LES TÈCNIQUES QUE UTILITZEM DE FORMA NATURAL ELS PARES, I QUE CREIEM QUE FUNCIONEN, MOLTES VEGADES SON INEFICACES PER A CANVIAR EL COMPORTAMENT

Els psicòlegs observem en la nostra pràctica diària que cada vegada venen a consulta nens d’edats més primerenques. Moltes vegades per comportaments desafiants i oposicionistes importants. Per això, cal adaptar el nostre treball a nens més petits, ja que és molt més fàcil treballar amb nens amb conductes oposicionistes i desafiants que amb adolescents i preadolescents amb trastorns de conducta (comportaments oposicionistes, agressius, violents i antisocials). Potser aquest canvi al llarg dels anys està relacionat amb l’accés  que tenen els nens a moltes fonts d’influència que promouen conductes agressives i antisocials. Els videojocs violents, la violència a la televisió i l’accés a internet poden fomentar aquests comportaments que estem tractant de canviar.Els pares sovint tenen dificultats per controlar l’exposició dels seus fills als continguts que poden accedir amb els smartphones i tablets. Per tant, l’exposició a la violència ha augmentat considerablement.

En aquest post hem centraré en una idea defensada pel Dr. Alan E. Kazdin, professor  de psicologia i psiquiatria infantil  a la Universitat de Yale a (EE.UU.), premi Aitana 2017, per la seva trajectòria en el camp de la psicologia infantil.Vaig tenir el plaer d’assistir a unes conferències seves on va explicar la seva tasca amb grups de pares del centre que ell dirigeix “el Yale Parenting Center”, un servei per ajudar a infants, adolescents amb trastorns de conducta i a les seves famílies.Tanmateix, va parlar del maneig de situacions freqüents en l’educació dels fills. 

Potser un dels principals missatges que ens diu el Dr. Kazdin és “que les tècniques  que utilitzem de forma  natural els pares, i que creiem que funcionen, moltes vegades són ineficaces per a canviar el comportament”.Per tal d’explicar aquesta idea exposa dos exemples:

-     En primer lloc, explica que intentar raonar  amb un nen per que entengui que ha d’actuar de manera diferent és una tècnica poc eficaç per aconseguir  un canvi de comportament. Els pares – en realitat la majoria de nosaltres com a éssers humans – se senten frustrats quan algú proper sap com fer quelcom que a nosaltres ens agradaria que ell/a canviés, però continua fent-ho. Els pares solen dir als seus fills: “Te dit mil vegades que no facis  això, així que no ho facis!”.Es dona la situació de que el nen no actua com al pare li agradaria i això el pare no ho entén.Per altra banda, podem dir-li a la nostra parella que no ens agrada que faci alguna cosa en concret.La nostra parella ens entén, però continua fent el mateix comportament.Nosaltres ens sentim frustrats, sorpresos al veure que no ha canviat aquella manera d’actuar.Tant en el cas del pare  com de la parella interpretem erròniament l’incompliment dels nostres esforços com si fos quelcom que fan expressament ( per exemple, el meu fill hem vol manipular, a la meva parella no li importa...). No obstant, la investigació psicològica recolza el supòsit de que aquestes intervencions no són una forma eficaç de canviar el comportament.A l’educació dels fills, explicar i fomentar la comprensió és molt important, perquè contribueix a desenvolupar estratègies de resolució  de problemes, el pensament i el llenguatge, i serveixen com un model de raonament  per als  pares. Per tant, la comprensió és necessària i important, però com a tècnica de modificació de conducta és bastant dèbil i no ofereix l’efecte que molta gent espera.Una part important  de l’entrenament que porten a terme al centre consisteix en desenvolupar  estratègies  més efectives per al canvi  de comportament i que  els pares puguin  fer-les servir.Un dels aspectes que s’intenta transmetre  als  pares es que queixar-se i fer que el nen ho entengui, probablement no sigui les formes  més efectives per que el seu fill desenvolupi una conducta concreta.

-     En segon lloc, apunta el Dr. Kazdin, que el càstig està molt instaurat i present en les pràctiques educatives dels pares.Com a tècnica per al canvi de conducta, el càstig és bastant ineficaç, excepte per a parar la conducta en aquell moment.Amb el càstig no s’aconsegueixen desenvolupar els comportaments adaptatius que volem i està associat a molt efectes secundaris negatius.Per a eliminar  el comportament no desitjat  hi ha diverses estratègies eficaces que consisteixen en entrenar un comportament  positiu o oposat al que els pares volen eliminar en el nen.Per tant, no podem impedir que dos germans discuteixin  reprimint o castigant.Cal anar reforçant sistemàticament les situacions en que els germans estan jugant bé o cooperant. Això reduirà qualsevol discussió i serà molt més eficaç a curt i a llarg termini.Ocasionalment, el càstig  pot ser necessari a la llar, i un càstig molt lleu pot ser útil com a part complementària d’un programa per a promoure un comportament adaptatiu.D’acord amb les investigacions, quan s’utilitza el càstig s’entrena als pares perquè sigui lleu i breu (per exemple, temps sense reforç durant cinc minuts o menys, pèrdua  d’un privilegi per una nit o dia, però no més).Per tant, s’ensenya als pares la poca utilitat dels càstigs i que només cal aplicar-los puntualment.

    En el post de la setmana vinent, parlaré d’hàbits educatius parentals que haurien de millorar-se  per tal de reduir o prevenir els problemes de conducta.