La meva foto
Des de 1993 exercint com a psicòloga clínica. Fent avaluacions psicològiques, psicodiagnòstics, psicoteràpies i assessorament en atenció a la infància, adolescència i adults. Compromesa amb el desenvolupament personal i amb la formació professional continuada per poder oferir als meus pacients els millors i més eficaços tractaments psicològics, amb el màxim rigor científic. Membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Acreditació de Psicòloga Especialista en Psicoteràpia ( a nivell europeu ) EFPA/COP.

Arxiu del blog

dimarts, 19 de novembre del 2013

APRENDRE A PENSAR ÉS UN GRAN OBJECTIU. PER ACONSEGUIR-HO, EL MILLOR MITJÀ ÉS L’ÀREA VERBAL

Les generacions actuals tenen un alt desenvolupament mental, proporcionat per l’electrònica, juntament amb una extraordinària habilitat per a les noves tecnologies. El seu món mental s’ha configurat en imatges i té una gran predisposició per a tot allò que s’ofereixi a través d'aquestes. El projector de cinema té un mecanisme que projecta fotogrames dues vegades perquè l’ull ho percebi millor. La pel·lícula es projecta, per tant, a una velocitat de 48 imatges per segon. La televisió funciona mitjançant un complex procés electrònic, que converteix les ones electromagnètiques que arriben al televisor en una ràpida seqüència d’imatges i sons que reprodueixen la realitat. Cada imatge està formada pels milers de petits punts lluminosos de colors que es produeixen en la pantalla del televisor. Els feixos d’electrons fan continus escombrats de la pantalla com ho fa l’ull per a llegir una pàgina.
Quan l’estudiant arriba a l’escola, institut o universitat, rep l’ensenyament fonamental a través de la paraula. Es clar, no es troba suficientment preparat per aprendre mitjançant l’àrea verbal. Tot i això, les ciències, almenys fins el moment actual, no es transmeten amb imatges, no com quelcom visible, sinó amb l’invisible, fonamentalment amb la paraula parlada. Per tant, si es segueix ensenyant i desenvolupant l’aprenentatge mitjançant l’ús preferent de l’àrea verbal, sembla que es totalment necessari que l’estudiant potenciï aquesta àrea. I això és així, perquè la Intel·ligència té una poderosa relació amb el llenguatge. Per tant, l’estudiant amb poca capacitat verbal es troba en una situació de desavantatge per a elaborar certes operacions cognitives. Tenir una bona habilitat per a assignar atributs a un concepte o objecte facilita el correcte processament de la informació.Un excessiu o exclusiu enfocament visual en l’aprenentatge pot ser distorsionador per al pensament, i en els nens que estan aprenent a llegir i escriure pot, fins i tot, ser l'origen d’algun trastorn en els processos bàsics necessaris per a aquest aprenentatge. La via auditiva produeix una major activitat cerebral. Aprendre a pensar és un gran objectiu, i per a aconseguir-ho el millor mitjà és l'àrea verbal. Per tant, l'estudiant per a aprendre necessita un alt desenvolupament d’aquesta àrea, perquè s'estudia amb les paraules: amb les que utilitza el professor, amb les dels llibres i amb les pròpies. Per això, al qui li manca un bon vocabulari, d'un correcte nivell lector, d'una afició per la lectura recreativa, ho té més difícil. El seu pensament serà dèbil, degut a que s'ha desenvolupat amb imatges, i per a estudiar, per a no fracassar en l'aprenentatge, es necessita un pensament fort, que és el que proporcionen els conceptes verbals. Tan sols, amb aquest es pot conceptualitzar, que es  tant com dir que es pot aprendre. Llegir amb freqüència facilita que sapiguem distingir els punts importants i captem les idees subjacents d’un llibre.
Cal tenir en compte la importància de l'àrea verbal per als estudis en els sistemes educatius dels països occidentals, on la transmissió de la cultura recau de forma notable en la paraula. El factor verbal influeix positivament en el rendiment escolar. Els estudiants que no poden amb les matemàtiques, la llengua , les ciències..., és perquè han llegit poc i han desenvolupat poc la capacitat verbal. Els grans lectors de contes desenvolupen moltíssim la imaginació creativa, desenvolupen estructures fonètiques i gramaticals que els hi serveixen per a expressar-se, raonar i escriure, mentre que el nen que està sempre davant la pantalla es posa a parlar i no en sap.
El pensament té l'origen en la curiositat. La base del coneixement es mirar les coses des de diferents punts de vista. Que és el que expressa millor l'experiència? La literatura. Per això m'agrada cada vegada més la literatura com a via de coneixement. Josep Pla deia que a partir de no se quina edat no s'havia de llegir novel·la. Però crec que la novel·la s'ha de llegir tota la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada