LA HIPERSEXUALITZACIÓ DE LES NENES

A la nostra societat cada vegada és més freqüent veure nenes posant com a models adultes, amb maquillatge i postures suggerents. La moda, les xarxes socials, la necessitat d’agradar i el culte a la bellesa, fan que les nenes  creixin abans de temps. És habitual parlar amb nenes de deu anys preocupades pel seu propi pes corporal. Les menors, des de molt petites, són exposades a missatges estereotipats que relacionen la bellesa i l’atractiu sexual amb l’èxit. Aquests referents els hi arriben mitjançant les pel·lícules, sèries, videoclips, cançons, programes de TV, xarxes socials, revistes, joguines, moda..., en els que es projecten imatges i models de comportament que promouen una exaltació prematura de la sexualitat. Aquestes menors estan en procés de desenvolupament de la seva identitat i mitjançant aquests referents es normalitzaran patrons de comportament que no es corresponen a la seva edat, contribuint a generar desajustos en el seu desenvolupament psicosocial. Des d’edats molt primerenques interioritzen que el que s’espera d’elles es que compleixin amb determinats comportaments hipersexualitzats, desenvolupant joves vulnerables i superficials. 

Fa algunes dècades, la publicitat, el cinema  i els mitjans de comunicació eren considerats  masclistes, ja que donaven una imatge de la dona molt tradicional: havia d’ésser bona esposa, tenir fills, encarregar-se de la casa, entre altres aspectes, que la societat actual rebutja i identifica com a sexista. Tanmateix, amb el temps això ha canviat, entenent la figura de la dona com a objecte sexual, ara el seu valor social està relacionat  amb l’atractiu físic.    

En aquest sentit, diferents estudis sobre aspiracions de les joves constaten que mentre que les nenes de fa vint anys es preocupaven bàsicament pels seus estudis i en portar-se bé, les inquietuds de les nenes d’ara giren entorn del seu aspecte físic i l’acceptació dels demés, limitant les seves aspiracions professionals i debilitant la seva relació amb els iguals. Presentar  a les noies com a objectes sexuals  degrada el valor com a dona i reforça actituds sexistes  que a la llarga  afavoreixen la violència de gènere.

Un altre factor relacionat, és que l’accés a les noves tecnologies  cada vegada  es produeix a edats més primerenques , amb el risc  que això suposa. Ja que els menors visualitzen continguts no aptes per a la seva edat, segons l’informe del Parlament Europeu  de l’any 2012, ha disminuït l’edat d’accés a la pornografia, que associat  a continguts sexualment suggerents  que visualitzen  a les xarxes socials, cançons, videoclips, etc, crea una situació preocupant. Cal dir, que els nens  a aquestes edats no estan preparats  emocionalment per entendre el que estan veient, i tanmateix, acaben desenvolupant conductes sexuals  d’alt risc, que impliquen conseqüències  com el contagi de ETS, embarassos no desitjats, difusió d’imatges i degradació de l’autoestima. Cal tenir en compte, que  les adolescents mantenen relacions cada vegada  en edats inferiors. Sovint hi ha una pressió amb la importància d’haver mantingut practiques sexuals. Els joves no desenvolupen ni descobreixen la seva sexualitat  en el moment adequat, sinó per pressions que contribueixen  a que cada vegada es dissociï més el sexe de les emocions, relativitzen la importància del sexe, passant d’ésser una expressió d’amor entre dues persones, a un acte gairebé esportiu  o d’exercici físic.

Potser al nostre país encara  no som massa conscients de la hipersexualització precoç de la infància, pel que seria necessari debatre més sobre això i investigar a fons aquesta problemàtica i així posar en marxa mecanismes de prevenció. Per tant, per frenar aquesta “pressa per créixer” que tenen els nens d’avui en dia cal col·laborar  tots: psicòlegs, pares, cuidadors, centres escolars, organitzacions de consumidors, de publicitat, entitats socials, associacions de pares i fins i tot el govern.