LA PARELLA INTEL•LIGENT

Avui en dia la societat occidental està demanant a la vida en parella respostes a exigències i expectatives diferents a les de fa mig segle. Hem de trobar formes de conjugalitat d’acord amb les exigències dels homes i dones d’avui, disposats a compartir les seves vides, però amb uns espais de llibertat i de decisió absolutament personals i no sotmesos a la pressió conjugal.

Aconseguir tant les expectatives personals com en la relació de parella, comporta esforç i dedicació, ja que moltes vegades els objectius personals i els de parella s’obstaculitzen.

Quan analitzem les relacions de parella trobem que la comunicació és una dimensió que facilita totes les demés. La comunicació influeix en l’autoestima, ajuda a l’expressió de l’afecte, tant de forma verbal com no verbal ( tendresa, sexualitat…), i és el mitjà amb el que es gestiona la vida quotidiana, conjugal i familiar, per exemple, per arribar a acords, prendre decisions i fins i tot revisar, canviar  o adoptar les pròpies regles familiars.

Estimar és intercanviar de forma freqüent conductes agradables, son les que fan sentir als dos membres de la parella que són desitjats, conductes que els apropen, que fan sentir que entre la parella hi ha més coincidències que divergències, les que faciliten els acords i que permeten que cap dels dos no senti que sempre renuncia.

Un aspecte important en la parella és que es donin els missatges clars, que no es pressuposi el que un membre de la parella pensa de l’altre. L’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i intentar entendre com es pot arribar a sentir en un determinat moment, ajuda molt a millorar la comunicació.

Alguns especialistes argumenten que l’ajust conjugal pot representar un criteri diferent al de satisfacció individual, encara que mantenen fortes correlacions.

En aquest article entendrem la Intel·ligència no com una quantitat que es pugui mesurar amb el Coeficient Intel·lectual sinó com la capacitat d’ordenar els pensaments, coordinar-los amb les accions. La Intel·ligència no és una sola, sinó que existeixen diferents tipus.

Howard Gadner, neuropsicòleg i docent de la Universitat de Harvard ( EEUU) és el creador de la teoria de la Intel·ligència Múltiple. Va presentar la seva teoria a la seva obra de 1983 "Frames of Mind: The Theory of multiple intelligences".

La teoria bàsica sobres les Intel·ligències múltiples es pot resumir en que cada persona disposa almenys de vuit Intel·ligències o habilitats cognoscitives. Aquestes Intel·ligències treballen juntes, encara que com a entitats semi-autònomes. Cada persona desenvolupa unes més que altres. Tenint en compte aquestes Intel·ligències de Gadner podríem denominar parelles Intel·ligents a les constituïdes per dues persones madures i autònomes, equipades amb Intel·ligència intrapersonal, interpersonal, lingüística, feta d’un amor emocional (passional) i prosocial, i expressada mitjançant una comunicació de qualitat, que manté i millora tant la participació equilibrada en la presa de decisions , i l’eficiència de la parella en conjunt, com el desenvolupament personal de cadascú en els àmbits dels valors, pensament, emocions i conductes.

Les parelles Intel·ligents es distingeixen d’altres per com gestionen les decisions,  el desacord i fins i tot el conflicte. Les parelles que es consideren felices tenen tants desacords – els mateixos- que les infelices o que acaben en divorci. Totes les parelles tenen desacords en els mateixos temes: tasques domèstiques, diners, sexe, fills, amics, familiars, prioritats… Aquí és important assenyalar la diferència entre un desacord, un conflicte i la forma en que s’afronten, que moltes vegades inclou la discussió i la disputa.

Mentre que els desacords i els conflictes són normals, fins i tot habituals, les formes d’afrontar-los, la discussió i sobretot la disputa, suposen riscos importants per a la convivència.

La qüestió diferencial i crucial és que les parelles Intel·ligents entenen aquestes diferències com a normals, i saben com manejar els inevitables desacords.

Les parelles Intel·ligents es caracteritzen per quatre punts bàsics: 1) Davant una decisió a prendre, comenten i comparteixen les alternatives, analitzen les avantatges i arriben al consens profund. 2) Quan no hi ha acord total, accepten la influència de l’altre membre de la parella, sabent cedir de bon grat.3)Ambdós han de sentir que, generalment, hi ha un bon equilibri quan es cedeix davant una decissió.4) Establir per a un temps determinat, i com últim recurs, una regla de regles debaten amb una qualitat comunicativa., es a dir, qui cedirà durant aquest temps i en quins temes.

El desenvolupament personal i psicològic es va produint al llarg de tota la vida. La relació de parella ha de contribuir a aquest desenvolupament sa i integral de cada persona.