MENYS DIAGNÒSTICS DE TDAH A FRANÇA

Als Estats Units al voltant del 9% dels escolars han estat diagnosticats amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) i a Xile al voltant d’un 5%, en canvi a França la xifra és molt inferior, 0,5%. Quin creieu que pot ser el motiu?... Com he pogut llegir al portal especialitzat en psicologia “ Psychology Today “, la terapeuta familiar i doctora en psicologia nord-americana  Marilyn Wedge explica: “que a Amèrica del Nord, els psiquiatres consideren el TDAH com un trastorn biològic amb causes biològiques, pel que el tractament escollit és també farmacològic, medicaments psicoestimulants com Ritalin y Adderall”. En canvi, assenyala l’especialista: “ els psiquiatres francesos, veuen el TDAH com una condició mèdica que té causes psico-socials i situacionals”, això vol dir que en comptes de tractar els problemes de comportament amb fàrmacs, els professionals francesos es centren en el context social del nen. Així el problema es tracta amb psicoteràpia o teràpia familiar. Aquesta forma de veure les coses,és per tant, molt diferent a la tendència nord-americana ( que s’apropa molt a la xilena) d’atribuir tots els símptomes a una disfunció biològica, com un desequilibri químic en el cervell del nen.” Afegeix també la terapeuta que en general, a França no s’utilitza el Manual diagnòstic y estadístic dels trastorns mentals (DSM). Segons el sociòleg Manuel Vallee, la Federació Francesa de Psiquiatria ha desenvolupat un sistema de classificació alternatiu anomenat CFTMEA ( Classification Française des Troubles Mentaux de L’Enfant et de L’Adolescent), que va sorgir per primera vegada al 1983 i es va actualitzar al 1988 i 2000. “ L’enfocament de CFTMEA consisteix en identificar i abordar les causes subjacents dels símptomes psicosocials dels nens”. Així té en compte factors com l’alimentació, ja que alguns colorants artificials i conservants podrien afectar la conducta dels menors.En la mesura en que els metges francesos tenen èxit en trobar i reparar el que ha anat malament en el context social del nen, menys infants reben el diagnòstic de TDAH. Per altra part, la definició de TDAH no és tan àmplia com en el sistema americà, que segons diu, tendeix a "patologitzar" gran part del que és el comportament normal a la infància. El DSM no considera específicament les causes subjacents. Per tant, hi ha una tendència a diagnosticar TDAH a un nombre major de nens simptomàtics, animant al mateix temps a tractar als nens amb el productes farmacèutics.