TERÀPIA SEXUAL: EJACULACIÓ PRECOÇ

Encara que la sexualitat està present en el dia a dia de la vida actual, les disfuncions sexuals són freqüents. Aproximadament entre el 35%-60% de les dones presenta algun tipus de disfunció, essent les més comuns la manca de desig sexual i els problemes d’excitació. Entre els homes, fins a un 40% presenta algun tipus de disfunció essent, les més freqüents la impotència i l’ejaculació precoç ( Labrador, 1994)

En aquest article hem centraré  en l’avaluació i  tractament de la ejaculació precoç, com a la segona de les disfuncions masculines més consultades a teràpia sexual de l’actualitat.

En general, es parla d’ejaculació precoç en aquells casos en els que l’home ejacula amb excessiva rapidesa durant la interacció sexual, ja sigui en els preàmbuls inicials abans de la penetració, o bé immediatament després de la mateixa. L’essència de la precocitat és la manca d’un control voluntari adequat del reflex d’ejaculació. Hi ha reflexos sotmesos al control de la voluntat i d’altres que no ho estan. L’erecció en l’home i la vaso-congestió genital en la dona no estan sotmesos al control de la voluntat; l’ejaculació i l’orgasme si. L’home afectat d’ejaculació precoç, no sap retardar l’orgasme, ejacula de manera reflexiva, tan bon punt arriba a un nivell crític d’excitació.

Masters i Johnson han constituït el fonament de la teràpia sexual actual. La definició clàssica d’ejaculació precoç definida per Masters i Johnson és: “Quan l’home durant la introducció intravaginal, no pot controlar l’ejaculació durant un període suficient per tal de satisfer a la parella, encara que sigui en un 50% dels casos.”

Segons el DSM-IV-TR es parla d’ejaculació precoç en aquells casos en els que l’ejaculació es produeix com a resposta a una estimulació sexual mínima, durant o poc temps després de la penetració i abans de que la persona ho desitgi.

Alhora de valorar les causes d’aquest tipus de disfunció sexual només en alguns casos parlaríem de disfunció per causes orgàniques, amb malalties com la prostatitis o altres trastorns neurològics. En la major part dels casos la causa d’aquesta disfunció la trobaríem en la història d’aprenentatge sexual de l’home. A més, l’ansietat pot facilitar la precocitat de l’ejaculació, ja que si es repeteix aquest fet en diverses ocasions i donat que el reflex ejaculador, com he dit abans, és automàtic, posteriorment serà molt difícil controlar-lo de forma voluntària i que es produeixi una remissió espontània del problema.

El correcte tractament de les disfuncions sexuals depèn, en gran mesura, d’una adequada valoració de la naturalesa i extensió del problema. Per tant serà convenient avaluar quatre àrees relacionades amb el problema:

1)     Àrea mèdica. Es tracta de descartar que la causa de la disfunció sigui un problema orgànic, ja sigui una malaltia, el consum de fàrmacs o , fins i tot el consum de drogues. Cal dir que quan la disfunció és situacional la probabilitat de que aquesta tingui un origen orgànic és menor.

2)     Àrea psicològica. Es tracta de descartar que la causa de la disfunció sigui un símptoma d’un trastorn psicològic major com la depressió, hipocondria….

3)     Àrea sexual. L’objectiu més important és l’establiment de relacions funcionals entre els símptomes i les seves possibles causes. Per tant s’ha d’avaluar la informació sexual de que disposa el pacient, la seva educació i actituds cap al sexe, la història i el present del problema.

4)     Àrea de parella. Es tracta d’avaluar les relacions de parella amb objecte de determinar fins a quin punt la disfunció pot tenir a veure amb la possible conflictivitat en la parella en altres àmbits ( comunicació, tipus d’interacció…)

Alhora de començar el tractament, en un primer moment, quan ja s’hagi pogut descartar una causa orgànica (ja que sinó et tractament seria en un principi mèdic), consistirà a educar en el pacient la clara percepció de les sensacions premonitòries de l’orgasme. Caldrà fer-ho en condicions especials de tranquil·litat i amb presència i participació de la seva parella. El tret distintiu de les noves teràpies sexuals és la prescripció d’uns exercicis eròtics específics. Cal valorar les respostes i resistències que hi pot haver per part de la parella alhora de fer els exercicis sexuals, ja que esdevé una oposició i un obstacle per a l’evolució de la teràpia. Alhora pot ésser necessari tractar algun tipus de problemàtica dins de la parella, diferents conflictes previs. Per altra part si algun membre de la parella té algun conflicte o problemàtica no resolta i que impedeix l’evolució dins la teràpia sexual, també es pot tractar amb una psicoteràpia individual alternativa.

Pot ser que hi hagi un reduït subgrup d’homes amb ejaculació precoç que no siguin susceptibles de millorar mitjançant un tractament conductual. Segons la literatura revisada sembla que la gran majoria d’homes afectats d’aquesta disfunció obtenen molts bons resultats amb les tècniques de teràpia conductual, encara que hi ha casos que seria convenient valorar l’aplicació per part d’un uròleg o andròleg de farmacologia. “Priligy” dels laboratoris Menarini, que han iniciat la comercialització d’aquest fàrmac aquest abril passat, és el primer i únic fàrmac que l’Agencia Europea del Medicament (EMA) ha aprovat per tractar aquest tipus de trastorn sexual. El component és diu “ Dapoxetina”, i es comercialitza en dosis de 30 i 60 mg, és un Inhibidor de la recaptació de la serotonina, que és un neurotransmissor molt important per obtenir un control del reflex de l’ejaculació. Essent el fàrmac eficaç des de la primera dosi.

Per últim dir que el psicòleg avaluarà els problemes sexuals i associats, per tal de dissenyar la intervenció més adequada en cada cas. En el tractament sexològic cal proporcionar una bona informació i educació sexual.