En la tradició humanística europea clàssica, sempre s’ha pensat en la moda
com l’antítesi del bon gust: es creia que seguir cegament els capricis de la
moda equivalia a no tenir estil. Des de el món acadèmic i cultural s’ha tendit
a menysprear el consum. Avui en dia s’ha arribat a un canvi inherent en la
moda, estem en l’era del consumisme. Les revistes d’adolescents sempre han
sigut un referent en la moda, ja en els anys 70 i 80 van canviar el missatge
adreçat a les lectores, aquest canvi va consistir en emfatitzar l’elecció
personal i la creació d’una identitat individual, a remarcar la diversió i el
plaer i a suggerir que tot plegat no s’ha de prendre gaire seriosament. Les
dones guanyen visibilitat, una visibilitat que exerceixen parcialment situant
la feminitat en primera línia a través de la interpretació individual de la
moda. Ara les noies gaudeixen de més llibertat per a vestir-se, experimentar
coses, i al mateix temps creen un estil propi, per tal de construir una
identitat. La dedicació de les noies a l’estil i a la moda es pot interpretar
de diverses maneres. Darrere l’elaboració de l’estil hi ha unes formes de
percepció, fantasia, espontaneïtat i imaginació determinades que integren les
noves formes de relacions culturals associades al consum. Avui en dia els pares
ja no poden guiar les seves filles en la recerca i en l’experimentació amb la
feminitat, i per trobar el que és millor, cadascú ha d’experimentar pel seu
compte. Una de les àrees més accessibles per experimentar és el cos. I aquest
no és tant sols un projecte femení atès que els homes cada cop preparen més el
seu cos per ser vist, per ser objecte de mirades i del desig. Les dones es veuen a elles mateixes “des de
fora”, la qual cosa vol dir que es poden passar hores posant-se i traient-se peces
de roba per tal de trobar la combinació adient per a aquella ocasió en
particular i aquella gent concreta. Les dones no solament “es veuen” a elles
mateixes, sinó que també es veuen “vistes pels altres”. Les noies surten a
comprar juntes, la qual cosa té a veure tant amb el fet de comprar com amb el
fet de mirar. És el plaer dels aparadors, de la imaginació, del desig i del
gaudi. L’emprovador és un espai de creació simbòlica, d’experimentació amb la
forma d’expressar-se una mateixa.
- Antònia Corbella Chumillas
- Des de 1993 exercint com a psicòloga clínica. Fent avaluacions psicològiques, psicodiagnòstics, psicoteràpies i assessorament en atenció a la infància, adolescència i adults. Compromesa amb el desenvolupament personal i amb la formació professional continuada per poder oferir als meus pacients els millors i més eficaços tractaments psicològics, amb el màxim rigor científic. Membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Acreditació de Psicòloga Especialista en Psicoteràpia ( a nivell europeu ) EFPA/COP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada