Les generacions actuals tenen un alt desenvolupament mental,
proporcionat per l’electrònica, juntament amb una extraordinària habilitat per
a les noves tecnologies. El seu món mental s’ha configurat en imatges i té una
gran predisposició per a tot allò que s’ofereixi a través d'aquestes. El
projector de cinema té un mecanisme que projecta fotogrames dues vegades perquè
l’ull ho percebi millor. La pel·lícula es projecta, per tant, a una velocitat
de 48 imatges per segon. La televisió funciona mitjançant un complex procés electrònic,
que converteix les ones electromagnètiques que arriben al televisor en una
ràpida seqüència d’imatges i sons que reprodueixen la realitat. Cada imatge
està formada pels milers de petits punts lluminosos de colors que es produeixen
en la pantalla del televisor. Els feixos d’electrons fan continus escombrats de
la pantalla com ho fa l’ull per a llegir una pàgina.
Quan l’estudiant arriba a l’escola, institut o universitat, rep
l’ensenyament fonamental a través de la paraula. Es clar, no es troba
suficientment preparat per aprendre mitjançant l’àrea verbal. Tot i això, les
ciències, almenys fins el moment actual, no es transmeten amb imatges, no com
quelcom visible, sinó amb l’invisible, fonamentalment amb la paraula parlada.
Per tant, si es segueix ensenyant i desenvolupant l’aprenentatge mitjançant l’ús
preferent de l’àrea verbal, sembla que es totalment necessari que l’estudiant potenciï
aquesta àrea. I això és així, perquè la Intel·ligència té una poderosa relació
amb el llenguatge. Per tant, l’estudiant amb poca capacitat verbal es troba en
una situació de desavantatge per a elaborar certes operacions cognitives. Tenir
una bona habilitat per a assignar atributs a un concepte o objecte facilita el
correcte processament de la informació.Un excessiu o exclusiu
enfocament visual en l’aprenentatge pot ser distorsionador per al pensament, i
en els nens que estan aprenent a llegir i escriure pot, fins i tot, ser
l'origen d’algun trastorn en els processos bàsics necessaris per a aquest
aprenentatge. La via auditiva produeix una major activitat cerebral. Aprendre a
pensar és un gran objectiu, i per a aconseguir-ho el millor mitjà és l'àrea
verbal. Per tant, l'estudiant per a aprendre necessita un alt desenvolupament
d’aquesta àrea, perquè s'estudia amb les paraules: amb les que utilitza el
professor, amb les dels llibres i amb les pròpies. Per això, al qui li manca un
bon vocabulari, d'un correcte nivell lector, d'una afició per la lectura
recreativa, ho té més difícil. El seu pensament serà dèbil, degut a que s'ha
desenvolupat amb imatges, i per a estudiar, per a no fracassar en
l'aprenentatge, es necessita un pensament fort, que és el que proporcionen els
conceptes verbals. Tan sols, amb aquest es pot conceptualitzar, que es tant com dir que es pot aprendre. Llegir amb
freqüència facilita que sapiguem distingir els punts importants i captem les
idees subjacents d’un llibre.
Cal tenir en compte la importància de l'àrea verbal per als estudis en
els sistemes educatius dels països occidentals, on la transmissió de la cultura
recau de forma notable en la paraula. El factor verbal influeix positivament en
el rendiment escolar. Els estudiants que no poden amb les matemàtiques, la
llengua , les ciències..., és perquè han llegit poc i han desenvolupat poc la
capacitat verbal. Els grans lectors de contes desenvolupen moltíssim la
imaginació creativa, desenvolupen estructures fonètiques i gramaticals que els
hi serveixen per a expressar-se, raonar i escriure, mentre que el nen que està
sempre davant la pantalla es posa a parlar i no en sap.
El pensament té l'origen en la curiositat. La base del coneixement es
mirar les coses des de diferents punts de vista. Que és el que expressa millor
l'experiència? La literatura. Per això m'agrada cada vegada més la literatura
com a via de coneixement. Josep Pla deia que a partir de no se quina edat no
s'havia de llegir novel·la. Però crec que la novel·la s'ha de llegir tota la
vida.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada