si realment vol iniciar una relació de parella, que pot ser molt inspiradora i ajudar-lo al creixement personal ha de valorar tota una sèrie d’aspectes, com poden ser: ganes de compartir amb l’altre, atracció i admiració cap a l’altre, desig d’establir compromisos, entesos com ajuda mútua, alhora que compartir valors positius, que  ajudaran a viure amb més benestar. Els nostres adolescents van aprenent a diferenciar les relacions amoroses que els donen satisfacció passatgera de les que realment els donen una satisfacció profunda i transformadora, aquestes últimes són les que realment permeten créixer com a persones, madurar i enriquir-se.

El tercer i últim aspecte per tal d’aconseguir l’èxit i/o felicitat és el control. Es tracta d’iniciar-se en el control emocional, que és una de les característiques principals de la Intel·ligència Emocional. Per tant, un control sobre les emocions i sobre les reaccions davant allò que va succeint a la vida, tant si són coses bones com dolentes. L’adolescència és un període de la vida en que es produeixen molts canvis. En concret un important creixement físic i un considerable desenvolupament psicològic. El desig més gran d’un adolescent és el de relacionar-se amb els demés, i la seva por més gran és d’estar sol, que ningú l’estimi i que no estimi a ningú. Els preocupa i els estressen les baralles amb els pares, el matrimoni i les relacions intimes, la mort de familiars i els problemes dels amics, entre moltes altres coses. Per descomptat, també els preocupa la seva aparença física, volen agradar als altres, de vegades massa i tot. A l’etapa adulta aniran aprenent que han d’agradar als altres tal i com son. Tant a l’adolescència com a l’etapa adulta es viuen les mateixes emocions, la diferència rau en la intensitat de l’emoció.

Tenir una autoestima adequada és una de les condicions necessàries per sentir-se feliç. Es bo sentir-se bé amb un mateix per tal de sentir-se bé en el món que es viu. Tenir una autoestima adequada és imprescindible per controlar les emocions i potenciar tot allò positiu de la vida. Alhora de parlar de control vital cal valorar si la realitat que vivim ens agrada, si es que “no”, es poden fer dues coses: queixar-se o modificar-la. Per modificar la realitat n’hi ha prou amb afegir les ganes i la voluntat de superació a l’actitud davant la vida. A vegades manca motivació per fer les coses, però tinguem en compte que no hi ha millor motivació alhora de fer alguna cosa que fer-la i les ganes apareixen a mesura que es va fent. Una idea important és trobar el que a un li apassiona, il·lusiona, motiva i transformar-ho en objectius. Un cop es tinguin els objectius, aquests s’han d’aconseguir mitjançant esforç. I quan s’assoleixi aquests objectius després de l’esforç és quan apareix la satisfacció personal d’haver aconseguit el que ens hem proposat. És llavors que un se sent feliç, i és una felicitat que dura en el temps perquè s’és conscient del que ha costat aconseguir-ho. Aquesta satisfacció no desapareix mai, sempre la portem amb nosaltres. No hi ha mínim ni màxim de temps en cada objectiu, poden ser objectius més curts o més llargs en el temps. I també són compatibles, és a dir, es pot estar intentant aconseguir dos o tres objectius alhora, tot dependrà de la capacitat de cadascú. Per altra part, es bo aprendre dels fracassos , dels errors. I és precisament això el que ens permet arribar a millorar en allò que no s’ha aconseguit. Veure el fracàs com a positiu, no com a negatiu. Viure significa arriscar, caure i tornar-se a aixecar.