EDUCACIO DIGITAL INFANTO-JUVENIL

Sempre hem estat éssers socials. I precisament perquè l’home és un animal social, segur que el comportament digital ha arribat per quedar-se, per tot el que té d’activitat social. Els adolescents tenen una major necessitat de comunicar-se, perquè estan conformant la seva identitat i necessiten comprovar constantment que estan donant les passes adequades, que el que fan els "mola" als demés, que la música que els agrada és la més valorada, per tant són ells els que més ràpid s’adapten a les noves tecnologies i als mitjans digitals de comunicació. Ens agrada estar informats, i per això, necessitem estar permanentment connectats. Estem immersos en la immediatesa, es vol aconseguir les coses ràpidament, manca paciència, saber esperar i gaudir del moment, no voler sempre aconseguir més.

Segons alguns especialistes en educació digital,els canvis que la nostra societat està sofrint de manera vertiginosa obliguen a educar els fills en això. Alhora que es necessari que l’escola tingui en compte les necessitats i les prepari de forma creativa, amb un correcte i crític maneig dels nous instruments digitals.

El format digital permet una major accessibilitat als diferents coneixements, elements, recursos i eines, cosa que fa que es pugui establir el propi camí cap al coneixement i aquesta llibertat incrementa el caràcter exploratori i la interiorització de continguts. Una de les avantatges d’aquest tipus de format és la facilitat per a actualitzar continguts, xifres estadístiques, etc., en una àrea de coneixement en que les dades corren el perill de quedar-se obsoletes al cap de poc temps. També es poden incorporar retocs funcionals i versions més depurades perquè, com assenyalen els especialistes, el públic infantil assimila amb rapidesa els canvis tecnològics i l’adaptació de continguts sol obligar a constants versions i modificacions. Al igual que en els models d'smartphones d’última generació, ja que  algun model que sortia al mercat el passat novembre, s’ha quedat enrere i en poc més d’un mes ja hi ha una nova versió.

Potser el problema en el nostre temps no es que els perills siguin diferents d’abans, sinó que els pares ja no poden avisar d’ells als seus fills. No saben exactament quins perills existeixen, no saben com actuen i no els saben detectar. Hi ha molt desconeixement, cosa que realment genera la por a les xarxes socials. Caldria un tipus de formació que ensenyi als pares el que són les xarxes socials, per que les puguin conèixer i sàpiguen el que passa en elles i com funcionen. Però els pares estan desbordats per l’avenç tecnològic i no saben el que els seus fills fan a les xarxes, ni si naveguen per una xarxa que no és adequada per ells. Una de les coses que es poden fer a internet és veure sèries televisives de tot tipus. Unes seran més adequades per a nens i joves i d’altres no. Hi ha d’haver un control parental, i que aquests sàpiguen quines sèries veuen els seus fills.

Quan els receptors d’aquests missatges estan encara en edats de desenvolupament molt primerenques, cal preguntar-se en quina mesura aquests missatges poden afectar a la seva correcta evolució. Això és, Quant i com influeix la publicitat en els nens? La seva constant evolució associada a les noves tecnologies, els mitjans de comunicació han aconseguit canviar el nostre paisatge i la nostra lectura del món, obrint la porta a nous perills alhora que també a importants oportunitats de creixement.

Per tal de comprendre l’impacte que el consum perllongat de televisió o internet pot tenir en algunes de les problemàtiques actuals de la infància i adolescència, convé recordar que aquestes dues pràctiques són conductes quotidianes que exigeixen molt poc esforç    – prémer un botó i mirar cap a la pantalla –  , mentre que deixar-les per a realitzar una altra activitat   – llegir, comunicar-se amb els demés, portar a terme una activitat artística o manual... –   suposa bastant més esforç: capten l’atenció proporcionant entreteniment de forma quasi immediata, al contrari del que succeeix amb la resta de les activitats que els nens necessiten portar a terme per tal de desenvolupar-se adequadament     – inventar un pla per a jugar, posar-se d’acord amb els demés per a cooperar, concentrar-se per estudiar... -,    que exigeixen bastant més temps i esforç fins que produeixen certa satisfacció i són difícils d’iniciar però fàcils de manejar. No es d’estranyar, per tant, que el fet de passar molt temps exposats davant aquestes pantalles, es consideri un dels problemes de la infància i adolescència que més preocupen avui, com és, l’excessiva orientació al present, que impedeix mobilitzar l’esforç i energia necessàries per a construir el futur.

Voldria com a conclusió fer referència a una cita de Mario Vargas Llosa: “ Una societat impregnada de bona literatura és més exigent amb el món en el que viu i amb les institucions que la governen; exigeix més perquè somia més, perquè desitja més “.