Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat

Segons el manual  de diagnòstic DSM-IV-TR, el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) apareix en els primers anys de la infància, i es caracteritza per la presencia de tres símptomes fonamentals: la hiperactivitat, el dèficit d’atenció i la impulsivitat.

En els primers anys la hiperactivitat i la inatenció són prioritaris. A mesura que arriba l’adolescència, la hiperactivitat decreix, la inatenció és manté i augmenten les conductes de impulsivitat, especialment en nois.

Segons el manual abans esmentat el diagnòstic d’hiperactivitat no s’ha de fer abans dels 7 anys.

La hiperactivitat implica intranquil·litat excessiva quan la situació requereix tranquil·litat . El nen corre, salta, s’aixeca de la cadira quan la situació requereix estar assegut. És escandalós i parla massa. Quan una situació és estructurada i organitzada és clínicament més clara la simptomatologia.

La desatenció inclou dificultats per a mostrar l’atenció suficient en els detalls o incórrer en errors  per descuit, incapacitat per a mantenir l’atenció, no escoltar, no seguir instruccions, dificultat alhora d’organitzar tasques, evitar dedicar-se a tasques que requereixen un esforç mental sostingut, extraviar objectes i distraure’s fàcilment.

La impulsivitat engloba la precipitació de respostes abans de que se li formulin preguntes complertes i la incapacitat de guardar el seu torn a les cues i d’altres situacions de grup o dificultat d’organitzar el treball. La tendència a posar-se en les activitats dels altres, irrompre en els jocs així com parlar en excés sense contenir-se   i actuar sense pensar.

El nen hiperactiu presenta altres característiques psicopatològiques addicionals. Les més importants són els trastorns de conducta, sobretot de tipus oposicionista, les dificultats d’aprenentatge i els trastorns emocionals

( ansietat i depressió).

Els trastorns de conducta serien: desobediència, desordre, insults, conductes agressives, etc.

Les dificultats d’aprenentatge i el baix rendiment acadèmic és potser un dels problemes més freqüents que s’associa al TDAH. Quasi totes les àrees escolars estan afectades, però especialment les matemàtiques i la lectoescriptura.

Els nens amb TDAH han estat acostumats que al llarg dels anys els adults i companys sempre han estat molt pendents d’ells, degut al seu comportament marcat i molest. Aquests nens van configurant una opinió negativa de si mateixos, que té a veure amb l’opinió que els demés expressen d’ells  de diferents formes. La depressió pot ésser el resultat del dèficit d’autoestima, dels canvis d’humor, irritabilitat i de la baixa tolerància a la frustració, així com del refús o aïllament del que és objecte a l’escola. Sinó es posa solució  les dificultats quotidianes d’aquests nens van augmentant.

Cognoscitivament el nen hiperactiu és molt sensible a les atribucions externes, tant en aspectes positius com negatius. La percepció global és de que exerceixen un escàs control personal sobre els aconteixements  que els afecten.

La depressió és la forma més greu de trastorn emocional en el TDAH, però no sempre s’arriba a aquest extrem. Un nen amb TDAH acostuma a manifestar sentiments de culpa i pobre autoestima, així com una percepció de sentir-se incapaç i de no entendre perquè els demés estan sempre enfadats amb ell. Això el porta a l’aïllament , sentiment d’incomprensió, tristesa i manca d’integració en el grup.

Altres problemes emocionals en aquests nens són les respostes d’ansietat i les alteracions psicosomàtiques, així com una tendència anormalment alta tenir accidents.

Alhora d’avaluar un nen hiperactiu és important passar una bateria de proves que ens donin suficient informació per tal de poder fer un bon diagnòstic de la realitat clínica del nen.

Cal valorar:

1)     Entrevista als pares o anamnesi complerta.

2)     Observació directa del nen i exploració psicofísica .

3)     Escales cognitives que determinin el Coeficient Intel·lectual.

4)     Valoració de la lectoescriptura i dificultats en l’aprenentatge.

5)     Qüestionaris específics per a la família i el professor on es valora la conducta del nen en l’àmbit familiar i en l’àmbit escolar.

6)     Escales d’atenció específiques: atenció sostinguda, atenció verbal-auditiva, vigilància , concentració i memòria.

La hiperactivitat és l’únic trastorn psicològic en que no s’escolta al pacient, ja que és a partir de l’observació de la conducta, administració de les proves psicomètriques adients i de la descripció dels altres que es diagnostica.