EL DSM-5 POT AUGMENTAR ELS DIAGNÒSTICS DE TDAH

Una tendència cada vegada més acceptada pels professionals de la salut mental, és portar a la psiquiatria i psicologia al major nivell de precisió possible, per tant, és necessari classificar els diferents trastorns, no només per símptomes, sinó per altres factors com: l’anàlisi genètic i la identificació dels circuits cerebrals afectats, així com  involucrar en el diagnòstic i la intervenció a tots els implicats, entre els que cal destacar: professionals clínics,  educadors i  famílies.

El passat 18 de maig d’aquest any 2013, l’Associació Americana de Psiquiatria va presentar oficialment l’última versió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals ( Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), conegut com DSM-5, en el marc del seu congrés anual, celebrat a San Francisco (EE.UU.). Si bé la versió espanyola d’aquest manual no estarà disponible fins a principis de 2014, faré un resum de les novetats que incorpora.

En relació a l’anterior versió (DSM-IV-TR), publicada al 1994, el DSM-5 inclou canvis associats a l’organització dels trastorns dins del manual, basant la seva exposició en funció de l’aparició en el cicle vital, o sigui, els trastorns del desenvolupament primer i els neurocognitius al final. En tot el manual, els trastorns s’emmarquen per: edat, sexe i característiques del desenvolupament del pacient, eliminant-ne el sistema d’avaluació multiaxial, ja que creava “ distincions artificials”. Son les novetats relatives als diagnòstics específics dels diferents trastorns les que han centrat l’atenció dels professionals i públic en general. A grans trets, algunes de les modificacions que presenta el DSM-5 són les següents:

1)L’Autisme i el síndrome d’Asperger es troben ara units sota un mateix epígraf: Trastorn de l’Espectre Autista. Aquesta categoria engloba a més el Trastorn Desintegratiu Infantil i el Trastorn Generalitzat del Desenvolupament.

2)La incorporació de nous trastorns: el Trastorn per “Afartament” (persones que mengen en excés), el Trastorn de “Excoriació” (rascat compulsiu de la pell), el Trastorn d’Acaparament (fins ara considerat un símptoma del Trastorn Obsessiu Compulsiu, i definit com: “ la dificultat persistent de desprendre’s dels objectes, independentment del seu valor”), el Trastorn Disfòric Premenstrual i el Trastorn Neurocognitiu lleu.

3)El dol no exclou el diagnòstic de depressió. Si bé el DSM-IV-TR no incloïa dins de la depressió a les persones que mostraven aquests símptomes seguidament a la pèrdua d’una persona estimada,  el DSM-5 omet aquesta exclusió.

4)La incorporació del Trastorn de l’Estat d’ànim Disruptiu i No Regulat, que caracteritza als nens “ amb irritabilitat persistent i freqüents episodis de descontrol de conducta ( rebequeries), tres o més vegades a la setmana durant més d’un any”, amb la finalitat de reduir el diagnòstic de trastorn bipolar a la infància, ja que la seva prevalença s’ha vist augmentada degut a que el DSM-IV-TR incloïa els problemes d’irritabilitat crònica severa dins d’aquesta categoria diagnòstica i , sovint, eren considerats pels professionals sanitaris com un símptoma de mania en els nens.

5)El trastorn per consum de substàncies s’incorpora al DSM-5, per tal d’agrupar els trastorns per abús de substàncies i la dependència de substàncies. A més, s’ha creat una nova categoria per tal de recollir les “addiccions conductuals”, on s’inclou el joc patològic ( abans recollit en la categoria de “ Trastorns de control de impulsos no classificats”).

6)El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat s’ha modificat lleugerament, per tal d’incorporar la possibilitat del seu diagnòstic a l’etapa adulta. En nens, s’ha canviat l’edat d’inici alhora de fer el diagnòstic de TDAH (ara els símptomes han d’aparèixer abans dels 12 anys, en comptes dels 7 anys).

7)El trastorn d’Ansietat, el Trastorn Dissociatiu, el Trastorn Obsessiu Compulsiu i el Trastorn per Estrés Posttraumàtic ( abans utilitzats en el mateix epígraf) és descriuen en apartats independents, per tal de legitimar el seu caràcter distintiu.

8)Per fer un diagnòstic de Trastorn per Estrés Posttraumàtic,  s’han de tenir en compte quatre grups de símptomes : reexperimentació, hiperactivació, evitació i “alteracions negatives persistents a les cognicions i l’estat d’ànim”. Els llindars d’edat també s’han modificat, així com els criteris que s’apliquen al diagnosticar a menors de 6 anys.

9)El Trastorn Depressiu Major inclou dues categories que pretenen recollir amb més precisió la ideació suïcida: desordre del comportament suïcida i autolesió no suïcida.

10)La transsexualitat deixa d’esser considerada un trastorn mental.

Cal dir que el DSM-5 ha estat elaborat des de fa més d’una dècada pels millors experts en la matèria, a través de revisions extenses de la literatura científica, investigacions originals i proves de camp. El producte final és una guia que representa la millor ciència actual i que serà de gran utilitat per als professionals sanitaris i pacients. Les crítiques són inevitables. Un dels trastorns que ha generat més crítiques ha estat el TDAH, degut a la manca d’acords entre els criteris, procediments, instruments diagnòstics i els tractament farmacològic que es proposa. Aquest nou manual diagnòstic, amb els conseqüents canvis respecte a aquest trastorn, ha disparat les alarmes entre els diferents professionals implicats: psicòlegs, pedagogs, educadors, terapeutes i famílies. El TDAH és un trastorn cada dia més freqüent, es diagnostiquen fins a un 10% dels menors de 18 anys. Els experts creuen que el DSM-5 pot augmentar els diagnòstics de TDAH sobretot en adolescents i adults, alhora que augmentar l’administració de fàrmacs.