La necessitat de fomentar el que és educatiu en la família
és evident. És una tasca interessant i atractiva, però difícil, a causa de la pèrdua
de sensibilitat cap a l'educació familiar que s'està donant últimament en
moltes famílies i escoles. Als professors els hi és impossible educar en tot el
que la societat demanda que s'hauria d’il·lustrar i per tant es queixen de que
els pares no s'involucren suficientment en l'educació dels fills. A l'ultima
legislació - que segueix una tendència universal - l'àrea de família ocupa un
espai de més amplitud que en normatives anteriors que regulaven aquests
estudis. La idea és aconseguir que els pares s'involucrin més en el progrés
dels seus fills en els estudis. Redescobrir l'educació familiar perduda i
potenciar-la a través de l'ajuda mútua. L’educació familiar és molt útil en
quant a intervenció des d’un enfoc preventiu i de desenvolupament.
A la societat actual l’arribada de l'adolescència
suposa moltes vegades una gran crisis a nivell familiar. Un dels canvis
familiars més significatius al nostre país per a un gran nombre de nens i nenes
de 12 anys es dona quan passen de l'escola a l'institut i comencen a arribar a
casa a l'hora de dinar en solitari i amb la seva pròpia clau, mentre que la
majoria de pares segueixen a la feina. Es tracta d'una independència forçosa
que no tenen més remei que assumir i exercir a diari ocupant, per exemple, bona
part d'aquest temps a internet, la televisió, el mòbil, etc.
Els objectius i continguts educatius propis de la
pubertat es distingeixen pel protagonisme que adquireixen els canvis
fisiològics. La referència directa a l'aspecte biològic d'aquests canvis
experimentats a la preadolescència indica clarament el camí a seguir en l'educació
familiar, que inclouria un doble objectiu: educació per a la salut i educació
emocional. L'educació per a la salut requereix d’un desenvolupament sa i
saludable de l’organisme. Els pares han d’estar ben informats dels riscos de
salut que corren els seus fills durant aquesta etapa i transmetre aquesta informació als seus púbers d’una
forma més o menys indirecta. Això inclou aspectes relacionats amb la higiene,
l'alimentació, la sexualitat, l'exercici físic o esport, tractament preventiu de
malalties (obesitat, anorèxia, addiccions...) i d’hàbits poc saludables (sedentarisme,
consumisme, tabaquisme i d'altres addiccions, etc). En aquesta etapa l’oci i el
temps lliure són espais idonis per a desenvolupar aquest tipus d’educació. Recursos
com: l’esport, la música, el cinema, la literatura, la tecnologia, els jocs
familiars, el turisme cultural familiar o l’associacionisme juvenil són
oportunitats importants per a desenvolupar continguts educatius relacionats amb
la imatge corporal, l’alimentació i la higiene.
A l’etapa mitja, l’adolescent avança interiorment
en maduresa afectiva i cognitiva, permetent fomentar l’educació dels sentiments
i dels raonaments ( autoconcepte, autoestima, intimitat, amistat, enamorament,
pensament lògic-anàlitic, judici crític). Són l’amistat i les relacions socials
el medi natural en el que s’eduquen els aspectes afectiu-cognitius propis del
desenvolupament psíquic d’aquesta etapa. Els recursos principals que
l’adolescent, els seus pares i educadors tenen a l’abast són la comunicació
familiar, l’entorn escolar i les xarxes socials.
Durant l’ultima fase de l’adolescència és quan sorgeix la capacitat de
compromís social i moral que el jove pot adquirir, el que centra l’educació en qüestions
socials i etico-morals (convivència, ciutadania,
civisme, ideals ètics, compromís moral, voluntariat, professió). Per tant
conèixer les potencialitats educatives de les diferents etapes de
l’adolescència sense perdre de vista a tota la persona es presenta com un dels
objectius prioritaris - sinó el primer- de l’educació familiar juvenil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada