ÉS LA MANCA D’ATENCIÓ UNA EPIDÈMIA?

Diverses investigacions científiques dutes a terme en els últims cinc anys assenyalen que els nens que se sotmeten a una educació estrictament digital perden capacitat d’atenció i d’altres facultats mentals derivades d’ella, com la memòria, el càlcul, l’abstracció  o l’anàlisi.

Tal com apunta Manfred  Spitzer, especialista en neurociència,  l’ús de les tecnologies digitals per part del nens i joves provoca més danys que beneficis. Els estímuls que rep el nostre cervell canvien constantment les connexions neuronals i la capacitat d’emmagatzematge. Les pantalles danyen el desenvolupament neuronal, i moltes  vegades són la causa de trastorns com el Dèficit d’Atenció.

Avui en dia, molta gent defensa  que no cal saber moltes coses, sinó tenir competències tecnològiques, i que podem trobar-ho tot a Google. Però cal tenir en compte, que sinó es tenen coneixements previs no sorgeixen preguntes. I el coneixement previ és una eina imprescindible per treure profit de Google. Per tant, com més se sap, millor es pot utilitzar Google.

De fet, l’atenció és la base del coneixement i es requereix un mínim  d’ella per a subsistir. Hem centraré en tres tipus d’atenció – que són els que proposen Smalley i Winston en el seu llibre “Conciencia plena”: ATENCIÓ ALERTA, ATENCIÓ FOCALITZADA I ATENCIÓ EXECUTIVA. L’Atenció Alerta és la que normalment utilitzem per fer les nostres tasques quotidianes sense masses problemes, és com l’atenció Stand by, que està encesa encara que no vulguem. L’atenció Focalitzada  és quan quelcom ens crida l’atenció i ens “roba” la mirada, els autors parlen d’atenció focalitzada orientativa o selectiva. Pot ser conscient, però també pot ser inconscient, per exemple, quan  girem el cap al sentir un soroll fort. Per altra part, el tipus d’atenció més important és l’executiva, aquesta depèn  de la nostra voluntat i només existeix si nosaltres volem; estudiar, cuinar, caminar... Aquest tipus d’atenció implica no distreure´ns, o si ho fem, tornar l’atenció al que estàvem fent ràpidament. L’atenció  executiva es pot entrenar com si fos un muscle, per tal d’anar-lo desenvolupant i aconseguir  cada vegada més atenció. Cal treballar l’atenció de forma continuada i realitzant exercicis  específics , com saber relaxar-se – és impossible concentrar-se sinó estem mínimament relaxats- , exercitar  cada tipus d’atenció en concret: tant per despertar l’atenció, mantenir-la o desenvolupar-la.

Un exercici per mantenir  i/o desenvolupar l’atenció podria ser el següent: Quan aparegui un pensament insistent i obsessiu que no ens deixa concentrar, es pot posar virtualment en un calaix de la taula. La simple acció mental ja té efectes sobre el cervell i ens ajuda a focalitzar l’atenció una altra vegada en el que fèiem.

Una altra forma d’entrenar l’atenció és a través del mindfulness o atenció plena. S’aconsegueix prestant atenció a una única cosa, com la respiració, enfocant la ment només a aquell objecte. Amb la pràctica perllongada, la ment  tendeix cada vegada a ésser més capaç de romandre en la respiració o de detectar fins i tot l'inici de l'impuls de distreure’s en una altra cosa, quan ho detecta, és més capaç de resistir-se a l’impuls i de romandre en la respiració o pot tornar ràpidament a ella. Per tant,  la pràctica diària de només deu minuts de relaxació i atenció plena proporciona beneficis  acadèmics en nens i adolescents. Les funcions cognitives milloren amb mindfulness després de només quatre o cinc dies d’entrenament, especialment en processos atencionals: per exemple control emocional, orientació i estat d’alerta. També milloren les funcions executives  de memòria de treball, planificació , presa de decisions, l’autoregulació i molts altres comportaments dirigits a objectius.

Per últim unes recomanacions per cuidar l’atenció:  Una bona atenció s’aconsegueix  dormint adequadament  i fent esport. Dedicant temps suficient a  entrenar l’atenció, amb exercicis o amb les tasques quotidianes, evitant qualsevol tipus de distracció a l’hora de concentrar-nos.  Cal descansar cada cert temps, obligant-nos a fer pauses, ja que l’atenció difícilment es manté més de vint minuts seguits.