COMUNICACIÓ NO VERBAL

 “Qui no entén una mirada tampoc entendrà una llarga explicació”

                                                                                        Proverbi àrab

  

Tot i que l’evolució de l’espècie humana s’ha orientat clarament cap a un món racional, a l’origen de l’espècie els processos d'intercanvi de comunicació amb l’entorn es basaven en esquemes emocionals i irracionals, a través dels quals els nostres antecessors rebien sensacions, com la calor o el perill, que processaven ràpidament per tal de decidir la millor manera d'adaptar se i defensar-se. Respostes instintives que amb el temps van aprendre a controlar per tal de millorar la seva eficàcia. Aquest comportament instintiu no ha desaparegut dels hàbits de comportament actuals, i es segueix  activant en cadascun dels processos de comunicació que es comença.

En tot procés comunicatiu es transmeten continguts i emocions, i el cervell està preparat per a processar tant els missatges racionals com els emocionals, els primers mitjançant mecanismes reflexius o conscients, i els altres, de forma automàtica o inconscient.

La influència de la comunicació no verbal és evident no només en les interaccions cara a cara, sinó també en una amplia varietat de mitjans de comunicació com la televisió i Internet. Tanmateix, el fet que aquest tipus de comunicació es produeixi de forma automàtica i sense ser-ne conscients, fa que tinguem poc coneixement de com enviem i rebem els missatges no verbals.

En aquest tipus de comunicació, en primer lloc, intervenen molts altres factors a més del cos – llenguatge corporal- tal i com s’entén en revistes i literatura no especialitzada. En segon lloc, no és un llenguatge en sí i finalment cal dir que el seu significat no és específic, sinó que està condicionat a un context social més ampli.

La comunicació no verbal s’ha de considerar com un sistema coordinat que afavoreix l’assoliment d'objectius interpersonals i adaptatius.

Les emocions s’encomanen – no només el badallar - ,  per tant és molt recomanable el contacte amb persones que manifesten un bon nivell de benestar emocional.

L’oxitocina és la substància del benestar, apaivagadora de l’estrés, ja que ajuda a neutralitzar el cortisol, una de les bases de l’estrés. És la substància dels lligams forts, de l’afecte. La podem produir amb els bons tactes i contactes, amb la rialla sincera, la mirada tendra, el to de veu més dolç, el mot més escaient. I la podem trobar en tots els llocs, quan establim vertaders ponts emocionals.

L’oxitocina és l’hormona de l’afecte, de l’estabilitat i de la felicitat, ens provoca estats de benestar, sensació de confiança, ens disposa a pensar que , el que sigui, ho podem aconseguir, ens ajuda a perseverar. Alhora que a reciclar les nostres deixalles emocionals i així posar-nos a punt per a noves expectatives.