INTEL•LIGÈNCIA EMOCIONAL

L’emoció pot definir-se com una experiència afectiva intensa, passatgera i brusca, que activa els diferents subsistemes psicofísics i proporciona energia vital, constituint la força motivadora que guia i orienta els comportaments humans.

El paper de les emocions a la nostra vida és indispensable i , per tant, com no hauria d'ésser-ho en el treball psicoterapèutic? És cert que en les ultimes dècades “ la psicologia, en general, i la psicoteràpia, en particular, semblen encaminar-se, cap a una nova apreciació del paper fonamental de l’emoció en el funcionament humà i en el procés de canvi “. No sempre ha estat  així, la importància que se li ha concedit a les emocions en psicoteràpia ha anat evolucionant al llarg del temps i amb freqüència el tractament psicològic s’ha limitat a dotar a la persona d'estratègies per tal de controlar o neutralitzar les emocions amb la finalitat de que no interfereixin el treball terapèutic i així poder treballar aspectes que es consideren més importants.

Diverses investigacions realitzades demostren que la Intel·ligència Emocional tendeix a augmentar amb l’edat i que la cultura és un factor que influeix en la percepció que les persones tenen respecte a les seves habilitats emocionals, però no és així amb el nivell d'estudis acadèmics. Un altre aspecte important és que existeixen diferències respecte a la Intel·ligència Emocional entre homes i dones. Objectivament les dones tenen més Intel·ligència Emocional que els homes, encara que es percebin a sí mateixes amb menys competències emocionals; afirmen prestar més atenció a les seves emocions però consideren que són menys capaces de comprendre les seves emocions i reparar estats emocionals desagradables que ells.

Des de el punt de vista psicoterapèutic, per aprofundir en el complexe món de l’emoció ens hem de remetre a la dimensió afectiva de la personalitat.

L’afectivitat fa referència a un món de vivències íntimes i subjectives que fan que la nostra posició davant la realitat no sigui neutra. Les emocions compleixen importants funcions al llarg de la vida i constitueixen el nostre principal sistema d'evolució i adaptació a l’entorn. Podríem descriure en sis les principals funcions de l’emoció:

1)      Funció Adaptativa: Aquesta funció permet la detecció, percepció i avaluació d'estímuls ambientals i la preparació dels sistemes de resposta psicofísics. Aquesta funció està lligada a un sistema de resposta amb dimensió expressiva pròpia, que presenta dos importants avantatges adaptatives: és ràpida i és automàtica. A més, el sistema de resposta és específic per cadascuna de les emocions bàsiques.

2)      Funció Intra-personal: Les emocions permeten coordinar els sistemes de resposta subjectius, fisiològics i conductuals, fins i tot canviar les jerarquies valoratives i conductuals. Poden fer que per sobre de l’aprenentatge emergeixin respostes instintives, afavorint el processament de la informació i facilitant possibilitats d'acció per a una millor adaptació a les demandes de la situació.

3)      Funció Extrapersonal: Les emocions comuniquen als demés els nostres estats emocionals a través de l’expressió facial, els gestos, la veu i les postures. Estableixen i estructuren la nostra posició en relació als demés i a les seves idees, estableixen un espai entre nosaltres i els altres, ens apropen o allunyen, provoquen atracció o refús.

4)      Funció Motivadora: Les emocions mobilitzen recursos de forma natural i s’acompanyen de respostes fisiològiques que incrementen l’activació. Tenen una funció social-motivadora, en el sentit que orienten l’establiment dels objectius de la persona i permeten assignar valor afectiu a les coses que ens rodegen.

5)      Funció Comunicativa: La funció principal de les emocions es proveir d'informació als altres mitjançant l’expressió del nostre estat emocional, regulant la interacció amb els demés.

6)      Funció Valorativa: L’aparició d'una emoció implica sensibilitat vers un estímul, facilitant que es valori com a font de plaer o no. La sensibilitat emocional suposa un procés general de valoració i les emocions compleixen la funció de assenyalament del que és important, ja que estan sempre dirigides a un fi.