INTERVENCIÓ PRECOÇ EN EL TDAH

En el TDAH el temps és crític. Un retràs de dos anys en la intervenció es tradueix en un descens acusat en les qualificacions acadèmiques. Així ho demostra un estudi publicat a la revista “Pediatrics” basat en l’anàlisi de 11.872 nens islandesos de 9 i 11 anys . El treball conclou que la intervenció precoç en els nens amb Trastorn amb Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat millora el rendiment escolar i evita problemes futurs. Els investigadors, que van ésser coordinats des de la facultat de medicina de Mount Sinaí, a Nova York, van descobrir que els nens amb TDAH que van ésser tractats més tard tenien major probabilitat d'obtenir pitjors notes en les assignatures de matemàtiques i llengua.

En conclusió, aquest estudi indica que el retràs en la detecció d'aquests nens, en el seu diagnòstic i en la intervenció d'un especialista pot afectar de forma notable al seu rendiment escolar.

 Les repercussions del TDAH afecten tot l’àmbit familiar. Si el TDAH no es tractat o es tracta inadequadament, pot associar-se a llarg termini amb situacions que impacten negativament en la vida del nen, tant a nivell individual, familiar, social com escolar : menor rendiment acadèmic, increment de les expulsions de l’escola o abandonament escolar i augment del consum de diferents tòxics.

La detecció precoç permetrà iniciar aviat un tractament adequat fonamental per tal d'evitar trastorns associats ( fracàs escolar, dificultats en les relacions socials i trastorns de conducta). S’ha de posar èmfasi a les poblacions de risc com són els nens amb antecedents familiars de TDAH, prematuritat, baix pes al néixer, ingesta de tòxics durant l’embaràs i traumatismes craneoencefàlics greus. Un altre símptoma associat amb el TDAH és el trastorn del son a la infància.

Rebre un diagnòstic de TDAH pot ésser un moment delicat per als familiars. Han de saber que els sentiments que tenen són perfectament normals i formen part d'un viatge emocional cap a l’acceptació del diagnòstic que afectarà a tota la família. És important que aquesta assumeixi el seu paper des de la primera visita a l’especialista. Tota la informació que puguin aportar sobre el dia a dia del nen serà de gran ajuda al professional per a prendre les decisions encertades. Aquests  nens  presenten dificultats en el “temps no estructurat” (canvis de rutina) . Per tant, una bona idea seria programar activitats fora de l’horari escolar   - per les tardes, els caps de setmana i durant les vacances -. Les activitats extraescolars serien també una bona solució.

Pot ésser de gran ajuda considerar als nens que presenten TDAH com nens amb un estil d'aprenentatge molt diferent, en comptes de pensar en aquest trastorn com una discapacitat. Conèixer millor el trastorn, involucrar-se i mantenir una actitud positiva són factors a tenir en compte per tal d'ajudar a nens i adolescents amb aquest tipus de trastorn.