ADOLESCÈNCIA: COMPETIR I COOPERAR

Els pares dels nostres adolescents actuals han estat immersos en un paradigma en el que es donava molta importància a l’esforç. Avui dia els adolescents han sofert un canvi de paradigma, molt diferent a l’anterior. Un model basat en la immediatesa, on tenen major prevalença aspectes com: “ Jo sóc el que consumeixo”, “Jo sóc el que desitjo”, “El que jo vull”. Un dels estudis actuals revisats conclou que el 82% dels nens tenen mòbil a partir dels 8 anys. Tenen Internet a totes hores. Per tant ens trobem amb la confrontació dels dos paradigmes, i d’aquí bé molta problemàtica a nivell familiar. Cal dir que aquests dos paradigmes s’acaben polaritzant en alguns aspectes, o sigui, els pares volen controlar als seus fills, però se’ls fa difícil, i a vegades no saben com fer-ho. La jerarquia per una banda és la que ajuda a posar límits, però està molt qüestionada. Ésser pares controladors té molt mala premsa. Tot això comporta una confusió de paràmetres en els  adolescents.

El problema que ens trobem avui  dia els terapeutes amb els adolescents, és que aquesta etapa evolutiva cada vegada és més àmplia, comença a edats inferiors i s’allarga molt. A aquesta etapa considerada difícil i fosca, cal afegir la incertesa en la que es veuen immersos. Es veuen mancats d'objectius, saben que han d’estudiar però no tenen una seguretat futura, no saben si podran treballar quan acabin els seus estudis, ja que actualment som el país europeu amb més índex d’atur juvenil.

Els adolescents expressen el seu malestar de formes mols diferents, ja sigui en forma d’aïllament, o bé expressen cap a l’exterior amb violència, trastorns de conducta, manca de límits, bulling i trastorns alimentaris entre molts altres. Aquest malestar, moltes vegades està provocat pel poc suport familiar que reben, alguns es troben al mig de conflictes parentals, dificultat de sociabilitat i rebuig. L’adolescent no expressa verbal i directament el seu malestar, sinó amb conductes disruptives i el tractament ha d’anar encaminat a això.

En aquest article hem voldria centrar en la importància de l’esport d'equip per tal de treballar els valors i transmetre’ls, alhora que pot ajudar a pal·liar aquest malestar juvenil, evitant que vagin per altres vies com poden ser les addiccions. Els valors que s’aprenen en etapes més primerenques s’instauren de per vida. Si s’aprèn dins el món de l’esport es fa mes difícil entrar en un camí que no és el bo.

Els terapeutes moltes vegades recomanem l’esport d’equip a nens i adolescents i acostumem a trobar molt bona predisposició i complicitat per part de les famílies. Ho acostumen a trobar molt positiu, ja que els ajuda a créixer, respectar-se, cooperar, compartir i competir. Es fomenta l’esforç comú enfront de d’individualisme, tant instaurat en la nostra societat. En aquests esports d’equip, que des de les escoles també hi ha una bona iniciativa, el que és important no és guanyar, sinó com es guanya.

Molts adolescents des de ben petits han començat algun esport d'equip, però quan arriben a aquesta etapa, i veuen que comporta massa compromís i sacrifici ja no volen seguir. Un altre motiu pel que pleguen de l’esport els nostres adolescents és perquè veuen que no poden complir els seus somnis, per exemple arribar a ésser un jugador d’élite, ja que tot adolescent té un model, algú a qui admira i s’identifica. L’esport d’equip té unes necessitats diferents a l’individual, necessita unes instal·lacions, s’ha d’implicar molta més gent i diners. Cal dir que les noies són més propenses a deixar l’esport en aquesta etapa que els nois. A elles els hi és més difícil tenir uns referents femenins. Els mitjans de comunicació no ho potencien, ja que hi ha una tendència a parlar i mostrar l’esport masculí.

Moltes vegades els adolescents que perden aquest interès i motivació per l’esport, quan són adults ho recuperen.

Per últim fer una reflexió sobre la cultura de la immediatesa en la que estem immersos, on s’afavoreix una lectura ràpida i incomplerta dels texts, desatenta, ja que el lector està subjecte a interrupcions constants per l’activitat permanent dels seus aparells digitals. Voldria incentivar el plaer de la lectura lenta, trobar el temps adequat per llegir en profunditat, fins i tot l’agradable que resulta la reelectura.