TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT ( TRACTAMENT)

El tractament del Trastorn per Dèficit  d’Atenció amb Hiperactivitat  (TDAH)  ha de centrar-se conjuntament en el nen, els pares i l’escola. Els objectius fonamentals de qualsevol intervenció en aquest tipus de trastorn han d’orientar-se cap a reduir la simptomatologia del trastorn i a preservar l’autoestima del nen. La duració del tractament pot ésser variable en funció de l’edat del nen, la gravetat de la simptomatologia, dels trastorns associats i de la qualitat de la xarxa de recolzament familiar i escolar.

 Els objectius de la teràpia aplicada al nen  inclourien: millorar la capacitat d’atenció, incorporar estratègies cognitives per tal de facilitar l’aprenentatge, minimitzar el retràs en relació als seus companys i augmentar el control de la seva impulsivitat. Per tant es vol aconseguir que el nen s’adapti millor a les normes, augmentar la seva autoestima, fomentar l’entrenament en habilitats socials i aconseguir una major independència de l’adult. 

 Cal valorar si es necessari un tractament farmacològic. Els fàrmacs més utilitzats són els estimulants, que ajuden a millorar l’atenció sostinguda, la conducta impulsiva, les relacions socials i el rendiment acadèmic. Els efectes d’aquests fàrmacs potencien les funcions sensorials i redueixen la sensació de fatiga, el que fa possible una intensificació de l’esforç Intel·lectual.

 Aquests fàrmacs tenen unes limitacions: no es poden aplicar en tots els cassos, poden haver-hi efectes secundaris adversos, es poden agreujar tics, pot haver-hi una detenció en el creixement i com a inconvenient important trobaríem que els beneficis dels estimulants poden no mantenir-se quan s’interromp el tractament. Per això cal anar molt en compte , ja que moltes vegades un bon tractament cognitiu conductual pot ésser suficient encarà que duri més temps i no cal incloure medicació.

Les tècniques cognitives-conductuals més emprades incideixen en  que el nen aprengui a regular la seva conducta. L’entrenament en autoobservació té com a objectiu que el nen prengui consciencia de la seva pròpia conducta i l’autorreforçament, que obtingui una gratificació quan realitzi conductes apropiades. Per mitjà d’aquestes tècniques cognitives s’insisteix en buscar la relació entre les conductes i les conseqüències. Es dona molta importància al llenguatge intern com a regulador de la conducta. La criatura ha d’aprendre a tenir un autocontrol. Aquest aprenentatge suposa per part del nen frenar a temps conductes negatives i implicar-se en conductes positives, així com organitzar-se el temps , planificar millor les seves activitats i horaris.

 El programa d’orientació als pares en una primera fase inclouria una tasca informativa-educativa. S’ha d’ajudar als pares a entendre la problemàtica del seu fill. Crear una disposició positiva i motivació vers el nen per tal d’aconseguir el millor ambient familiar possible i reduir l’estrés que el trastorn genera en aquests. Com a segona fase seria convenient ensenyar-los a donar instruccions clares, a reforçar positivament les conductes correctes, a ignorar algunes conductes per així aconseguir que vagin desapareixent i a utilitzar el càstig de forma efectiva. Alhora que es ressalta l’interés de trobar relacions entre la conducta i les seves conseqüències. Un altre aspecte important a tenir en compte és ensenyar als pares a reparar en els seus fills les conductes destructives, amb la pràctica positiva d’una conducta adaptada. Com a exemple: “ Si el nen pinta una paret, se l’ajudaria a que netegi la paret com a reparació “.

El programa d’orientació a professors es fonamentaria en els mateixos principis i tècniques que la intervenció amb els pares, però amb la diferencia que els objectius es centrarien a l’aula i al col·legi: les normes de classe i del centre, el treball escolar i la competència social.

 Família i escola han de treballar conjuntament , supervisant el treball del nen sovint. Fer un heterocontrol fins que en nen adquireixi un autocontrol.

Els pares amb un fill amb TDAH han de buscar una escola adequada a les necessitats del nen, una escola on l’estructura sigui adient per aquests tipus de nens, professors sensibilitzats en el tema, informats i amb ganes de col·laborar. On es treballi amb  programes fàcils de predir, ben organitzats, on es revisi la llibreta de deures, hi hagi un determinat ordre en la lectura i escriptura, s’utilitzin avisos als apunts, que l’alumne aprengui a utilitzar l’agenda correctament i sàpiga recórrer a estratègies per a concentrar-se i memoritzar. En definitiva on se l’ajudi a organitzar-se i a comportar-se segons unes normes establertes.