TDAH CONSTRUCTIU VERSUS DESTRUCTIU

El TDAH suposa un problema de salut pública degut a la seva elevada prevalença, que s’estima, segons les fonts epidemiològiques, entre un 5% i un 7% de la població escolar. Els nens amb aquests tipus de trastorn, tenen major risc de fracàs escolar, problemes de comportament i dificultats en les relacions sociofamiliars com a conseqüència dels símptomes propis d’aquest trastorn. En alguns nens amb TDAH en arribar a l’adolescència els símptomes  desapareixen, no se sap exactament perquè. A l’etapa adulta aquest trastorn és la porta d’entrada a d’altres trastorns. Un nen amb TDAH s’apassiona per una afició i al poc temps ja no li agrada. Les novetats, el creixement davant quelcom nou l’atreu, però és la continuïtat el que li resulta difícil, ja que es cansa. Els adolescents amb aquest tipus de trastorn requereixen una major supervisió i monitorització, tant de les agendes com de les tasques. És recomanable reduir la carrega de deures, oferir-los algunes adaptacions en els mètodes d'avaluació, com els exàmens resumits, ampliació del temps per a realitzar-los, i fins i tot fer exàmens orals. Per la qual cosa és molt important la col·laboració entre família i  centre escolar.El TDAH no tractat a la infància a l’edat adulta es converteix en una carrega terrible, es cronifica, alhora que pot ser el causant de: Addiccions, conflictivitat laboral, trastorns del comportament, delinqüència, maltractaments i accidents de trànsit.

Podem parlar de dos tipus de  TDAH : destructius i constructius. Si comencem pels destructius, podem dir, que els TDAH comencen a l’escola, el rendiment escolar baixa, comencen les conductes disruptives, és difícil aguantar el nen a classe. A l’adolescència aquest trastorn s’aborda moltes vegades com Trastorn Límit de la Personalitat, antisocial, trastorn de conducta. El nen va desenvolupant conductes que estimulin el seu sistema dopaminèrgic. Sinó se’l tracta, a l’adolescència pot començar a consumir cànnabis, ja que això relaxa aquesta hiperactivitat i més tard cocaïna. Avui en dia, el TDAH adult és el major factor de confusió en el diagnòstic. Aquest tipus de trastorn presenta comorbiditat amb la majoria de diagnòstics del DSM-5. El 37% de TDAH presenten comorbiditat, o coexisteixen amb el Trastorn Límit de la Personalitat. Si el TDAH deriva en Trastorn Límit de la Personalitat, derivarà segurament en addicció al cànnabis i posteriorment a la cocaïna, alhora que en violència. Els TDAH i Trastorns Límit de la Personalitat amb addiccions, són els que desprès podran derivar en delinqüents i són molts dels que estan a les presons. Un terç de la població que està a les presons, podria no estar-hi si s’haguessin tractat aquests problemes a temps. El TDAH en adults podem dir que:1)Perd hipercinèsia, moltes vegades només es manifesta en un peu que es mou sota la taula. 2)La impulsivitat es manté i fins i tot augmenta. 3)L’atenció baixa, alhora que la concentració i abstracció. Si parlem de TDAH constructius, podem dir que són nens que tenen símptomes de TDAH en edat escolar, poden tenir un baix rendiment escolar, però presenten pocs trastorns de conducta, s'han tractat prèviament. A l'edat adulta ja han adquirit  habilitats per a relacionar-se i acostumen a ser líders, herois, artistes...Per tant, un Coeficient Intel·lectual elevat permet evitar una mala evolució. Si presenta un nivell d’intel·ligència elevat alhora que busca sensacions, pot ser en un futur emprenedor i autònom. Cal evitar que es desenvolupin trastorns de conducta que son els que propicien que un TDAH es converteixi en destructiu. Entre un TDAH constructiu a un de destructiu només hi ha un adequat diagnòstic i el seu correcte tractament. Per a un correcte abordatge d'aquest tipus de trastorn, quan apareixen els primers símptomes cal fer una bona avaluació psicològica, valorar el nivell d’intel·ligència, les dificultats d'atenció, la impulsivitat i fer un tractament per tal que es pugui anar reconduint aquesta problemàtica i estar molt alerta de si apareix trastorn de conducta, per la qual cosa cal fer una bona prevenció i/o atenció precoç. Per tant, una psicoteràpia on es treballi amb tècniques d'hiperestimulació, alhora que quan hi hagi risc de trastorn de conducta es treballi els canvis d'estil de vida. També s'ha de valorar si cal medicació (avantatges i inconvenients). Ben dirigides, aquestes persones poden ser molt creatives en la resolució de problemes. Si estan motivades amb l'activitat que fan, són capaces d'assumir grans carregues de treball i sobretot en les fases inicials dels projectes. El que s'ha de treballar més és la perseverança i organització, i els possibles errors d'execució.