UN MODEL D’APRENENTATGE TAMBÉ ÉS UN MODEL DE RESILIÈNCIA

La immensa majoria dels éssers humans s’han de guanyar els petits o grans triomfs amb esforç, i per això, ser per al nostre fill un model d’aprenentatge també és ser un model de resiliència. Hem d’ensenyar als nostres fills estratègies per superar els obstacles que la vida els va presentant d’una forma inevitable.

Cal potenciar la capacitat de treball en nens i adolescents. Si els felicitem pel seu esforç van agafant confiança en les seves capacitats de treball i no els fa por enfrontar-se a activitats complexes. Més aviat se senten estimulats davant del risc.

Sabem que hi ha una relació directa entre l’hàbit lector i el rendiment escolar. Les puntuacions que els alumnes obtenen a les proves PISA estan directament relacionades amb el nombre de llibres que tenen a casa. Els nens i adolescents que són lectors habituals solen ser estudiants d’èxit.

Els nens que llegeixen per plaer solen obtenir resultats acadèmics significativament superiors a la mitjana… fins i tot en matemàtiques.

Hi ha dues condicions imprescindibles per llegir bé:

1)       S’ha d’aprendre a llegir de manera lenta, concentrada, profunda. Nietzche diu que s’ha de llegir de la mateixa manera que les vaques remuguen.

2)        S’ha d’aprendre a llegir lentament en diferents formats ( contes, poesia, premsa, teatre…) per educar la ductilitat de l’atenció i apropiar-se de les diferents possibilitats expressives del llenguatge.

Potser, en el fons, no hi ha cap diferència entre una persona Intel·ligent i una persona que sap llegir.

D’uns quaranta anys ençà i coincidint amb l’accés generalitzat a Internet, s’està posant de manifest una caiguda constant de la competència lectora dels alumnes europeus, especialment entre els nois. Són molts els adolescents que no només no llegeixen cap llibre, sinó que manifesten una clara hostilitat cap a la lectura, i fan del rebuig al llibre un tret d’identitat subcultural.

Segons els informes PISA, les noies espanyoles tenen un avantatge de 35 punts sobre els nois en escriptura, llengua i comprensió lectora, però un desavantatge de 9 punts en matemàtiques. A tots els països de l’OCDE menys Corea, les noies llegeixen per plaer més que els nois. Com que al mateix temps els nois cada cop troben menys plaer en la lectura, les diferències entre nois i noies en comprensió lectora cada vegada són més grans.

Alguns estudis indiquen que llegir amb freqüència als nostres fills i comentar amb ells el que s’ha llegit els permet situar-se escolarment curs i mig per damunt de la resta de companys.

Els nens actuals viuen envoltats de noves tecnologies, senten a parlar contínuament de tota mena de coses i, suposadament, tenen més coneixements sobre el món que els nens de les generacions anteriors.

Tenim com una gran obvietat: “com més gran és el cabdal d’informació indiscriminada que ens envolta, més importants són els filtres selectius”.

Els nens viuen envoltats d’informació, però comproven des de ben petits que els adults que els envolten donen més importància a unes coses que a d’altres, i que parlen d’unes coses i n’ignoren d’altres. Aquesta atenció selectiva en què es mouen els seus pares és el seu primer filtre. No és a les pantalles, sinó als ulls dels adults, on comença a formar-se el seu criteri. Però llavors, de manera inevitable, necessiten adults amb criteri al seu costat.