PREVENIR EL FRACÀS ESCOLAR EN NENS AMB TDAH

En la meva pràctica clínica diària, especialitzada en els darrers anys en trastorns hiperactius, he arribat a la conclusió que el treball amb nens amb TDAH s’hauria d'encaminar cap a la prevenció, i iniciar fins i tot abans de que hi hagi un diagnòstic efectiu, ja que l’èxit en la intervenció recau en l’actuació sobre els símptomes des del mateix moment que un nen està en risc de presentar un TDAH.

Rebre el diagnòstic d'un fill amb un Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat suposa per a qualsevol pare prendre consciència de que el seu paper com a educador s’intensificarà i perllongarà en el temps més que amb qualsevol dels seus altres fills. Organitzar-se, saber delegar en els professionals adequats, coordinar esforços i mantenir una bona relació amb els professors són aspectes clau per a sobreviure als anys d'escolaritat i prevenir el fracàs escolar.

Quines dificultats podem trobar? Les dificultats depenen de factors com el nivell o curs acadèmic, el tipus de matèria, les habilitats personals, l’entrenament rebut fins al moment, la possibilitat de rebre recolzament extra, l’exigència del professor o la sobrecarrega de deures. Els problemes que amb major freqüència solen presentar els nens amb TDAH es podrien resumir en els següents:

- Atenció insuficient a les explicacions de classe. Els nens amb TDAH es fatiguen abans que qualsevol altre nen, degut al sobre-esforç que ha de fer el cervell no només per a mantenir-se centrat en un objectiu, sinó per a evitar la interferència de les múltiples fonts de distracció externes ( soroll d'un company obrint la carpeta, tos…) i internes ( sensació de tensió creixent al estar tanta estona assegut, idees com que farà a l’hora de pati, recordar-se d'alguna cosa que ha de preguntar al professor…)

- Treball més lent, irregular, inconstant i amb major número d'errors durant la realització de les tasques. Això és degut a la fatiga que produeixen en aquests nens tasques que requereixen atendre a un estímul ignorant els altres ( atenció selectiva), aquells que requereixen atenció sostinguda, les que sobrecarreguen la memòria de treball ( que requereixen tenir en ment informació mentre s’opera amb ella ) o les que exigeixen un treball reflexiu i ordenat ( com la comprensió lectora o la resolució de problemes matemàtics.)

- Més dificultats per a realitzar dues tasques al mateix temps i automatitzar processos i rutines. Aquests nens poden presentar immaduresa a l’automatització de la lectura, necessitar més temps per tal de memoritzar taules de multiplicar, mostrar temps de resposta més lents per a respondre al professor, o respectar les normes en els jocs reglats quan estan immersos en l’emoció del moment.

- Treball freqüentment desordenat, brut i desorganitzat, amb escrits poc pulcres o lletra que es distorsiona quan tota la seva atenció està centrada en tasques més difícils que només copiar ( com respondre a un examen o fer una redacció).

- Exàmens amb més errades: per desatenció ( al confondre dates en història, assignar obres de literatura a autors diferents, cometre errors en l’ortografia, etc), errors de comprensió d'enunciats ( realitzant la meitat del que diuen o rodejant en comptes de subratllar o expressió pobre ( amb respostes quasi telegràfiques, massa generals i desorganitzades, especialment als exàmens o preguntes a desenvolupar).

- Menor aprofitament del treball a classe, el que suposa una sobrecarrega de tasques, al haver de fer a casa els treballs sense finalitzar.

- Més dificultats per a seguir instruccions complertes, fer el que se li demana i quan se li demanda o recordar prohibicions.

- Pèrdua constant de material: les ulleres, l’agenda, l’autorització d'una excursió, etc.

- Menor eficàcia per a assabentar-se i anotar a l’agenda les tasques que ha de realitzar a casa, materials a portar, entregues,etc. Es cert que en algunes ocasions no els interessa anotar el que han que fer, però aquesta picardia es d'aparició tardana respecte als seus companys d'edat  La majoria de vegades, la realitat és que creuen haver-ho anotat tot, i és cert, però “ tot el que ells han escoltat”.

- Major probabilitat d'oblidar-se de realitzar treballs, incomplir amb els requisits dels mateixos o equivocar-se en les dates d'entrega. No és infreqüent que un nen amb TDAH realitzi exercicis de matemàtiques que no toquen, s’estudiï verbs que no entren, oblidi a casa làmines de dibuix que sí les ha fet, entregui els treballs a temps però no ajustats al que se li demanava en contingut o format, o oblidi els llibres per a estudiar un examen.

- Més dificultats per a organitzar-se i gestionar el temps. Poden arribar tard a classe constantment, no estudien fins el dia abans de l’examen, tenen dificultats per acabar exàmens en el temps previst, o calculen malament el temps que han de dedicar per a la realització d'un treball. Degut a una percepció immadura, creuen fermament que podran complir amb tot a ultima hora; el fracàs al aconseguir-lo els frustra i desespera, però no sembla que els serveixi per a modificar fàcilment aquesta percepció.

- Més dificultats per a automotivar-se i mantenir-se centrats en els objectius a llarg plaç. Com a nens immadurs, depenen més que els de la seva edat de l’aprovació dels demés i de reforços o premis externs, i tenen dificultats per a, per exemple, estudiar a diari amb la finalitat de rebre bones notes tres mesos després, practicar un instrument per a aconseguir una exhibició pública triomfant o aprovar tot per a obtenir un premi a final de curs.

- Major esgotament i pitjor rendiment a mesura que passa el curs, especialment després de Setmana Santa i, sobretot, quan la jornada escolar no és intensiva.

Els nens i nenes amb TDAH són conscients de quant s’estan portant bé o malament,  i entenen que el seu mal comportament pot derivar en un càstig, però es queden en un anàlisis més immediat i menys profund de la situació i no valoren de la mateixa forma que els nens de la seva mateixa edat ( sinó com nens 2 o 3 anys menors ) les conseqüències que podran tenir els seus actes. Per tant el càstig haurà d'ésser proporcionat a la seva capacitat d'anàlisis i de control de la situació que, en el cas de nens amb TDAH, és alguns anys menor. Seria convenient després de castigar-los, ajudar-los a superar el càstig quan veiem que el seu error ha estat  més per immaduresa que per malicia i prenent mesures perquè no succeeixi la pròxima vegada.