PLA DE PARENTALITAT

El Llibre segon del Codi Civil de Catalunya incorpora el Pla de Parentalitat com un dels continguts bàsics del conveni regulador quan els progenitors en procés de ruptura de parella tenen fills comuns i ha de presentar-se tant si el procés és de mutu acord com si es contenciós ( art. 233-2.2.a CCCat) per tal de preveure com s’exerciran les responsabilitats parentals. El Pla de Parentalitat és un instrument basat en l’autonomia dels progenitors i dirigit a ordenar les qüestions principals que poden afectar als fills comuns en cas de trencament de la relació de parella. Els pares són els que millor poden acordar el què convé més als seus fills i la ruptura de la parella no ha d’alterar les seves responsabilitats parentals vers els fills comuns i ha de promoure una major implicació en aquestes responsabilitats  alhora que potenciar una comunicació més fluïda en les relacions posteriors a la ruptura.

El Pla de Parentalitat concreta com ambdós progenitors exerciran aquestes responsabilitats i detalla els compromisos que assumiran sobre aspectes bàsics de la vida quotidiana dels fills, com la guarda, la cura i l’educació. Concretant aspectes més específics com la salut, la religió, les activitats de lleure, el regim de relacions personals amb el progenitor no resident ( i, en el seu cas, amb altres familiars i persones pròximes ), la distribució de les vacances ,festius o dies especials, com aniversaris i similars.

L’art. 233-9.2 CCCat disposa que el Pla de Parentalitat  inclou, com a mínim:

a)     El lloc o els llocs on viuran els fills habitualment. S’hi s’han d’incloure regles que permetin determinar a quina figura parental correspon la guarda en cada moment.

b)     Les tasques en què s’ha de responsabilitzar cada progenitor en relació a les activitats quotidianes dels fills.

c)      La manera com s’han de fer els canvis en la guarda i, si s’escau, com s’han de repartir els costos que generin.

d)     El regim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en què un dels progenitors no els tingui amb ell.

e)     El regim d’estades dels fills amb cadascuna de les figures parentals en períodes de vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als progenitors o per a llur família.

f)       El tipus d’educació i les activitats extraescolars, formatives i de lleure.

g)     La manera de complir el deure de compartir tota la informació sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills.

h)     La forma de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions rellevants per als fills.

Com és ben sabut, el dret de família català presenta la guarda conjunta com la modalitat òptima de l’exercici de les responsabilitats parentals dels progenitors, si bé ha defugit d’imposar-la de forma indiscriminada, en entendre que, en ocasions,  pel benestar del menor cal desaconsellar-la.

La guarda conjunta va lligada a un cert grau de cooperació entre els progenitors  - malgrat l’existència d’inevitables tensions -  i el Pla de Parentalitat permet preveure o programar com funcionarà aquest regim, en detallar les responsabilitats que  cada progenitor pensa assumir en relació als principals aspectes de la vida dels fills.

És especialment recomanable que els acords del Pla es modifiquin en funció de la franja d’edat del menor. Les etapes que orientativament es poden considerar rellevants són la que arriba fins als 3-4 anys ( inici escola); la franja entre els 3-4 i els 12 anys; i finalment, la de més de 12 anys. La millor opció és fixar, en el Pla inicial, determinades previsions lligades al creixement dels menors. Cal tenir present, a més, en relació al darrer període, el parer dels fills, els quals han de ser escoltats.

 Atesa la conflictivitat que pot generar a la pràctica l’execució de cadascuna d'aquestes decisions, és convenient que les propostes del Pla de Parentalitat prevegin la possibilitat de recórrer a la mediació familiar per a resoldre les diferències derivades de la seva aplicació o la conveniència de modificar-ne el contingut per adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills o a les noves circumstàncies dels progenitors.

La intensa relació que existeix entre societat-familia, fa que les estructures i dinàmiques tradicionals de convivència familiar es vegin afectades i modificades pels canvis socials, i que pares i fills vagin modificant els seus patrons tradicionals d’interacció per tal d’adaptar-los a noves fórmules que donin una millor resposta a la diversitat de demandes , situacions socials i familiars actuals.

El Consell de Ministres dels Estats Membres de la Unió Europea i el Consell d’ Europa han formulat diverses recomanacions en les que es planteja la necessitat de promoure iniciatives de recolzament a les famílies per tal de fomentar en elles l’exercici positiu del rol parental.

“ L’exercici positiu del rol parental “ és definit en aquestes recomanacions com: “ el conjunt de conductes parentals que procuren el benestar dels nens i el seu desenvolupament integral des d’una perspectiva de cura, afecte, protecció, enriquiment i seguretat personal, de no violència, que proporciona reconeixement personal i pautes educatives,  inclou l’establiment de límits per tal de promoure el seu complet desenvolupament, el sentit de control de la seva pròpia vida i que es puguin aconseguir els millors objectius en l’àmbit familiar, acadèmic i social.” Aquestes actuacions parentals positives hauran d’ésser recolzades institucionalment a través de serveis i programes educatius que tinguin en compte les necessitats específiques de cada família, atenent a la diversitat: característiques socioeconòmiqes, laborals, culturals, tipologia monoparental o biparental, discapacitat, adicions o altres situacions que presentin necessitats específiques.