BOLÍGRAFS I LLIBRETES VERSUS PANTALLES

El 2014 investigadors de les universitats de Los Angeles i  Princeton van publicar un estudi en que constataven que escriure a mà, en lloc de teclejar, facilita el processament de la informació. Manfred Spitzer, catedràtic de psiquiatria i especialista en neurociència i neuroeducació, en una entrevista a premsa el novembre passat, deia que si s’escriu a mà es va més lent que qui parla. Per tant, prendre apunts o notes suposa un nivell més elevat de concentració. Mentre s’escolta s’ha de pensar molt: memoritzar, triar el que és important del que no, sintetitzar, esquematitzar… Per tant, s’està constantment pensant en el que s’explica. Per contra, quan es tecleja ràpidament es desenvolupen conductes automàtiques en les que el que s’escolta directament fa moure els dits, sense processar la informació en profunditat. Sens dubte,  l’adquisició de coneixement és una de les funcions més importants  desenvolupades pel cervell humà. Aprendre a l’escola, a la universitat  o simplement  atenent una conferencia és una tasca complicada  que necessita molta atenció. Per tant, atendre a una classe requereix realitzar connexions i relacionar el que s’ha aprés i guardar-ho  tot ordenadament a la memòria. Tanmateix,  cal un bon suport emocional que permeti obtenir un reconeixement  d’allò après, ja sigui sobre una matèria nova que s’ha donat a classe , l’èxit en els exàmens, l’èxit social o l’atenció dels pares quan el seu fill arriba a casa després de l’escola i porta dibuixos o redaccions i explica tot  el que  ha passat  durant el dia a l’escola. Adquirir coneixements no només requereix del procés d’aprenentatge  i memòria, sinó també cal la inhibició   mental  de tots aquells  pensaments o emocions que apareixen constantment a la ment  i la distreuen. 

Actualment, els joves tot ho basen en les pantalles i per tant, cada vegada més, els professionals que treballem amb infants i adolescents ens trobem que presenten més dificultats d’atenció. I no només això, sinó que les relacions socials moltes vegades giren entorn de  les pantalles, bàsicament smartphones. En el nostre dia a dia comprovem la manca d’empatia en aquest tipus de població i les dificultats cada vegada més creixents  que comporta això. Els manca el fet de posar-se en la pell de l’altre, entendre el seu punt de vista i saber que es pot sentir davant diverses situacions. Hi ha algun estudi fet a adolescents que mostra que com més pantalles menys empatia entre els iguals i amb els pares.

Un altre aspecte a tenir en compte,  és la força de voluntat. S’aprèn mentre es van cometent errors, assimilant tota la informació que els errors aporten. I aquesta força de voluntat es genera quan un se sent orgullós de si mateix per haver aconseguit fer quelcom correctament. En canvi, si s’aprèn mitjançant una pantalla la força de voluntat minva molt. I sense empatia ni força de voluntat ens trobem davant un problema social. Per altra banda, un dels efectes secundaris de l’ús de les pantalles és la manca de son dels nostres adolescents, molts dels quals van a dormir tard i l’últim que fan es estar davant d’una pantalla, principalment del seu Smartphone. Cal dir, que només 13 minuts d’exposició a una pantalla just abans  d’anar a dormir fa que disminueixi molt la producció de  melatonina, hormona responsable del son, i que se l’anomena  “l’hormona de la foscor”. La llum que desprenen les pantalles és l’anomenada llum blava, que és la que suposa més dificultats alhora de dormir. En canvi, la llum taronja indueix al son,  fa que el cervell segregui melatonina.  Per tant,  és molt millor llegir llibres en paper just abans d’anar a dormir per tal d’evitar la manca de son, que juntament amb les dificultats que presenten molts adolescents alhora d’aixecar-se al matí, són la causa de molts problemes d’atenció a classe i del conseqüent  fracàs escolar.

Per últim, incloure una idea que molts experts en educació posen sobre la taula de debat, és el binomi  emoció-cognició, com a binomi  indissoluble. No hi ha dubte que les emocions són importants en tot procés d’aprenentatge  i memòria. Molts educadors són conscients  d’aquest mecanisme essencial ( emoció)  com a vehicle  de les pròpies paraules si volen que aquestes arribin a l’alumne d’una forma sòlida i consistent. Ja que, a moltes escoles  s’ensenya  als alumnes conceptes  cognitivament complexes  sense cap tipus de connexió emocional. Això és un error, ja que res es pot arribar a conèixer més que allò que s’estima, allò que ens diu quelcom. Per tant, com alguns experts en educació apunten, cal tenir en compte o avaluar els estímuls alhora de fer les classes  per tal de produir l’emoció i el nivell d’activació  emocional  òptim per captar l'atenció de l'alumne alhora d'anar adquirint els nous coneixements.