EL PRÍNCEP DESTRONAT

La gelosia és una emoció natural  encaminada a que la persona s’adapti a una situació no desitjada, que es fonamenta en un malestar emocional i un canvi en el comportament com a conseqüència de la pèrdua de qualitat i quantitat de l’afecte entre dues persones a favor d’una tercera. Quan la raó governa a l’emoció, aquella impedeix que s’actuï de forma excessivament emocional o impulsiva; en canvi, si succeeix el contrari, la gelosia suposa un patiment.

En infància, quantes vegades hem sentit parlar del “príncep destronat”! De la gelosia que apareix en el nen com a conseqüència del naixement d’un germà o germana. I de tota la inestabilitat afectiva que això suposa. Cal dir, que la gelosia en infants també pot aparèixer en altres contextos, com a l’escola ( gelosia perquè la professora fa mes cas a un altre nen) o entre amics ( gelosia perquè el nen prefereix un altre amic). En aquest post hem centraré en la gelosia com a conseqüència del naixement d’un germà/na. Aquí, la gelosia apareix davant l’errònia interpretació del nen de que el germà/na li ha robat l’afecte, l’atenció i l’amor dels pares. Es clar que és fals!, però el nen ho creu i aquesta creença governa la seva emoció i el seu comportament.

Des del naixement d’un nou membre de la família, inevitablement els pares han de repartir l’atenció entre els fills; és normal, fins i tot, una mica més vers el menor ja que està més desvalgut. Quan apareix la gelosia, els fills poden passar per tres etapes com a conseqüència de pensar que han perdut l’afecte dels pares: 1) Protesta: es donen compte de la nova realitat i ho manifesten a través de l’enuig, que es tradueix principalment en rebequeries o crides d’atenció amb la finalitat de recuperar com més aviat millor el que consideren que han perdut. 2) Tristesa: quan la situació és més complicada del que ells pensaven, apareix un període en el que poden ser més sensibles al plor, restar més immòbils i amb tendència a l’aïllament, menys participatius, més irritables i apàtics. 3) Resignació: prenen consciència de que aquesta és la nova situació i s’abandonen a aquesta. Cal dir, que la resignació no suposa encara acceptació. Pel que es poden seguir mostrant passius, amb tendència a l’aïllament, lents i desganats. Com a pares, es convenient ajudar als fills a superar aquestes fases amb el menor impacte possible de cara a la seva salut afectiva i a una convivència familiar de qualitat. És important no inhibir la gelosia, sinó ajudar-los a transcórrer per aquestes fases recolzant-los. Una vegada superades, hauran aprés a compartir i conviure amb el seu germà/na dins del nou context familiar. Encara que sembli increïble, la gelosia és molt útil perquè és una experiència emocional en el desenvolupament del nen que li ofereix una oportunitat preciosa per aprendre i continuar creixent. La gelosia l’ensenya a conviure amb els demés. Es tracta d‘un procés de socialització mitjançant el que aprendrà a compartir el que considera seu: l’espai físic i l’espai afectiu.Tot seguit, faré un breu resum dels indicadors, o canvis de comportament que apareixen quan hi ha gelosia: 1) Conductes regressives o etapes evolutives ja superades. Es tracta de reaccions que intenten reconquistar l’afecte i l’atenció perduda. Son conductes com enuresi nocturna, demanar llet al biberó, ésser bressolat o posar-se el xumet, entre altres. 2) Desobediència, negativisme i/o oposicionisme. El nen gelós expressa la seva tensió emocional mitjançant comportaments rebels, com negar-se a fer el que se li demana, dient contínuament “no”, no fer cas de les ordres o be fer el que se li demana amb desgana i després de que els pares insisteixin molt. 3) Indiferència. El nen sembla desinteressat pel seu entorn, apàtic, despistat i avorrit amb tot el que l’envolta, com abstret en un món, que per altra part, ara li és més agradable. Tot d’una res el motiva, fins i tot ignora el joc que més li agradava. Aquestes conductes solen acompanyar a la fase de tristesa abans esmentada. 4)Retraïment. El nen mostra una tendència a l’aïllament, a no participar a les trobades familiars. 5) Somatitzacions. La tensió li produeix dolor d’estómac, de cap o malestar general. A vegades aquestes queixes són veritat, però cal tenir en compte que d’altres vegades poden ser formes de manipular l’ambient, o sigui, als pares. 6) Agressivitat. Es dona sobretot en casos associats a gelosia intensa. L’agressivitat apareix en un nen que és incapaç de tolerar la frustració, amb manca d’autocontrol i dificultat per expressar d’una forma adequada el que sent i així solucionar el seu conflicte emocional per una via acceptable. És una forma incorrecta de donar sortida a l’emoció, que a curt termini pot ser-li útil, però en realitat, a la llarga dificulta la relació amb els demés. Són els casos en els que apareixen els cops, insults, trencament d’objectes o joguines en un atac de ràbia.

Per anar acabant voldria apuntar algunes recomanacions per tal d’ajudar als  fills davant la gelosia: 1) Actitud positiva: Cal abordar la gelosia com una reacció adaptativa previsible d’un nen, que d’entrada, desconeix com assimilar el naixement del seu germà/na. Aquesta actitud ajudarà a afrontar la situació d’una forma positiva, i controlada, a més d’aprofitar l’oportunitat per al seu desenvolupament i aprenentatge. 2) Molta calma davant les situacions tenses. És important mantenir el control de la situació. Encara que és impossible tenir-ho tot previst, és bo saber que transmetre tranquil·litat i seguretat en qualsevol situació afavorirà la resolució del problema i que actituds de nerviosisme i descontrol, sens dubte, contribuiran a que tot empitjori. 3) Buscar moments tranquils. Una relació fonamentada en la tensió, les presses, i crits no serveix per minorar la gelosia, sinó al contrari. Per tant, cal que quan estem amb el nostre fill gelós busquem períodes de temps que puguem dedicar-li per complert a ell. Sempre és millor qualitat que més quantitat. Per tant, cinc minuts atenent clarament les seves necessitats és millor que quinze minuts entre males cares i disgustos mutus. 4) Motivació, constància i paciència. Cada nen i les seves circumstàncies marcaran la velocitat del procés de superació de la gelosia. Es tracta d’una tasca constant i amb molta paciència ja que la gelosia no desapareixerà de la nit al dia. 5) Els paren s’han de donar temps, al igual que se li ha de donar al nen. Tot procés d’adaptació, com succeeix amb la gelosia, necessita un període de temps, i hem d’ajudar als fills a que aquest temps sigui el menor possible. 6) Els pares han d’actuar en equip, coordinats, evitant discussions i desacords, especialment davant del fill. Cal que es distribueixin els  papers sabent que un es recolzat per l’altre.

Conclouré afirmant que al voltant del 90% dels nens presenten un increment de problemes conductuals quan arriba un germà/na. Per tant, es pot afirmar que quasi tots els nens, per no dir tots, mostren, amb major o menor intensitat, algun tipus de reacció davant el naixement d’un nou germà o germana. Només alguns nens no aconsegueixen superar la gelosia, amb el conseqüent patiment que això comporta, ja que creuen que els pares estimen més al germà que a ell. En aquests casos seria convenient un tractament psicològic, una psicoteràpia, on el nen pugui expressar obertament tot el patiment que sent i se’l ajudi a canalitzar la gelosia de forma adequada per tal que se senti millor i desapareguin les conductes desadaptades provocades per aquesta.