Els pares dels
nostres adolescents actuals han estat immersos en un paradigma en el que es
donava molta importància a l’esforç. Avui dia els adolescents han sofert un
canvi de paradigma, molt diferent a l’anterior. Un model basat en la
immediatesa, on tenen major prevalença aspectes com: “ Jo sóc el que
consumeixo”, “Jo sóc el que desitjo”, “El que jo vull”. Un dels estudis actuals
revisats conclou que el 82% dels nens tenen mòbil a partir dels 8 anys. Tenen
Internet a totes hores. Per tant ens trobem amb la confrontació dels dos
paradigmes, i d’aquí bé molta problemàtica a nivell familiar. Cal dir que
aquests dos paradigmes s’acaben polaritzant en alguns aspectes, o sigui, els
pares volen controlar als seus fills, però se’ls fa difícil, i a vegades no
saben com fer-ho. La jerarquia per una banda és la que ajuda a posar límits,
però està molt qüestionada. Ésser pares controladors té molt mala premsa. Tot
això comporta una confusió de paràmetres en els adolescents.
El problema
que ens trobem avui dia els terapeutes
amb els adolescents, és que aquesta etapa evolutiva cada vegada és més àmplia,
comença a edats inferiors i s’allarga molt. A aquesta etapa considerada difícil i fosca, cal afegir la incertesa en la que es veuen immersos. Es veuen
mancats d'objectius, saben que han d’estudiar però no tenen una seguretat
futura, no saben si podran treballar quan acabin els seus estudis, ja que
actualment som el país europeu amb més índex d’atur juvenil.
Els
adolescents expressen el seu malestar de formes mols diferents, ja sigui en
forma d’aïllament, o bé expressen cap a l’exterior amb violència, trastorns de
conducta, manca de límits, bulling i trastorns alimentaris entre molts altres.
Aquest malestar, moltes vegades està provocat pel poc suport familiar que
reben, alguns es troben al mig de conflictes parentals, dificultat de
sociabilitat i rebuig. L’adolescent no expressa verbal i directament el seu
malestar, sinó amb conductes disruptives i el tractament ha d’anar encaminat a
això.
En aquest article
hem voldria centrar en la importància de l’esport d'equip per tal de treballar
els valors i transmetre’ls, alhora que pot ajudar a pal·liar aquest malestar juvenil,
evitant que vagin per altres vies com poden ser les addiccions. Els valors que s’aprenen
en etapes més primerenques s’instauren de per vida. Si s’aprèn dins el món de
l’esport es fa mes difícil entrar en un camí que no és el bo.
Els
terapeutes moltes vegades recomanem l’esport d’equip a nens i adolescents i acostumem
a trobar molt bona predisposició i complicitat per part de les famílies. Ho
acostumen a trobar molt positiu, ja que els ajuda a créixer, respectar-se,
cooperar, compartir i competir. Es fomenta l’esforç comú enfront de d’individualisme,
tant instaurat en la nostra societat. En aquests esports d’equip, que des de
les escoles també hi ha una bona iniciativa, el que és important no és guanyar,
sinó com es guanya.
Molts
adolescents des de ben petits han començat algun esport d'equip, però quan arriben
a aquesta etapa, i veuen que comporta massa compromís i sacrifici ja no volen
seguir. Un altre motiu pel que pleguen de l’esport els nostres adolescents és perquè
veuen que no poden complir els seus somnis, per exemple arribar a ésser un
jugador d’élite, ja que tot adolescent té un model, algú a qui admira i
s’identifica. L’esport d’equip té unes necessitats diferents a l’individual,
necessita unes instal·lacions, s’ha d’implicar molta més gent i diners. Cal dir
que les noies són més propenses a deixar l’esport en aquesta etapa que els
nois. A elles els hi és més difícil tenir uns referents femenins. Els mitjans
de comunicació no ho potencien, ja que hi ha una tendència a parlar i mostrar
l’esport masculí.
Moltes
vegades els adolescents que perden aquest interès i motivació per l’esport,
quan són adults ho recuperen.
Per últim fer
una reflexió sobre la cultura de la immediatesa en la que estem immersos, on
s’afavoreix una lectura ràpida i incomplerta dels texts, desatenta, ja que el
lector està subjecte a interrupcions constants per l’activitat permanent dels
seus aparells digitals. Voldria incentivar el plaer de la lectura lenta, trobar el temps adequat per llegir en profunditat, fins i tot l’agradable que
resulta la reelectura.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada