ELS NOSTRES JOVES NECESSITEN BONS REFERENTS DE VIDA

El sistema educatiu actual segueix sent un reflex de l'Era Industrial, en la qual va ésser dissenyat. Des de llavors, s'ha vingut condicionant a les noves generacions per convertir-se en empleats dòcils, contribuents passius i consumidors voraços, perpetuant així el funcionament del sistema econòmic. No en va, l'escola mata la nostra creativitat, castra la nostra autoestima i mutila la confiança en nosaltres mateixos. Aquesta és la raó per la qual la gran majoria de nosaltres travessa la "crisi de l'adolescència" i, mes endavant, la "crisi dels quaranta". Més enllà de fomentar una determinada manera de pensar i de comportar-nos, l'educació és el procés del qual aprenem a seguir el nostre propi camí, convertint-nos en els qui veritablement estem destinats a ser. Més enllà de fer amb els fills el que els nostres pares van fer amb nosaltres, és hora de promoure la denominada "paternitat conscient". Comprenent que els  fills alberguin en el seu interior tot el que necessiten per construir una vida plena i amb sentit.

L'escola, ha d'estar al servei de la societat del coneixement i les noves tecnologies, variable i diversa, i per tant, ha de transmetre el valor de la flexibilitat per conviure en la diversitat. Haurem trobat els punts d'acord i els objectius compartits que cal assolir amb el treball cooperatiu. Perquè el sentit comú, al s XXI, s'ha de construir. Aquest posar-nos d'acord sobre quins valors volem prioritzar en la societat del futur, aquest posar-nos d'acord en una planificació del sistema educatiu a curt, mitjà i llarg termini, per tal que sigui efectiva i tingui un impacte profund en els nostres joves s'ha de fer des del valor inestimable de l'alegria, entesa com alegria d'existir per poder conviure, alegria de pensar en llibertat per aprendre cada dia i alegria d'actuar malgrat equivocar-nos, tot treballant en allò que ens permeti a cadascú desenvolupar-nos com a éssers humans en continu canvi. Perquè els nostres joves necessiten bons referents de vida, bons líders capaços de generar confiança i entusiasme vital, capaços d'iniciar una sinergia que possibiliti la transformació d'una societat en crisi. I aquest sentit comú ens donarà coherència i estabilitat per sostenir-nos en la variabilitat o incertesa del dia a dia.

Daniel Goleman, en el seu últim llibre "Focus", ens ofereix una visió radicalment nova del talent més escàs i subestimat de la nostra societat, una capacitat que resulta ser el secret per excel·lència: l'atenció. Les persones que aconsegueixen un màxim rendiment ( ja sigui en estudis, negocis, esport de competició...) són precisament les que conreen formes de focalització o de meditació intel·ligent. Combinant la investigació d'avantguarda amb els coneixements pràctics, Focus aprofundeix en la ciència de l'atenció en totes les seves varietats ( el focus intern, el focus en els altres i el focus exterior). En l'era de la distracció permanent, Goleman sosté convincentment que ara més que mai hem d'aprendre a cultivar l'atenció, tant com a forma d'autocontrol, de millorar l'empatia o per comprendre la complexitat que ens envolta.