ENTRENAR LES HABILITATS SOCIALS PER TAL DE MILLORAR EL NOSTRE BENESTAR

Les habilitats socials són una sèrie de conductes - i també de pensaments i emocions-, que augmenten les nostres possibilitats de mantenir relacions interpersonals satisfactòries i d'aconseguir  els nostres objectius.

Les habilitats socials són primordials en les nostres vides ja que:

• Les relacions amb altres persones son la nostra principal font de benestar; però també poden convertir-se en la major causa d’estrés i malestar, sobretot quan en tenim dèficits.
• Mantenir unes relacions interpersonals satisfactòries facilita l’autoestima.
• La manca d'habilitats  socials ens porta amb freqüència emocions negatives, com la frustració o la ira, i a sentir-nos refusats, infravalorats i desatesos pels demés.
• Les persones amb poques habilitats socials són més propenses a sofrir alteracions psicològiques com l’ansietat o la depressió, així com certes malalties psicosomàtiques.
• Ésser socialment hàbil ajuda a incrementar la nostra qualitat de vida, en la mesura en que ens ajuda a sentir-nos bé i a obtenir el que volem.

Les habilitats socials inclouen components tant diversos com la comunicació verbal i no verbal; el fer o refusar peticions; la resolució de conflictes interpersonals, o la resposta positiva a les crítiques. A més les habilitats requerides varien segons les situacions, les persones amb les quals ens relacionem o els objectius que pretenem aconseguir en cada interacció.

L’assertivitat és un component primordial de les habilitats socials. Podem definir-la com una actitud d'autoafirmació i defensa dels nostres drets personals, que inclou l’expressió dels nostres sentiments, preferències, necessitats i opinions, en forma adequada; respectant, al mateix temps, els dels demés.

L’objectiu de l’assertivitat es ajudar-nos a ésser nosaltres mateixos, a desenvolupar la nostra autoestima i a millorar la comunicació interpersonal, fent-la més directa i honesta.
“Galassi” considera que l’assertivitat inclou tres àrees principals:
1) L’autoafirmació, que consisteix en defensar els nostres legítims drets, fer peticions i expressar opinions personals.
2) L’expressió de sentiments positius, com fer o rebre elogis i expressar afecte.
3) L’expressió de sentiments negatius, que inclou manifestar disconformitat, en forma adequada, quan està justificat fer-ho.
Per comprendre millor que és l’assertivitat, la compararem amb dues formes -oposades entre sí- de conducta no-assertiva, que són la inhibició i l’agressivitat.
La inhibició és una forma de comportament no-assertiva caracteritzada per la submissió, la passivitat i la tendència a adaptar-se excessivament a les regles externes o als desitjos dels demés, sense tenir en compte els propis interessos, sentiments, drets, opinions i desitjos.
L’agressivitat es una altra forma de conducta no-assertiva de caràcter oposat a la inhibició. Consisteix en no respectar els drets, sentiments i interessos dels demés, y en la seva forma més extrema inclou conductes com ofendre, provocar o atacar.
La persona que no sap ésser assertiva tendeix a mostrar-se inhibida o agressiva, o bé oscil•la entre les dues tendències. Per exemple, s’inhibeix fins que ja no pot més i llavors esclata i exhibeix un comportament agressiu, o bé reprimeix la seva ira i adopta comportaments passiu-agressius. 
La persona assertiva presenta una sèrie de pensaments, emocions i conductes típiques que les podríem resumir així:
• Es coneix a sí mateixa, es conscient del que sent i desitja en cada moment.
• S’accepta incondicionalment, sense que depengui de l’adquisició dels seus objectius ni de l’acceptació dels demés. Per això, quan obté un èxit o quan no aconsegueix els seus objectius, conserva sempre el seu propi respecte i dignitat.
• Sap comprendre i manejar adequadament els seus sentiments i els dels demés. Per tant, no experimenta més ansietat de la convenient en les seves relacions interpersonals I és capaç d'afrontar tranquil•lament els conflictes, els fracassos i els èxits.
• No exigeix les coses que vol, però tampoc s’autoenganya pensant que no l’importen.
• Accepta les seves limitacions de qualsevol tipus però, al mateix temps, lluita amb totes les seves forces per realitzar les seves possibilitats.
• Es manté fidel a sí mateixa en qualsevol circumstància i se sent responsable de la seva vida i de les seves emocions. Per tant, manté una actitud activa, esforçant-se a aconseguir els seus objectius.
• Com que es coneix i s’accepta a sí mateixa alhora que expressa el que pensa, vol o sent, acostuma a donar una imatge de persona congruent i autèntica.
• Es respecta i valora a sí mateixa i als demés. Així és capaç d'expressar i defensar els seus drets, respectant al mateix temps  els drets dels demés.
• Pot comunicar-se amb persones de tots els nivells: amics, familiars, estranys, i aquesta comunicació tendeix a ésser oberta, directa, franca i adequada.
• Tria a les persones que la rodegen i, en forma amable però ferma, determina qui són els seus amics i qui no.
• Acostuma a expressar adequadament les seves opinions, desitjos i sentiments en comptes d'esperar a que els demés els endevinin.