INCERTESA CONTEMPORÀNIA

La màgia de les metàfores és que ens transporten. Saben cridar l’atenció i passar per alt els mecanismes de defensa mentals potenciant el procés de reflexió i l’aprenentatge d’una manera que poques eines permeten fer. La metàfora entesa com una clau capaç d’obrir universos i fer conscient aquesta saviesa intuïtiva que portem al nostre interior.Cal recordar que les emocions constitueixen un llenguatge valuós i útil per viure més orientat. Ens aporten dades sobre com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres i sobre com evoluciona el nostre projecte de vida. Els pensaments activen unes emocions determinades i aquestes indueixen a comportaments. Com més coincideix el que pensem amb el que sentim i fem, més equilibrats ens sentirem. És un benestar que neix de la coherència amb nosaltres mateixos, i és precisament aquesta congruència interna la que ens dóna confiança per fer front als problemes i els reptes que la vida ens planteja.La ignorància i l’analfabetisme emocional fan que hi hagi persones desconnectades de les emocions que només es guien per la raó, o que, mogudes pels impulsos emocionals anul.len l'intel·lecte. El camí que busca l’equilibri entre la raó i l’emoció seria la resposta més adaptativa.

Mai com ara la cultura havia disposat de tants mitjans per fer-la arribar a qualsevol lloc del món, ni havia estat tant senzill generar-la. Parlo des d’el cinema fins a la música, passant per la literatura o la fotografia. La il·lusió a compartir allò que fem, a ésser escoltats, a que algú ens confiï els seus somnis, projectes o confidències, aquesta és la il·lusió necessària i la que ens ha de fer moure.

Si sempre estés tot ordenat no existiria la creativitat, ni el canvi, ni la curiositat. Ni tant sols la feina d’ordenar. Romandre en l’ordre ens torna rígids, previsibles i fins i tot obsessius. Es clar que a la vegada l’ordre confereix seguretat, especialització i estabilitat.

La incertesa està present en les nostres vides, és l’estat natural de l’ésser humà. No sabem com afrontar-la. La incertesa és emocional, l’acceptem o la resistim. Però  no hi ha lloc per a discutir-la. Per això és tant important aprendre a viure amb tranquil·litat davant el futur. No serveix de gaire anticipar allò que no està a les nostres mans, ni insistir forçosament en què tot succeeixi segons els nostres desitjos, però hi ha una tendència a fer-ho. Una de les claus per entendre el món d’avui és l’obsessió per trobar certeses absolutes, claredat de futur, bases solides en les quals sostenir la nostra vida. És una reacció defensiva davant un món que esdevé cada vegada més incert, insegur, envoltats de sorpreses contínues, de fragilitat. Cal preguntar-nos si la solució a la incertesa inclouria defensar-nos davant les nostres pors. Una d’aquestes, el dubte, és  la font de patiment actual. Dubtar no és bo ni dolent. La ciència s’alimenta de posar en dubte tot allò que un dia fou una afirmació. Els humans evolucionem en tots els sentits quan ens plantegem seriosos dubtes sobre les nostres creences i els nostres comportaments. Un dubte suposa un distanciament crític que millora la capacitat d’anàlisi de la majoria dels esdeveniments de les nostres vides. Dubtar, doncs, ha estat i continua sent útil per a la nostra evolució. Una mentalitat flexible i oberta utilitza el pensament crític com a guia en les seves decisions  És capaç de dubtar de les seves creences quan s’ha de dubtar, és a dir, quan la lògica ( bons arguments) i l’evidència ( els fets) les qüestionen i cal examinar-los seriosament. Romandre en el dubte acaba essent esgotador i suposa un daltabaix en la nostra autoestima, ens porta a una manca de seguretat. Per tal de sortir d’aquesta situació el primer que cal fer és donar un pas cap a alguna direcció, actuar. Quan ens activem l’atenció es desplaça cap a la tasca i la ment queda alliberada per reflexionar. Si no ens movem la ment es bloqueja. Una altra idea davant el dubte és tancar arguments, col·locar-los en un full de pros i contres i explorar noves possibilitats. Es important posar l’atenció allà on no s’havia pensat. No repetir el mateix, si una cosa no funciona fer una altra cosa. Les dues formes d’afrontar la por: guanyar confiança poc a poc o començar confiant. El verb comú és confiar.

Com a conclusió m’agradaria destacar dos autors: l’escriptor Samarago, diu que mai una generació ha tingut tanta responsabilitat sobre ella mateixa i el seu futur com la generació actual.
L’altre autor és el savi Zygmunt Bauman que defineix a les generacions mes joves amb la metàfora  “Modernitat líquida”. On parla de ments líquides, que no s’interessen per res i s’acomoden a les demandes de la vida sense fixar posicions de cap tipus. La ment líquida no té de que dubtar i desconeix l’autocrítica, perque no té punts de referència ni fonaments clars. Diu Bauman que els joves s’incorporen a un món adult on impera la precarietat, la incertesa i la inseguretat, amb poques oportunitats per acumular l’experiència necessària per afrontar el futur. S’ha de fer front a una educació continuada tota la vida i afirma que seria necessària una reestructuració del sistema educatiu.