Els psicòlegs observem
en la nostra pràctica diària que cada vegada venen a consulta nens d’edats més primerenques. Moltes vegades
per comportaments desafiants i
oposicionistes importants. Per això, cal adaptar el nostre treball a nens més
petits, ja que és molt més fàcil treballar amb nens amb conductes oposicionistes i desafiants que amb adolescents i preadolescents amb trastorns de conducta (comportaments
oposicionistes, agressius, violents i antisocials). Potser aquest canvi al
llarg dels anys està relacionat amb l’accés
que tenen els nens a moltes fonts
d’influència que promouen conductes agressives i antisocials. Els videojocs
violents, la violència a la televisió i l’accés a internet poden fomentar
aquests comportaments que estem tractant de canviar.Els pares sovint tenen dificultats per controlar l’exposició dels seus fills als continguts que poden
accedir amb els smartphones i tablets.
Per tant, l’exposició a la violència ha augmentat considerablement.
En aquest post hem
centraré en una idea defensada pel Dr. Alan E. Kazdin, professor de psicologia i psiquiatria infantil a la Universitat de Yale a (EE.UU.), premi Aitana 2017, per
la seva trajectòria en el camp de la
psicologia infantil.Vaig tenir el plaer d’assistir a unes conferències seves
on va explicar la seva tasca amb grups de pares del centre que ell dirigeix “el Yale Parenting Center”, un servei per ajudar a infants, adolescents
amb trastorns de conducta i a les seves famílies.Tanmateix, va
parlar del maneig de situacions freqüents en l’educació dels fills.
Potser un dels
principals missatges que ens diu el Dr. Kazdin és “que les tècniques que utilitzem
de forma natural els pares, i que creiem
que funcionen, moltes vegades són ineficaces per a canviar el comportament”.Per tal d’explicar aquesta idea exposa dos exemples:
- En primer lloc, explica que
intentar raonar amb un nen per que
entengui que ha d’actuar de manera diferent és una tècnica poc eficaç per
aconseguir un canvi de comportament. Els
pares – en realitat la majoria de nosaltres com a éssers humans – se senten
frustrats quan algú proper sap com fer
quelcom que a nosaltres ens agradaria que ell/a canviés, però continua fent-ho. Els pares solen dir als seus fills: “Te dit mil vegades
que no facis això, així que no ho facis!”.Es dona la situació de que el nen no actua com al pare li agradaria i això el
pare no ho entén.Per altra banda, podem dir-li a la nostra parella que no ens
agrada que faci alguna cosa en concret.La nostra parella ens entén, però continua
fent el mateix comportament.Nosaltres ens sentim frustrats, sorpresos al veure
que no ha canviat aquella manera d’actuar.Tant en el cas del pare com de la parella interpretem erròniament
l’incompliment dels nostres esforços com
si fos quelcom que fan expressament ( per exemple, el meu fill hem vol
manipular, a la meva parella no li importa...). No obstant, la investigació
psicològica recolza el supòsit de que
aquestes intervencions no són una forma eficaç de canviar el comportament.A
l’educació dels fills, explicar i fomentar la comprensió és molt important, perquè contribueix a desenvolupar estratègies
de resolució de problemes, el pensament
i el llenguatge, i serveixen com un model de raonament per als
pares. Per tant, la comprensió és necessària i important, però com a tècnica de modificació de conducta és
bastant dèbil i no ofereix l’efecte que molta gent espera.Una part important de l’entrenament que porten a terme al centre
consisteix en desenvolupar
estratègies més efectives per al
canvi de comportament i que els pares puguin fer-les servir.Un dels aspectes que s’intenta
transmetre als pares es que queixar-se i fer que el nen ho
entengui, probablement no sigui les
formes més efectives per que el seu fill
desenvolupi una conducta concreta.
- En segon lloc, apunta el Dr.
Kazdin, que el càstig està molt instaurat i present en les pràctiques
educatives dels pares.Com a tècnica per al canvi de conducta, el càstig és
bastant ineficaç, excepte per a parar la conducta en aquell moment.Amb el
càstig no s’aconsegueixen desenvolupar els comportaments adaptatius que volem i
està associat a molt efectes secundaris negatius.Per a eliminar el comportament no desitjat hi ha diverses estratègies eficaces que
consisteixen en entrenar un comportament
positiu o oposat al que els pares
volen eliminar en el nen.Per tant, no podem impedir que dos germans
discuteixin reprimint o castigant.Cal
anar reforçant sistemàticament les situacions en que els germans estan jugant
bé o cooperant. Això reduirà qualsevol discussió i serà molt més eficaç a curt
i a llarg termini.Ocasionalment, el càstig
pot ser necessari a la llar, i un càstig molt lleu pot ser útil com a
part complementària d’un programa per a promoure un comportament adaptatiu.D’acord
amb les investigacions, quan s’utilitza el càstig s’entrena als pares perquè sigui lleu i breu (per exemple, temps sense reforç durant cinc minuts o menys, pèrdua
d’un privilegi per una nit o dia, però no més).Per tant, s’ensenya als
pares la poca utilitat dels càstigs i que només cal aplicar-los puntualment.
En el
post de la setmana vinent, parlaré d’hàbits
educatius parentals que haurien de millorar-se
per tal de reduir o prevenir els problemes de conducta.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada