EXPRESSAR LA IRA D’UNA FORMA ADAPTATIVA A LA INFÀNCIA

Cal protegir i cuidar els nens, però no s’ha de confondre això amb donar-los tot el que desitgen, encobrir les seves males accions deixant-les passar per alt, justificar els seus comportaments o no limitar en res la seva conducta, ja que tots aquests aspectes estan generant en els infants un nivell cada vegada més baix de tolerància a la frustració, on el “no” no té cabuda i no se sap gestionar l’emoció, provocant  que els nens utilitzin qualsevol conducta per tal d'aconseguir el que desitgen, així com que l’esforç i la dedicació a les tasques sigui cada vegada menor, perquè xoca amb el que realment els agrada, i per tant tendeixen a evitar-ho.

Vivim en una època de canvi constant, doncs els valors i coneixements es modifiquen quasi a diari. Aquests canvis impedeixen que tinguem referents estables, que ens porten a dubtar i qüestionar-nos constantment el que és idoni del que estem fent.

Hi ha emocions, com la por o la ira, que compartim amb altres espècies, però el que ens fa diferents es la nostra capacitat de reconèixer-les i reflexionar sobre elles, per tal de millorar la seva expressió i autoregulació. D’aquí la importància que té ensenyar als nens a comprendre i comunicar les seves emocions, experimentar-les i sentir-se a gust  amb elles.

Dins de l’emoció podem distingir tres components: 1) Cognitiu: que inclou percebre, avaluar, anticipar, etiquetar situacions, afectes, persones , etc… 2) Fisiològic: Implica els canvis orgànics que es produeixen en el propi cos davant l’emoció; Suor, rubor, taquicàrdies, etc…3) Motor: És la resposta que dona el nen davant l’emoció suscitada; córrer, plorar, riure, pegar, etc…

Els pares s’han d'informar i preparar adequadament, per tal d'ajudar als seus fills i poder treballar amb ells fonamentalment quatre emocions bàsiques: ira, por, tristesa i alegria. Els nens han d'aprendre a identificar, sentir, auto-regular i expressar adequadament l’emoció, per tal de desenvolupar unes relacions intra e interpersonals satisfactòries. En l’àmbit familiar és on es manifesten les emocions obertament, és aquí on els pares han d'harmonitzar tals emocions i expressar-les correctament, utilitzant sobretot la Intel·ligència interpersonal, posant-se en el lloc dels seus fills abans de tenir una manifestació emocional desproporcionada o poc adaptativa.

La ira és una emoció molt important, ja que fa possible a l’ésser humà evolucionar i créixer interior i exteriorment. Així, quan no aconseguim els nostres objectius i ens enfadem amb nosaltres mateixos, aquesta emoció ens dona força per a lluitar més intensament per allò que volem i ens ajuda a superar-nos. Cal no ignorar-la, eliminar-la  ni intentar reprimir-la, ja que és una força positiva que ajuda a avançar cap a les nostres fites. Si un nen se sent maltractat per un altre, ha d'ésser capaç d'expressar- ho amb convenciment i de forma immediata, perquè no sigui considerat com a dèbil i es converteixi en el blanc dels companys. Per altra part, no s’ha de fomentar en els nens els comportaments violents, ja que si bé la seva eficàcia a curt termini és  efectiva, a la llarga solen aparèixer dificultats d'interacció social i refús per part dels companys. En els infants són habituals les conductes agressives perquè no tenen recursos per a respondre d'una forma més efectiva a l’entorn. Se'ls ha d'ajudar a que identifiquin el seu sentiment, no li tinguin por, sobretot quan l’emoció és intensa. En el moment que coneguin la causa aprendran a analitzar situacions, persones o coses que els hi produeixen ira i podran generar estratègies d'afrontament que els permetin expressar-se amb seguretat. Durant l’atac d'ira cal contenir l’agressivitat del nen , després donar-li un temps de reflexió i analitzar amb ell que ha passat, alhora que li ensenyem la conducta adequada, per tal que aprengui com ha d'actuar la pròxima vegada. Quan analitzem el tipus de conducta agressiva, s’ha de tenir en compte l’edat del nen, ja que a mesura que va creixent va canviant tant el tipus d'agressivitat que presenta com l’objecte al que va dirigit.

El nen ha de tenir clar que el que fa ( plorar, cridar…) és conseqüència d'una emoció que és la ira, que s’origina a partir dels seus pensaments. Pel que s’han de seguir els següents passos abans de qualsevol actuació: 1) Identificar senyals d'ira ( cognitives, fisiològiques i motores). 2) Ajudar al nen a associar emoció-paraula, aconseguint que acabi verbalitzant “ estic enfadat”, que és el primer pas per analitzar, resoldre i enfrontar-se a les situacions. 3) Ajudar al nen a identificar pensament-sensació-conducta, i associar-les amb la ira. Això és fonamental per tal de que nens i adults puguin modificar el o els factors que estan significant que l’expressió de la ira és inadequada. 4) Implantar un adequat sistema de identificació, autoregulació i expressió.

Com a factors familiars que afavoreixen el desenvolupament d'una adequada canalització de la ira trobem: 1) Estil educatiu parental assertiu, basat en l’amor i comprensió del fill, que busca la seva maduresa a través de la guia i aprenentatge. 2) Establir unes rutines i regles coherents amb l’entorn, el nivell evolutiu del nen i la pròpia dinàmica familiar, que afavoreixen les conductes d'obediència  ja que el nen interioritza el límit i el respecte.3) Coherència a la formulació dels límits que marquen ambdós pares i en el compliment dels mateixos, independentment dels requeriments del nen o de l’estat emocional dels progenitors. 4) Pares que no es desborden en els conflictes ni exhibeixen conductes agressives, resolent la situació a través del diàleg i consens. Responen amb calma davant els comportaments infantils, actuant com a contenció del nen i model d’autocontrol.5) Pautes de comunicació familiar basades en l’escolta i el respecte.7)Pares sistemàtics i congruents, el que permet als nens anticipar el que passarà, generant per tant un clima de seguretat i equilibri.