L’EXPERIÈNCIA DEL TRENCAMENT DE PARELLA DES DE LA MIRADA DELS FILLS

Una separació ben portada, pacífica i encaminada a un consens, comporta en els fills menys sofriment emocional. Com a psicòlegs, ajudem als pares alhora d’afrontar una separació , tant per evitar el seu sofriment com l’impacte que aquesta decisió pot tenir en els seus fills. Caldria doncs, un divorci ben portat, sense discussions constants i mirant pel bé del menor. No es pot evitar el sofriment que comporta un divorci, però la manera en que els pares el porten i com  interaccionen amb els fills, sí que aconsegueix posar en marxa les fortaleses d’aquests i canviar el sentit negatiu de l’impacte per un ajust tranquil a una nova situació, fins i tot, apreciar els avantatges que comporta.

He triat quatre temes significatius pels fills alhora d’afrontar una separació. El primer tema del que vull parlar és: de la importància de les noves parelles alhora d’afrontar una separació. La doble percepció d’aquest fet fa que sigui una experiència desitjada i que comporta felicitat a l’adult que la inicia, però que als fills els crea inseguretat i por. La situació moltes vegades s’agreuja, degut a que els pares no es posen en el punt de vista dels seus fills, de com es poden sentir davant aquest esdeveniment i sobretot pensar en els temps d’adaptació del nen. Cada cas és diferent i es necessita un temps d’adaptació més o menys llarg.

L’adaptació a  noves parelles és un dels canvis dràstics que es poden produir en la vida dels fills i dels pares, encara que adquireix diferències considerables en uns i en els altres. L’aparició d’una nova relació és viscuda per l’adult que passa per aquesta situació com una nova oportunitat, l’esperança de retrobar la il·lusió perduda, un desgavell emocional i una revalorització de la pròpia autoestima. Sent que no pot deixar passar l’ocasió que la vida li ofereix, que no té temps que perdre per tal d’experimentar els sentiments d’exaltació amorosa i vol que tots siguin testimonis de la seva felicitat, principalment els fills, fent-los partícips  i desitjant que comparteixin els seus sentiments, el seu entusiasme i la companyia amb la persona estimada. La rapidesa dels pares i la necessitat d’anar poc a poc dels fills en el canvi experimentat en la vida emocional d’un o dels dos pares, contrasten obertament amb les expectatives d’ambdós, produint un fort xoc que fa que els fills ho visquin com una imposició, responent de forma rebel o com una pèrdua de l’afecte parental, se senten exclosos de la vida del seu pare/mare. La forma que el pare/mare afronta l’aparició d’una nova relació és molt significatiu perquè pot deteriorar la relació amb els fills, ja que aquests reclamen temps i espai per estar a soles amb els seus pares/mares sense que les noves parelles estiguin presents.

El segon tema que he triat és la informació, en la seva doble perspectiva:1) ocultar-la als fills, pensant que els pot danyar, mentre que els fills tenen necessitat d’informació, desitgen ser consultats i reconfortats de les seves pors de cara a un futur incert per a ells, informació que necessiten comprendre i alhora  s’han d’adaptar a la nova situació.2) Donar informació contradictòria als fills ( que ara es separen , ara no) , situacions en les que els fills moltes vegades estan al mig, fins i tot com a confidents d'una o ambdues figures parentals. Es pot evitar que  ho passin tant malament si ambdós pares els hi donen el mateix missatge, no els confonen amb informacions contradictòries, portant la separació d'una forma més tranquil·la per totes les parts .Als fills els dona seguretat conèixer els canvis que la separació produirà en les seves vides. Per tant, es recomanable i beneficiós per a ells que els pares els informin segons l’edat i el nivell comprensiu.  Quan la capacitat comprensiva del menor ho permet i la separació es cordial, es convenient que el nen  sàpiga que els seus pares es separen de mutu acord, amb respecte. És una forma de mostrar l’interès que tenen els pares perquè es facin les coses bé, alhora que això ajuda als fills a entendre els canvis.

En tercer lloc parlaré de la importància de tenir en compte les emocions dels pares i la seva influencia en  els  seus fills, parlant de contagi emocional, com els fills mostren la seva preocupació per l’estat emocional en el que els pares es troben, expressant el seu dolor al veure’ls sense força per a afrontar la vida i senten que, sinó es poden cuidar a si mateixos, com els atendran a ells, com es donaran compte del seu sofriment.

En últim lloc parlaré de la creença mantinguda pels pares de que no es separen per tal de no danyar als fills, posant a les seves mans la responsabilitat de la seva felicitat i elaborant una explicació de sacrifici fet amb gust perquè així preserven la convivència familiar i ofereixen als seus fills una vida normalitzada, sense donar-se compte que la permanència en el conflicte supera els danys que pot ocasionar el divorci.