Entre les característiques clíniques trobem: comprovar persistentment els límits, ignorar als demés, discutir, fer rebequeries, no complir les normes, molestar contínuament als altres, no acceptar la culpa de les seves trapelleries i perdre el control fàcilment.
Els nens amb Trastorn Negativista Desafiant no assumeixen cap responsabilitat pel seu comportament inadequat i contrariat, el qual justifiquen com una resposta davant circumstàncies o demandes poc raonables.
L’aparició del trastorn és gradual, abans dels 8 anys. L’inici precoç s’associa a futurs trastorns de conducta.
Les conductes pròpies d’aquest trastorn són més freqüents amb persones que el nen coneix, per tant la seva aparició comença a casa i sol haver-hi un sorgiment gradual dels símptomes. Pot no donar-se en l’àmbit escolar.
És més freqüent en nens que en nenes, encara que a l’adolescència tendeix a igualar-se la prevalença. Aquesta possible varietat intersituacional de la conducta pot dificultar el diagnòstic. Aquest trastorn és més habitual en nens que a l’edat preescolar han mostrat problemes de temperament i alta activitat motora.
Molts nens de 2 ó 3 anys, especialment quan estan cansats, amb gana o disgustats, tendeixen a desobeir, discutir amb els pares i desafiar l’autoritat, considerant-se dins de la normalitat .
El trastorn Negativista Desafiant acostuma a aparèixer en famílies amb problemes de relació de parella, trastorns afectius o de conducta i trastorns disocials.
El tractament ha d’ésser a nivell individual, familiar i escolar (si es que s’aprecia també a l’escola) . A nivell individual s’entrenarà al nen en habilitats socials alternatives a la agressió, l’autocontrol i la resolució de problemes.
A nivell familiar es convenient donar informació precisa als pares sobre aquest tipus de trastorn , així com les possibilitats de tractament per tal d’evitar que es converteixi en un trastorn de conducta. Donar pautes educatives als pares que afavoreixin el tractament i bona evolució del trastorn del seu fill, ja que les conductes agressives i desafiants, segons la literatura existent , estan relacionades amb hàbits de criança que proporcionen poca atenció al nen, poc reforçament de les conductes prosocials o adequades del nen. Es pot incloure en el tractament una teràpia familiar, on es facin canvis a nivell de família, es millori la capacitat de comunicació i es fomenti la interacció entre els membres de la família, ja que la criança dels nens amb aquest tipus de trastorn pot ésser molt difícil per als pares.
Quan aquesta conducta es doni a l’aula, s’ha de treballar conjuntament amb l’escola, que aquesta estigui al corrent de la psicoteràpia que s’està portant a terme i que sàpiga donar una resposta educativa adequada a aquest tipus de nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada