AVALUACIÓ DE LES FUNCIONS EXECUTIVES EN NENS I ADOLESCENTS

El terme funcions executives fa referència a processos tan variats com l'establiment de metes, la formulació d'hipòtesis, la planificació , la focalització i manteniment de l'atenció, la generació d'estratègies, la monitorització de la conducta, la capacitat de resolució de problemes, la flexibilitat cognitiva, la memòria de treball, la inhibició de respostes o el control de les emocions. Tenint en compte la varietat de components que formen aquest constructe, no ens sorprèn que la seva avaluació plantegi certes dificulats. En aquest sentit, encara que diversos estudis ens mostrin la importància dels anteriors components com a determinants  de l’acompliment acadèmic i social, així com la seva utilitat en el diagnòstic i la intervenció en diverses problemàtiques durant la infància i l’adolescència, aspectes com la validesa ecològica en les mesures tradicionalment emprades per a la seva avaluació, imposen avui certes limitacions a la validesa i generalització dels resultats obtinguts en aquest àmbit.

Aquestes funcions impliquen, per tant, components tant de naturalesa  cognitiva com emocional i juguen un paper essencial en la regulació de la conducta orientada a un objectiu. Aquestes característiques fan que les funcions executives siguin vistes com a components de caràcter supraordinal, la qual cosa es recolza en estudis neuroanatòmics tenint com a objecte d'estudi mostres normatives sense cap patologia (Houdé, Rossi, Lubin., i Joliot, 2010; O'Hare, Lu, Houston, Bookheimer, i Sowell, 2008). Aquests treballs han mostrat l'existència d'una organització jeràrquica  de l'escorça cerebral, on les àrees prefrontals jugarien un paper essencial a l'hora d'integrar i donar resposta a la informació procedent de l'exterior. d'aquesta manera, s'han proposat les àrees prefrontals del cervell com la base neurològica de les funcions executives. Aquesta relació ha estat igualment confirmada per estudis amb poblacions infantils amb dany cerebral, els quals han permès associar danys en aquesta zona amb certs dèficits executius com desatenció, dificultat per a la solució de problemes, disminució de la flexibilitat cognitiva, dificultats en el control dels impulsos i les emocions, o dificultats en la planificació (Stuss i Knight, 2013; Wolosin, Richardson, Hennessey, Denckla, i Mostofsky, 2009). No obstant això, aquesta zona es caracteritza pel seu dinamisme mateix i flexibilitat, de manera que les funcions d’aquestes àrees dependrien en gran mesura d'altres regions del cervell, com les zones corticals posteriors i altres estructures límbiques i basals . En aquesta mateixa línia, nombrosos estudis han suggerit que la participació del lòbul frontal i les seves connexions en el funcionament executiu podria no ser homogènia, del que es desprèn que diverses regions cerebrals participarien de manera diferencial en diferents funcions .En aquest sentit, autors com Cassandra i Reinolds (2005) o Portellano (2005) han assenyalat l’existència de diferents fases de desenvolupament. D'aquesta manera, l’interval comprès entre els 6 i 8 anys suposaria un període en què les capacitats de planificació i organització es desenvolupen més ràpidament. Si bé no arriven a nivells òptims fins a edats més tardanes, en aquest període van apareixent   conductes estratègiques, més organitzades i eficients; entre els 12 i 14 anys de edat, es desenvoluparia el control inhibitori; mentre que altres funcions com la flexibilitat cognitiva, la memòria  de treball o la resolució de problemes complexos segueixen desenvolupant-se fins el període comprès entre els 15-19 anys. No obstant això, són nombrosos els estudis que suggereixen que aquests components no maduren completament fins a l'edat adulta .Aquests períodes on les funcions executives han demostrat desenvolupar-se amb més rapidesa coincideixen amb les etapes d'escolarització obligatòria, de manera que avaluar aquests aspectes en relació amb l’aparició de certes Dificultats d'Aprenentatge o d’adaptació en aquestes etapes és interessant, especialment quan aquests nens o adolescents presenten problemàtiques específiques de caràcter clínic, com ara els trastorns de l'espectre autista, el trastorn de conducta o el Trastorn per Dèficit d'Atenció i hiperactivitat (TDAH) (García et al., 2013; Brown, 2009; Geurts i Marlies, 2012; Robinson, Goddard, Dritschel, Wisley, i Howlin, 2009; Rodríguez et al., 2010). Tots els estudis esmentats anteriorment han permès caracteritzar les funcions executives com una entitat no unitària, sinó composta per diferents habilitats o capacitats. D'aquesta manera, un dels majors  esforços que han realitzat els investigadors en les últimes dècades ha consistit a delimitar aquestes habilitats o capacitats amb claredat, és a dir, en tractar de descompondre aquest constructe en unitats avaluables per facilitar el seu estudi i l'anàlisi dels seus relacions amb el comportament i l'aprenentatge. Si bé la majoria d'aquests instruments d'avaluació de les funcions executives s'havien desenvolupat en un principi per a la seva aplicació en adults, el cert és que en els darrers anys s'ha donat una gran rellevància a la avaluació d'aquests components en l'edat infantil i la adolescència. Donada la seva importància en nombrosos problemes i / o trastorns presents en aquestes edats, disposar  de mesures d'avaluació de les funcions executives fiables i vàlides s'ha entès com una necessitat per part dels professionals clínics i de la educació, la qual cosa ha donat lloc a l'existència de multitud d'instruments i tècniques d'avaluació. Per classificar les mesures d'avaluació de les funcions executives es poden seguir diferents criteris, essent el més extés el basat en la distinció entre mesures basades en l'execució i mesures basades en l'observació de la conducta. Proves basades en l'execució ,també denominades test neuropsicològics. s'apliquen generalment en contextos clínics i d'investigació i consisteixen en proves individuals o bateries, formades per diverses proves que mesuren una sèrie d'indicadors objectius relacionats amb l'execució dels subjectes. entre altres índexs, es mesurarien temps de resposta, nombre d'errors i omissions. Algunes de les proves individuals més conegudes i aplicables a l'edat escolar, serien el Test Stroop (Stroop, 1935; Martín et al., 2012) i algunes de les seves variants, com el Test dels Cinc digital ments (Five Digits Test-FDT: Lang, 2002; Rodríguez et al., 2012), el Stroop Dia-Nit (Gerstadt, Hong, i Diamond, 1994), o el Stroop d'Animals (Wright, Waterman, Prescott, i Murdoch, 2003) per a la mesura de la inhibició de respostes; test d'execució contínua (CPT) com el Tova (Test of Variables of Attention; Green-berg, 1996), o el CPT-III de Conners (Conners CPT-II; Conners, 2004) per a la mesura de la inhibició i de la atenció; proves de record de dígits directes (capacitat de memòria) i inversos (se li demana al nen que repeteixi els dígits que li presenta l'avaluador, però aquesta vegada en ordre invers com a mesura de memòria de treball baix), com les que incorpora la bateria WISC-IV, o mesures com la Matriu de Punts (Dot Matrix) dins de la bateria Automated Working Memory Assessment (Alloway, 2007) per el component et visual; la Torre de Hanoi (Tower of Hanoi-Toh: Goel i Grafman, 1995; Díaz et al., 2012) per a la mesura de la planificació, o el test de Senders (Trail Making Test- TMT: Reitan, 1958; Barncord, 2002) i Senders a Comissió lor (Childrens Color Trails Test -CCTT: Llorente, Williams, Satz, i D`Elia, 2003) per a l'avaluació de la flexibilitat cognitiva. Pel que fa a les bateries executives, aquestes incorporen comunament algunes de les mesures individuals anteriormentment comentades. Les més àmpliament estudiades serien Neuropsi-Atenció i Memòria (Ostrosky-Solís et al., 2003), la bateria Bads-C (Behavioral Assessment of the Dysexecutive Syndrome for Children; Kobayashi i Kobayashi, 2007), la bateria CANTAB (Cambridge Neuropsychological Automated Battery; Strauss, Sherman, i Spreen, 2006), i la bateria ENFEN (Avaluació Neuropsicològica de les funcions executives). Aquestes proves han estat àmpliament utilitzades, fonamentalment en la pràctica clínica, mostrant en línies generals ser útils per detectar alteracions en el funcionament executiu.

Les proves basades en l'observació de la conducta són una alternativa a les mesures basades en l'execució, l'ús de qüestionaris de qualificació de la conducta, els quals permeten valorar una gran varietat de components des del punt de vista de les conductes observades en nens i adolescents a la llar i al centre educatiu, i que serien indicatives de dèficits en les funcions executives. Aquest tipus de mesures han estat àmpliament desenvolupades en els darrers anys, reflectint per algunos autors la validesa ecològica que a les anteriors mesures se'ls criticava (Egeland i Fallmyr, 2010; Hui-Zinga i Smidts, 2011; Mars, McLuckie, Schwartz, ySaini , 2007). Aquests autors defensen la utilitat d’aquest tipus d'avaluació partint del fet que les funcions executives no només impliquen aspectes cognitius, sino també conductuals i emocionals. En aquest sentit, aspectes com acceptar altres punts de vista o proposar alternatives a la resolució d'un problema, regular la propia expressió de les emocions i de la conducta, recordar certes regles o directrius, inhibir els nostres impulsos, o adaptar de manera flexible la propia conducta en resposta a situacions ambientals canviants, suposen així mateix aspectes essencials en el funcionamient executiu, molts d'ells evidenciats únicament a través de la conducta en situacions reales. Aquest tipus de mesures es basa en molts casos en la informació proporcionada per informants externs, principalment famílies i professorat. Entre els instruments d'avaluació estandarditzats més coneguts trobem el Child Behavior Checklist (CBCL, Achenbach, 1991), el Children Executive Function Inventory (CHEXI, Thorell yNyberg, 2008), el Behavior Rating Inventory of ExecutiveFunctions (BRIEF; Gioia, Isquith, Guy, i Kenworthy, 2000), i més recentment el Barkley dèficits in Executive Functioning Scale - Children and Adolescents (BDEFS-CA: Barkley, ) En aquest context, l'escala BRIEF (Gioia et al., 2000) ha estat una de les més àmpliament emprada, compta amb nombrosos estudis que aporten dades sobre la seva fiabilitat i validesa (Anderson i Reidy, 2012; Donders, Den Braber, i Vós, 2010; Kenworthy, Yerys, Anthony, y Wallace, 2008). El problema de la baixa correspondència entre mesures d’avaluació tot i els avantatges que l'ús de qüestionaris de qualificació de la conducta pugui suposar per a la avaluació de les funcions executives en situacions diàries, la preocupació per la validesa ecològica de les mesures tradicionalment emprades segueix sent un tema recurrent en el context clínic i educatiu actual.