SITUAR ELS TRACTAMENTS PSICOLÒGICS AL LLOC QUE ES MEREIXEN

Richard Layard, director del Programa de Benestar a la London School of Economics and Political Science (LSE) del Regne Unit, en un article publicat al diari Huffington Post, i que es titula “ Why We Should Put Mental Health First (Raons per les que la salut mental hauria de situar-se a primera fila), exposa que si tingues mil milions de dòlars per tal de fer del món un lloc millor, ho invertiria en tractaments psicològics moderns, basats en l’evidència, per a les persones amb depressió , ansietat i per als nens amb trastorns de conducta.

R. Layard argumenta dues raons per les que invertiria en tractaments psicològics:

1) Perquè els trastorns de salut mental constitueixen un problema massiu, amb un greu impacte en la vida de les persones. “ Als països rics són la principal causa de pobresa, essent responsables de mes pobresa que la que produeix qualsevol malaltia física.

2) Perquè els trastorns mentals suposen importants costos per a la resta de la societat. Entre els adults en  edat de treballar, els problemes de salut mental son els responsables de tantes baixes i costos socials com totes les malalties físiques juntes. I entre els nens, els trastorns de conducta suposen el major predictor de delinqüència juvenil.

 “Actualment comptem amb bones eines per abordar el problema, tractaments basats en l’evidència, que aconsegueixen una curació total en, almenys, la meitat dels casos tractats i redueixen considerablement la taxa de recaigudes”. Aquests tractaments, que ajuden a les persones a canviar els seus patrons de pensament, no són tractaments cars, afirma Layard. De fet, si tenim en compte l’estalvi que suposa la implementació d’aquestes teràpies per als sistemes sanitaris i socials, “ es podrien estendre aquests tractaments a milions de persones sense cost net per a la resta de ciutadans”. Però, com diu Layard, les politiques actuals no tenen en compte aquests anàlisis i els tractaments psicològics no es consideren com a prioritaris en els serveis sanitaris, juguen encara un paper secundari: “ Tan sols un terç de les persones amb aquests problemes reben tractament – en comparació amb el 90% de les persones amb diabetis que son tractades”. Per aquest motiu Layard conclou que caldria impulsar accions per tal de situar a la salut mental en el lloc que es mereix. “ Actualment no hi ha un grup de recolzament, prou eficaç, a favor de les persones amb trastorn mental – i molt menys en defensa dels tractaments no farmacològics.”