L’ÈXIT DE L’EDUCACIÓ A FINLÀNDIA

Perquè un dels països on hi ha un nivell educatiu més elevat , és justament on es fan menys hores de classe? En aquest article intentaré respondre aquesta pregunta, fent referència al sistema educatiu que ens ocupa, el finlandès. Un dels aspectes que considero més important és la valoració que té aquest país de la carrera de mestre, han d’estar molt ben preparats,  alhora que molt motivats, passen una proba de selecció molt estricte abans de poder treballar en un centre. Una de les característiques que  es té molt en compte és la “empatia”, que tinguin una gran capacitat de comunicació i d’interacció amb els alumnes. Un altre aspecte clau d’aquest sistema educatiu és que s’educa al nen perquè sigui responsable del seu propi aprenentatge.

Finlàndia té un tipus d’estructura familiar postpatriarcal. La dona té un rol molt important en l’educació dels fills, alhora que és molt exigent, tant en l’educació com amb ella mateixa, i això que les relacions familiars i de parella són complicades, ja que hi ha moltes separacions. L’Estat dóna moltes ajudes a les mares per tal que puguin complir bé el seu rol. Quan hi ha separacions s’ajuda molt a la dona per tal que pugui portar endavant l’educació dels fills. Hi ha un índex de pobresa femenina i infantil molt baix, és més pobresa masculina la que abunda. Els petits no acostumen a  anar a la guarderia. S’escolaritzen als 7 anys i tots els nens que tenen problemes de conducta han d’ésser tractats abans d’entrar a l’escola. És l’Estat el que paga psicòlegs, pedagogs, reforç extraescolar i tot el necessari perquè el nen estigui ben atès quan té problemes del tipus que siguin.

A Finlàndia, diuen als nens que els responsables de l’educació són ells mateixos, després els pares i per últim els mestres. Un aspecte molt destacable de la població finlandesa és que llegeixen molt , els agrada, hi ha moltes biblioteques on la gent hi passa molt temps, fins i tot hi ha biblioteques ambulants.

A nivell escolar un 90% de l’escola és pública. L’escola concertada rep la mateixa inversió pública per alumne. Els millors i més competents professors estan als primers cursos de primària on s’ensenya la comprensió lectora i les matemàtiques, aspectes significatius en el fracàs escolar posterior. Hi ha menjar gratuït per a tots en el centre, el professor menja amb els seus alumnes. Es generen vincles forts entre professor-alumne. Cal tenir en compte que un nen ben alimentat rendeix millor a l’escola. En els centres hi ha molta disciplina, molts deures i es potencia l’esforç. No hi ha repeticions de curs. En aquest país els centres tenen més autonomia per organitzar-se ells mateixos, sense tanta intervenció governamental.

El professorat fomenta l’autonomia i responsabilitat sobre el seu aprenentatge a l’alumne. Es fa molta autoavaluació, ja que el responsable de l’avaluació és un mateix. El professor comença la classe amb activitats per tal de captar l’atenció, utilitza experiències reals associades a l’aprenentatge. Alhora que es fa molta reflexió. També es potencia el treball en grup i les activitats tant dins com fora de l’aula.

Per últim, a l’escola és obligatori ensenyar als nens a planxar, cosir i fer les coses de casa, per tal de fomentar la seva col·laboració a casa. Per tant a les escoles s’ensenya per a la vida. Tot un model educatiu a seguir!